Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Vídeos

(Lucía Montobbio –CR) La Péssah és el nom de la Pasqua Jueva. Se celebra el mes de Nissan, el primer des de l’any per la comunitat jueva, que es correspon amb el mes de març o abril. Enguany la festa comença el 16 d’abril i acaba el 23 d’abril. Durant aquests vuit dies es recorda, principalment, l’alliberament del poble hebreu d’Egipte, guiats per Moisès. És per això que també es coneix amb el nom de “festa de la llibertat”. D’igual manera, es commemora l’inici de la primavera i la protecció del poble jueu davant la desena plaga.

Després de dos anys de pandèmia, aquest serà el primer que es visqui un Séder sense restriccions. Es tornarà a viure aquest sopar pasqual, que té un paper central en aquesta festivitat, obert a tothom qui el vulgui compartir, com veiem en les iniciatives de la comunitat Bet Shalom o de la comunitat Atid.

La protecció de Déu davant la plaga

Pésakh, en hebreu significa “passar de llarg”. Fa referència a aquest fragment del llibre de l’Èxode: “Aquella nit travessaré el país d’Egipte i faré morir tots els seus primogènits, tant els dels homes com els dels animals, i faré justícia contra els déus d’Egipte. Jo soc el Senyor. La sang serà el senyal a les cases on vosaltres viviu. Quan veuré la sang, passaré de llarg i, quan castigui el país d’Egipte, no caurà damunt vostre la plaga de l’extermini. Tingueu aquest dia com un memorial i celebreu-lo amb una festa de pelegrinatge en honor del Senyor. És una institució perpètua. Totes les generacions l’han de celebrar.”

El que passa de llarg és la desena plaga. Déu demana a Moisès que digui als israelites que han de sacrificar un xai o un cabrit, i que amb la seva sang marquin la porta de la llar on viuen. I que aquella mateixa nit cuinin l’animal i gaudeixin de l’àpat sense deixar-ne cap resta.

La desena plaga que Déu va enviar a Egipte no va afectar els hebreus perquè en veure les portes marcades amb la sang de l’animal sacrificat, “no caurà damunt vostre la plaga de l’extermini”. Els infants jueus es van salvar. I aquest és un dels fets històric que se celebra durant la Péssah.

L’alliberament del poble d’Egipte

Passades les deu plagues, arriba el moment de l’alliberament del poble jueu, guiats per Moisès. Es diu que aquest fet va arribar tan precipitadament, que els que fugien no van tenir temps perquè es fes el pa. Per això, durant aquest temps es prohibeix menjar qualsevol producte que porti llevat (hamets). Es recomana fer una neteja a fons de la casa, per preparar el període festiu, però també per assegurar-se que no queda llevat en cap racó de la llar. A canvi, podran menjar pa d’àzim (matsà). Una altra prohibició és la de treballar, en el primer i últim dia de la Péssah, simbolitzant l’alliberament de l’esclavitud patida.

Una de les tres festes estacionals

La Péssah és una de les tres festes estacionals de la comunitat jueva. Se’n diuen estacionals perquè van d’acord amb els cicles agrícoles i de peregrinació (sheloshet haregalim). S’ha d’entendre que les festes del calendari jueu estan lligades les unes a les altres, tenen un sentit conjunt que es pot llegir sota diferents perspectives: temps agrícola, consecució de fets històrics, consecució de reflexions teològiques.

En aquest sentit, la Péssah, juntament amb la Xauvot i la Sucot, són festes en què, per tradició, se celebren cicles agrícoles. El cicle agrícola que coincideix amb la Péssah és el de la primavera (març, abril), que s’associa a la collita de l’ordi. També durant el primer sopar pasqual, el Seder, es comparteixen productes típics de la primavera com els raves. En canvi, la Xauvot (maig, juny) s’associa als primers fruits de la collita; i durant els àpats de la Sucot (setembre, octubre) es comparteixen fruits de temporada com el blat, l’ordi, el raïm, les figues, les magranes, les olives o els dàtils.

Altrament, totes tres festes també comparteixen la peregrinació en record d’un fet històric concret. En el cas de la Péssah per recordar l’alliberament del poble d’Egipte; en el cas de la Xauvot, per commemorar el lliurament de la Torà; i en el cas de la Sucot, per reviure el temps en què els israelites vagaven pel desert en sortir d’Egipte. En aquestes celebracions, es pelegrinava al temple de Jerusalem i s’hi feien ofrenes. Avui, es conserva el Mur de les Lamentacions, que es continua visitant.

El Séder de Péssah

La primera nit de la pasqua jueva, el 15 de març aquest any, es fa un sopar en què cada element té un simbolisme al darrere. Família i amics comparteixen aliments a la qearà, una safata que conté les diferents menges. També es fan benediccions, lloances i cants.

Aquests són alguns dels àpats que amaguen símbols:

– La matsà, que és el pa sense llevat que recorda les presses de la fugida del poble hebreu. No van poder esperar a què es fes el pa, i per això no es poden menjar productes que portin llevat.

Carpàs, verdures que estan remullades amb aigua salada, normalment julivert, api, patata, raves. L'aigua salada representa les llàgrimes del poble hebreu durant l'esclavitud a Egipte; els vegetals recorden l’inici de la primavera.

Beitsà, ou dur que simbolitza la fertilitat, la primavera, el renaixement.

Kharosset, pasta dolça feta de fruita, vi, espècies, i fruits secs en record a l’argila que treballava el poble hebreu quan era esclau, per fer els maons de les construccions dels egipcis.

Khazeret, tronc d’enciam per simbolitzar la duresa de l’esclavitud d’Egipte.

Zeorà, os de xai, una de les ofrenes que es feia al temple després del pelegrinatge.

Maror, herbes amargues i fresques com l’api i algun enciam, per recordar la duresa de l’esclavitud.

– Quatre copes de vi que recoden l'etapa d'esclavitud, d'emancipació, d'alliberament i d'adopció com a poble escollit.