Quan protestants, maçons, jueus, anarquistes i no batejats s'enterraven junts

Un plafó recupera la memòria de l'antic recinte protestant del Cementiri de Sant Andreu, un dels cinc espais identificats a Barcelona

"Aquest és el cementiri de Sant Andreu que jo recordo, petit i triangular, desconeixia que n'hi havia un altre. Aquí s'enterraven protestants, jueus, maçons, anarquistes, republicans, no batejats, i era, en definitiva, un espai d'inclusió. Una mostra que el poble evangèlic acull tothom". Així, just davant la porta tapiada de l'antic cementiri protestant de Sant Andreu i entre làpides en hebreu i amb citacions bíbliques, ha explicat Noemí Cortés, presidenta de la Institució Bíblica Evangèlica de Catalunya —institució reconeguda per la Generalitat amb el Memorial Cassià Just— i autora de l'estudi sobre els antics recintes funeraris protestants de Barcelona, el significat de l'espai recuperat aquest dilluns al Cementiri de Sant Andreu de Barcelona.

L'acte de presentació del projecte de recuperació de memòria dels antics recintes protestants dels cementiris de Barcelona s'ha celebrat a la capella del cementiri i ha estat presentat per Miquel Trepat, director general de Cementiris de Barcelona. Durant la jornada s'ha inaugurat un plafó situat a l'antiga porta d'accés al recinte protestant de Sant Andreu, un espai de memòria que explica el passat d'aquest lloc i en recupera la presència dins la història de la ciutat.

La iniciativa ha permès documentar cinc espais vinculats a enterraments protestants als cementiris barcelonins, entre els quals hi ha Sant Andreu, Poblenou, Montjuïc i Sant Gervasi. La recerca vol recuperar una memòria que, amb el pas del temps, havia quedat amagada, especialment en aquells casos en què els antics recintes han desaparegut físicament.

Una història marcada per la separació

Durant el segle XIX, diferents disposicions legals van establir la separació dels enterraments segons la confessió religiosa. Els recintes destinats als protestants havien de quedar diferenciats dels cementiris catòlics i, en molts casos, disposaven d'accessos propis. "Totes les regulacions acaben dient el mateix: cementiris en llocs separats del cementiri de la ciutat i portes independents", ha explicat Cortés.

Aquesta separació no era només física. El comissionat de Relacions Ciutadanes i Diversitat Cultural i Religiosa de l'Ajuntament de Barcelona, Richard Sánchez Jiménez, ha remarcat que "la diferència religiosa es convertia en una frontera física i simbòlica". Per això ha situat la recuperació dels antics recintes dins una política més àmplia de memòria ciutadana. "No només és una història religiosa, sinó també una història social i ciutadana de Barcelona", ha afirmat.

 “la diferència religiosa es convertia en una frontera física i simbòlica”

La situació, tal com ha explicat Cortés, va començar a canviar durant la Segona República, quan es van eliminar les separacions confessionals i els cementiris van passar a ser municipals. Amb la dictadura franquista, però, es van recuperar les divisions anteriors. "Quan comença la dictadura franquista tornen les antigues tàpies, les separacions i les portes independents", ha recordat Cortés.

Cinc recintes que tornen a ser visibles

La recerca de Cortés va començar arran d'una recerca en la seva comunitat, la més antiga de Catalunya, i de la localització d'un plànol antic en què apareixia identificat un recinte protestant. "Jo no tenia cap constància que allà hi havia un cementiri", ha explicat. A partir d'aquella descoberta, la investigadora va ampliar la documentació fins a identificar altres espais que havien quedat pràcticament oblidats.

L'objectiu del projecte és precisament tornar a fer visibles aquests espais. "Realment recuperar la memòria històrica i donar visibilitat a la societat", ha resumit Cortés. En alguns casos s'han localitzat plànols i registres d'enterraments; en altres, només queden indicis documentals que permeten reconstruir-ne l'existència.

Un dels exemples és el Cementiri de Montjuïc, on encara es conserva la secció protestant i on s'ha instal·lat una placa que permet identificar-la dins del conjunt del cementiri. Al Poblenou, en canvi, l'antic recinte va desaparèixer amb les transformacions posteriors del cementiri, mentre que a Sant Gervasi la recerca documental ha permès recuperar la localització d'un antic espai protestant.

Recuperar també la memòria de les persones

El projecte no vol recordar únicament els espais físics, sinó també les persones que hi van ser enterrades. Ramon Bassas, director general d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, ha remarcat que "aquí no hi ha enterrats només protestants, hi ha enterrades persones, amb noms, amb històries, amb biografies".

“Els protestants som els oblidats de la darrera memòrica històrica”

En la mateixa línia, el secretari general del Consell Evangèlic de Catalunya, Guillem Correa, ha considerat que recuperar aquests espais és una qüestió de memòria col·lectiva. "Aquest acte de memòria és un pas en la bona direcció", ha afirmat. Correa ha agraït especialment la tasca d'investigació perquè, segons ha remarcat, "si no haguéssim tingut el recolzament de la recerca, de la recerca ben feta, segurament hi haguéssim arribat més tard". De fet, Correa ha posat especial èmfasi en el fet que el poble evangèlic són "els oblidats de la darrera memòrica històrica" perquè "no hem rebut cap acte de reparació per haver estat ferits, maltractats, arraconats i oblidats".

El recinte de Sant Andreu recupera la seva història

En aquest context, la instal·lació del nou plafó al Cementiri de Sant Andreu té un valor especialment simbòlic. Situat a l'antiga porta d'accés al recinte protestant, el plafó explica la història d'aquest espai i permet als visitants reconèixer una part del cementiri que durant anys havia deixat de ser identificada com a protestant.

Sánchez Jiménez ha definit la memòria com "una idea de reconeixement, de reparació i de construcció" i ha destacat la necessitat de conèixer aquesta història per entendre millor la ciutat actual. "Parlar del passat és saber que hi ha un moment de repetir els mateixos fets", ha advertit.

La recuperació del recinte de Sant Andreu també permet posar en relleu la seva funció com a espai d'acollida de persones de diferents confessions i conviccions. La descripció de Cortés —protestants, jueus, maçons, anarquistes, republicans i persones no batejades— mostra la diversitat de persones que podien trobar-hi sepultura.

 “La història dels protestants és també la nostra història”

Per a Bassas, aquesta recuperació és també una oportunitat per explicar que la presència protestant a Catalunya té una història més llarga del que sovint es coneix. "No és una experiència que comença ara, de fa quatre dies", ha afirmat, sinó una realitat amb un volum històric especialment rellevant des del segle XIX.

Correa ha reivindicat igualment que aquesta memòria formi part del relat general del país. "La història dels protestants és també la nostra història", ha assenyalat. En aquest sentit, el projecte vol ser un primer pas per continuar identificant i senyalitzant espais que han quedat fora del relat patrimonial habitual.

La jornada ha acabat amb la voluntat de continuar aquesta tasca de recuperació. El nou plafó de Sant Andreu converteix l'antiga porta d'accés al recinte protestant en un punt visible de memòria i permet recuperar, dins del mateix cementiri, la història d'una comunitat que durant dècades va haver d'enterrar els seus morts en espais separats. Aquest dissabte, en el marc de la Nit de les Religions, una visita guiada al Cementiri de Montjuïc permetrà conèixer un altre dels antics recintes protestants recuperats pel projecte.