Prostitució i Covid-19 analitzats en un informe de les Oblates

(Glòria Barrete —CR) La pandèmia de la Covid-19 ho atura tot. Treballadors amb ERTOs, escoles presencials aturades, misses via streaming, mesures sanitàries insòlites. Imaginen si a banda de les restriccions que tothom ha patit el seu àmbit laboral és el de la prostitució? Com ha afectat la Covid-19 al col·lectiu de dones que exerceixen la prostitució? Un informe de les Oblates posa en relleu aquesta qüestió i les conseqüències viscudes.

"Socialment les dones que exerceixen la prostitució no existeixen", afirma contundent Núria Casanovas, directora del Lloc de la Dona, centre de referència de les Oblates a la ciutat de Barcelona per a les dones que han exercit la prostitució. Encara que es consumeix moltíssim sexe, que és un gran negoci mundial, i causa majoritària del tràfic i de la trata de persones, "és com si les prostitutes no fossin en aquest món".

El confinament ha provocat en alguns casos desatllojament d'aquestes dones. Dones que majoritàriament exercien en pisos i clubs han vist com els locals es tancaven i de retruc elles eren desatllojades. "S'ha fet fora aquestes dones perquè no podien pagar l'habitació al club", explica Casanovas, "són habitacions cares". Les dones que vivien en alguna habitació o pis com la resta de població sí que han patit dificultats per pagar el lloguer i pressió, "com la resta de treballadors".

A la primera fase del confinament a Barcelona els clubs estaven tancats. "Potser algun club asiàtic, on nosaltres no arribem ni sabem, sí era obert, però els que coneixem estaven tancats". Aquestes dones es van trobar o al carrer o no podent pagar la seva habitació.

Des del Lloc de la Dona han fet ajuts econòmics quantiosos. "Des del 17 de març fins al 7 de juny hem atès 172 dones, un 50% del total del que atenem en tot un any". Han superat ja, diuen, el pressupost anual en ajudes en tan sols quatre mesos. I no només han proporcionat ajuda econòmica sinó també suport emocional i assistencial. "Algunes trucaven per parlar, per sentir algú, per tenir suport, volíem proporcionar un acompanyament sòlid". S'han trobat que moltes dones han aguantat la primera setmana amb el que tenien, la segona setmana amb petits estalvis, i la tercera ja no han pogut fer més i estaven completament a zero.

També s'han trobat amb moltes persones que ja en el seu moment van decidir fer un pas endavant molt gran i canviar de vida i que fins ara estaven treballant en feines precàries. "Aquestes dones que normalment treballen precàriament cuidant persones grans o fent neteja de la llar han perdut les seves feines". Normalment treballen sense contracte, no tenen possibilitat d'accedir a documentació ni ajudes, "estan fora del sistema totalment. Fora del món de la prostitució, fora del sistema d'ajuts socials, i fora també del suport de les administracions públiques".

També moltes dones que s'havien adreçat alguna vegada al Lloc de la Dona de passada els han trucat. "Dones que estan al marge de la societat, que no saben què passa al món ni a la ciutat, i que no saben moure's pels barris". Estaven tancades a casa, calia fer un suport per estar al seu costat.

Les dones que exercien al carrer encara no han tornat a la feina. "Aquestes dones, però, sí reben un suport per part de l'administració de Barcelona". Les dones que exercien en pisos i clubs no, "aquestes dones van haver de tornar molt abans a la seva feina, amb els riscos que comporta".

Les dones en general tenien por d'exercir, explica Casanovas. Algunes dones han optat per teletreballar també, "fent vídeos per algunes webs, enviant missatges, per alguns xats o videoxats específics". Una transformació que ha pal·liat una mica la situació, i també s'han protegit. "Altres dones a mesura que s'anava relaxant el confinament han hagut d'exercir, sovint a casa de clients, amb el risc i perill que suposa per a les dones i on es poden cuidar molt menys".

Hi ha algunes dones, però, que també s'han pensat deixar-ho. "No és el gruix majoritari però sí que algunes han començat a veure que no es podran seguir dedicant a aquest negoci i han trucat per canviar la seva vida". Fins ara el tema de tenir un deute amb qui t'ha dut fins aquí, o fins i tot per fer un suport a la família d'origen que és fora, les condicionava molt. "No pots deixar de treballar, però la pandèmia les ha obligat a parar i per primera vegada algunes s'han plantejat un canvi de vida".

La pregunta de què faria aquest col·lectiu si el Lloc de la Dona no existís sempre ronda i és inevitable. "Hem fet una feina de coordinació amb la resta d'entitats privades i públiques que treballen amb dones, però nosaltres hem superat el nostre pressupost per ajuts econòmics de tot un any". Des del Lloc han fet una petita campanaya de donatius. "La nostra base social és petita però ens ha ajudat a tirar endavant. Hem fet ajuts de molta necessitat".

Tot i no ser cap punt de lliurament d'aliments, han fet ajuts per menjar, per pagar el lloguer, per comprar medicaments i per a productes d'higiene, bàsic per a les dones que exerceixen la prostitució. "Hem de pensar que molts del punts d'aliments que estaven oberts quedaven molt lluny de casa d'aquestes dones. No es podien desplaçar, i menys tenint fills a càrrec". Han portat els ajuts en mà a casa, també per dignificar que aquestes dones poguessin comprar allò que necessitessin lliurament.

"Si nosaltres no hi fossim crec que hi hauria al nostre país una veritable crisi. Hi haurien molts més problemes socials dels que hi ha ara". Per al Lloc de la Dona, afirmen, "ha estat un esforç econòmic inmens", però ja abans del confinament van veure com equip que no podien escatimar esforços. "Ha estat un esforç mutu, de l'equip del centre i de les dones, i un cop hem reprès les activitats del centre han vingut en massa, molt contentes, amb ganes, i inclús hem patit overbooking. El Lloc de la Dona per a elles és un lloc segur".