La Quaresma amb el missatge del papa Francesc

(GIEC) Durant quaranta dies, des de Dimecres de Cendra fins Dijous Sant, l’Església celebra el temps de Quaresma, un temps de conversió, de pregària, dejuni i almoina, un moment de gràcia i renovació de la vida cristiana que ens prepara per celebrar la solemnitat de la Pasqua, un temps al qual el Sant Pare Francesc dedica un missatge, aquest any amb el títol “El mal s’escamparà tant, que l’amor de molts es refredarà” (Mt 24,12), en què demana discernir i examinar dins el cor les mentides dels falsos profetes, ens convida a preguntar-nos com es refreda en nosaltres la caritat i quins són els senyals que ens indiquen que l’amor corre el risc d’apagar-se en nosaltres i convida especialment els membres de l’Església a emprendre amb zel el camí de la Quaresma, sostinguts per l’almoina, el dejuni i la pregària.

Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar d’aquest esdeveniment, així com de la classe de religió, dels 50 anys de “Justícia i Pau” de Barcelona i dels malalts.

Sis de les cartes dominicals parlen del temps de Quaresma. El cardenal Joan Josep Omella diu que “un dels pilars que sostenen la vida dels cristians és la pregària” i que en aquest temps de gràcia que és la Quaresma l’Església ens convida a intensificar-la més. Respon què és la pregària amb paraules de Santa Teresa de l’Infant Jesús i recomana dues actituds que hem de cuidar per pregar bé: “tenir cura de manera especial del silenci, tant de l’exterior com de l’interior”, i “tenir en compte la sinceritat”. Finalment, demana que “durant aquesta Quaresma intensifiquem el temps d’escolta personal i de diàleg amorós amb Déu, el nostre Pare, i deixem que sigui l’Esperit Sant qui guiï i acompanyi la nostra pregària”.

El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, diu que “convé fer dues breus anotacions sobre la crida a viure una “Església en desert””. Primera, “que proposar aquest programa, que inclou una acceptació de pèrdua de béns en si mateixos bons (dons de Déu), pot desconcertar a molts”. Segona, “que oferim aquí aquesta experiència en el marc del camí quaresmal, però és tan important i tan àmplia, que mereix ser tractada amb referència a tota una època històrica per la qual travessem avui a l'Església”. I acaba el seu escrit afirmant que “una Església en desert és això mateix: entrar, sense por a l'empobriment o al fracàs, en el camí de purificació, de llibertat, de canvi cap a la vida de fe en el Pare. Ell, mitjançant Jesucrist i per l'Esperit, segueix sostenint la nostra història, la de cadascú i la de tota l’Església”.

El bisbe de Terrassa, Josep Àngel Saiz, vol “reflexionar sobre la vida com un pelegrinatge interior en el context del temps de Quaresma”. Diu que “en la vida de la persona podem dir que es produeix un triple trobament”: amb un mateix, amb l’altre i amb Déu, “raó última per la que valen la pena tots els sacrificis” i que “aquest encontre amb Déu mostra el veritable sentit transcendent de la vida humana”. Destaca que “el pelegrinatge es viu en grup, en família, en Església” i que “el pelegrinatge més difícil és l’espiritual o interior, el que condueix al cor, a la veritat. Un viatge cap a l’interior d’un mateix per a trobar respostes a les grans preguntes sobre el sentit de la vida; un viatge, en definitiva, per a trobar-se amb Déu”. Finalment, ens convida “a viure aquesta Quaresma com un veritable pelegrinatge interior”.

El bisbe de Vic, Romà Casanova, seguint el missatge quaresmal del sant pare Francesc, ens convida a “reflexionar sobre els falsos profetes que enganyen «molta gent fins a amenaçar amb apagar la caritat en els cors, que és el centre de tot l’Evangeli.» Diu que el Papa ens parla dels qui són “com «encantadors de serps», els qui s’aprofiten dels sentiments i emocions humans per esclavitzar a les persones i dur-les on ells volen”, que hi ha també els profetes «xarlatans», els qui enganyen amb solucions senzilles i immediates per al sofriment que hi ha en el cor d’una persona” i que “aquests i altres falsos profetes ens roben el més valuós, com la dignitat, la llibertat i la capacitat d’estimar, i, per tant, l’amor es va refredant”.

