Com estan tornant les misses postconfinament

(Laura Mor –CR) A Catalunya són tres les demarcacions eclesials que tenen el gruix de les seves parròquies en la fase 1 del desconfinament: les diòcesis de Tarragona, Tortosa i Urgell. Aquest dilluns ja s’han celebrat les primeres misses amb fidels a les parròquies més grans. Els bisbats apliquen els criteris de sobrietat i de prudència en la represa de celebracions i fan seva la recomanació general de la Conferència Episcopal. Continua vigent el decret d’exempció del precepte dominical i els bisbes animen a la població de risc quedar-se a casa i seguir la litúrgia pels mitjans de comunicació.

El Butlletí Oficial de l’Estat ha fet públic aquest dissabte com afecta els llocs de culte la flexibilització de les mesures de seguretat per prevenir el contagi del Covid-19. I ha autoritzat així l’activitat religiosa per als regions sanitàries que es troben en aquesta primera fase. Sempre sense superar el terç de l’aforament.

La xifra concreta de l’aforament màxim en aquestes condicions s’ha de fer constar a l’exterior del temple. És una de les novetats que el BOE ha introduït respecte les mesures de prevenció que ja havia fet la Conferència Episcopal Espanyola amb l’anunci de les fases del desconfinament. El BOE també va matisar la distància de seguretat recomanada dins de les esglésies no és d’un metre i mig, sinó d’un metre. Tanmateix, moltes esglésies promouen, de forma preventiva, el metre i mig com a referència de distància mínima.

Els nous hàbits d’higiene, a missa

En aquesta primera fase de desconfinament els bisbats afectats han optat per no córrer. Volen protegir tant els feligresos més grans, com els capellans que oficien les celebracions, molts dels quals també són població de risc. Abans d’obrir les portes, els consells pastorals parroquials amb els mateixos rectors de les parròquies s’han organitzat per netejar i desinfectar les esglésies. El retorn de les misses implica tot un canvi d’hàbits i de rutines, tal com s’han viscut en altres contextos laborals o de transport.

Per orientar a les parròquies l’arquebisbat de Tarragona ha difós una infografia sobre les noves mesures de seguretat que cal adoptar. El cartell serà visible a les portes exteriors de les parròquies, en el lloc d’accés a l’església. Anar a missa en aquesta primera fase de desconfinament implica, entre d’altres hàbits, mantenir la distància entre persones i evitar aglomeracions, fer servir gel hidroalcohòlic, portar guants i de mascareta, i no encaixar mans en el moment de la pau ni tocar imatges.

Celebrants i parròquies estan enfeinats per ajustar-se a aquestes normes de seguretat que busquen evitar la propagació del coronavirus. La nova normativa no ha generat incidències, però sí molts dubtes. Una pregunta freqüent és si els capellans han d’anar amb mascareta. No, no n’han de portar. Però sí que se’ls demana protegir el copó, de manera que només quedi a la vista el pa amb què el mateix celebrant combrega.

Servei d’ordre i seients assenyalats

Senyalitzar els llocs on seure als bancs és una altra de les pautes recomanades per orientar sobre aquest aforament. També es recomana una figura que faci servei d’ordre, a l’entrada, per orientar sobre els espais que puguin haver-hi lliures. Si algú arriba un cop superat l’aforament, no pot seguir la celebració de peu dret i ha de marxar.

Des de l’arquebisbat de Tarragona recorden que si hi ha gent que viu sota un mateix sostre, no cal que mantinguin la distància de metre i mig. Sí que l’hauran de guardar amb la resta. Això implica adaptar la distància de seguretat respecte els llocs indicats per seure als bancs.

Exigència per als oficiants i la comunitat

Alhora de decidir la represa del culte amb fidels, pesa també el factor dels recursos humans. Fer missa sense negligir les mesures de seguretat establertes pel govern de l’Estat implica una exigència notable per al celebrant i la parròquia. Molts consells pastorals han establert la neteja prèvia dels temples i s’han encarregat de retirar tots els papers de l’entrada, fossin butlletins informatius, estampes, fulls dominicals o els mateixos cançoners.

Però si el celebrant està sol i no compta amb voluntaris de suport, s’haurà d’encarregar ell mateix de repartir el material de protecció a l’entrada. I tenir molt pautades les recomanacions durant la consagració, amb el rentat de mans i la protecció amb mascareta per donar la comunió als fidels. Si són parròquies ateses per capellans o religiosos en edat de risc, no reobriran per ara el culte públic. És el cas de Tartera, a la Cerdanya, de la diòcesi d’Urgell.

Represa general

Aquest dilluns la majoria de parròquies de la diòcesi de Tarragona ja han començat a fer les misses de cada dia. Són 169 parròquies d’un total de 200. La resta continuen en fase zero: són de l’arxiprestat d’Urgell-Garrigues i de la comarca de la Conca de Barberà i que pertanyen a la regió sanitària de la Catalunya Central-Santa Coloma de Queralt, Conesa, Savallà del Comtat, Les Piles, Vallfogona de Riucorb, Pontils i Llorac. Tampoc es farà missa a la parròquia de Cunit, que pertany a l’àmbit sanitari del Garraf i l’Alt Penedès.

A la diòcesi de Tortosa les parròquies més grans ja han començat aquest dilluns. Tota la demarcació es troba en fase 1: tant a Terres de l’Ebre, com el territori del bisbat que correspon a la regió nord de la província Castelló i que coincideix amb la regió sanitària que ha entrat en fase.

Desconfinament per zones a Urgell

El desconfinament a la diòcesi d’Urgell s’està produint a tres ritmes diferents, en funció de cada zones. Distingueixen l’Aran i l’Alt Pirineu, per una banda, que és la zona que ja ha obert. Mentre que la zona d’Andorra i del sud del bisbat d’Urgell, amb Balaguer i Noguera, aniran a un ritme més lent i encara no estan fent misses obertes als fidels.

La zona de l’Aran i l’Alt Pirineu han començat a celebrar missa diària. És el cas de Vielha, Puigcerdà o La Seu d’Urgell. Mentre que a les parròquies més petites obriran només el cap de setmana. El criteri d’obertura es basa primer en la demanda i el costum de cada població. Per exemple, a les parròquies d’Arties, Salardú, Es Bordes, València d’Àneu, Guingueta d’Àneu, Escaló o Coll de Nargó només es farà misses els festius.

A la diòcesi d’Urgell s’ha buscat fusionar les celebracions a les esglésies més grans, en espais que faciliten poder mantenir la separació entre persones. És el cas de la localitat amb més població de la demarcació: la Seu d’Urgell. Aquí s’han agrupat les misses en una de sola. A les onze del matí se celebra només a la Catedral. Aquest primer dilluns a la catedral d’Urgell s’hi han aplegat una vintena de persones. Després, a dos quarts de set de la tarda, es fa missa a Santa Magdalena, i a les vuit del vespre, a la Missió.

Àmbit rural i misses reduïdes

Dissabte es farà la primera missa vespertina a la Catedral de Tortosa i diumenge se celebrarà la missa d’onze del matí. Amb tot, la missa que s’havia celebrat a les nou del matí a la catedral ha quedat suspesa: s’ha decidit així tenint en compte l’edat avançada de la població del barri antic.

La majoria de parròquies petites no obriran fins dissabte i, en general, redueixen les misses. S’adapten així a la previsió d’assistència. Si en una parròquia es feien tres misses al dia, es passa a fer-ne una de sola i en un horari més assequible.

En el cas de Tortosa, que és una diòcesi rural amb pobles molt petits habitats per gent gran, moltes parròquies han optat per no fer missa. Recorden que continua l’estat d’alarma i recomanen que la gent gran s’abstingui d’anar a missa. Ben bé fins que s’entri a la segona fase. O si convé, fins a més endavant. En qualsevol cas, resten amatents a l’evolució de la pandèmia.