El bisbe de Tortosa, Enric Benavent, també parla del missatge del Papa per a la Quaresma. Concretament, diu que el papa Francesc “ens recorda que aquest temps de gràcia i de renovació espiritual ha de tenir com a objectiu fonamental revifar en el nostre cor l’amor a Déu i als germans” i que també ens recorda “els signes que ens indiquen que la caritat s’està apagant en els nostres cors i les causes que ens porten a aquesta situació”, com ara “l’avidesa pels diners”. Diu, així mateix, que “quan s’apaga la caritat de Déu mor també l’amor als altres”, que “quan mor l’amor a Déu, les persones ens fem egoistes i ens oblidem de treballar pel bé comú”. I adverteix que “també en les nostres comunitats es poden donar signes de què ha mort la caritat”.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, afirma que “una de les actituds quaresmals més fonamentals és la pregària, juntament amb el dejuni i el fet de donar i donar-se”, que “Crist pregava, i va ensenyar a fer-ho als deixebles”, que “la pregària certament és la respiració de la vida cristiana, i sense pregària la vida cristiana defalleix, s’esmorteeix i pot desaparèixer, o quedar només com una certa tradició cultural” i que “un cristià és algú que prega i estima”. A més, parla de les dificultats que tenim per pregar, així com de les actituds bàsiques i fonamentals que calen per pregar: “Confiança absoluta en Jesucrist, que pregava i ens manà fer-ho”, “experiència de silenci”, “consciència de pobresa” i “cercar algú o alguna comunitat que ens ensenyi a pregar i ens hi acompanyi”.

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, dedica el seu escrit número set-cents a parlar de la classe de religió a l’escola, “ja que pròximament començarà l’època de preinscripció i serà el moment en què els pares —o els alumnes quan són grans— la poden escollir, perquè aquesta assignatura és optativa”. Diu que “l’ensenyament de la religió no és contrari a l’escola ni a les finalitats i objectius que ella persegueix, perquè quan falta aquest ensenyament la formació dels alumnes queda empobrida i incompleta”, i que aquest ensenyament “té un gran poder humanitzador, perquè educa els valors profunds i és un factor important d’identitat personal”, “té una dimensió pedagògica, com les altres assignatures, és a dir, educa les persones” i “permet entendre bona part de la cultura, de l’art i de les tradicions en què vivim”.

L’arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, recorda les paraules emotives que va dirigir sant Joan Pau II a “Justícia i Pau” als pocs dies de ser elegit Papa, així com que el Concili Vaticà II havia formulat clarament el desig que fos creat "un organisme universal de l'Església que tingui com a funció estimular la comunitat catòlica per promoure el desenvolupament dels països pobres i la justícia social internacional" i que “per a respondre adequadament a aquest desig, Pau VIè. va instituir el 6.1.1967 la Pontifícia Comissió "Iustitia et Pax"”. Diu que “Barcelona, ​​avançant-se a tots, va crear fa ja 50 anys, la Comissió diocesana "Justícia i Pau" que ha treballat molt i de manera eficaç al llarg d'aquest temps i que en aquests dies ho estan celebrant”, que “a nivell universal o estatal o diocesà, promou la justícia, la pau i el respecte dels drets humans al món, segons l'Evangeli i la Doctrina social de l'Església” i que “continua essent molt necessària la seva tasca, i ha de ser escoltada la seva veu”.

El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, tracta el tema de la malaltia des de la fe. Diu que “a títol personal els creients, des de la seva situació professional o familiar, s’esforcen per atendre o millorar la realitat del malalt que tenen al seu costat”, recorda que “durant aquest mes de febrer, que ja s’acaba, i com tots els anys, la comunitat eclesial ha insistit en recordar al món del malalt”. Afegeix que “els catòlics acceptem la malaltia com un període de la nostra vida que fa visible la fragilitat humana i que ens situa davant la necessitat de donar i/o rebre ajuda” i que “lluitem per posar la nostra vida en mans de Déu”. I demana que “cada dia hi hagi més persones que es comprometin amb els equips parroquials de pastoral de la salut que acompanyen, que es mostren propers als malalts amb les seves oracions, les seves converses i els seus gestos per fer més suportable el temps de la malaltia”.

El bisbe de Solsona, Xavier Novell, no fa cap escrit aquest diumenge. En el seu espai, el full diocesà de Solsona publica fragments del missatge del papa Francesc per a la Quaresma.

Les cartes dominicals de tots els bisbes de Catalunya es poden trobar al web de la Conferència Episcopal Tarraconense.