(Claretians) Aquest dissabte 26 d’octubre Canri Situmorang (Sumatra, Indonèsia, 1988) farà la professió perpètua com a missioner claretià. Un sí definitiu a Déu que arriba després d’onze anys de formació dins de la Congregació dels Fills de l’Immaculat Cor de Maria. La celebració tindrà lloc a les onze del matí al Temple de Sant Antoni M. Claret de Vic, la setmana en què la família claretiana celebra la festivitat del pare fundador.
“Déu m’ha cridat a sortir de mi mateix, a predicar als altres, perquè la bona notícia arribi a tot el món”, explica Situmorang. Considera aquesta professió perpètua una ocasió per apropar-se més a Déu i als altres. Destinat a la província de Catalunya, Situmorang té 31 anys i és nascut a l’illa de Sumatra, a Indonèsia.
El setembre va arribar a Barcelona després d’un temps de formació a la comunitat claretiana de Colmenar Viejo, a Madrid i dels seus estudis de Teologia a la Universitat de Comillas. Ara la seva prioritat és aprendre català per poder exercir de missioner al nostre país. “Em van dir de venir aquí i ho vaig acceptar amb alegria”, diu Canri Situmorang. Es tracta d’una oportunitat per descobrir la terra on va néixer i predicar Sant Antoni Maria Claret. Però també entén la disponibilitat de la vida religiosa per portar la bona notícia arreu. “El meu esperit és per tot el món”, deia el pare Claret. Situmorang recorda aquesta frase del fundador dels claretians que considera “inspiradora”.
“Volia ser sacerdot, Déu va tornar a cridar-me”
Nascut en el si d’una família catòlica, i amb un pare molt devot, estudia al Col·legi de Jesús-Maria. Cada dia anava a missa a la parròquia dels caputxins franciscans, molt a la vora d’aquesta escola religiosa. Amb 14 anys sent la crida al sacerdoci. El motiva veure “com eren els religiosos d’aquella parròquia”. En concret, com celebren missa i el seu treball quotidià.
A secundària entra a l’escola pública. Deixa així d’anar a missa diària i viu una etapa en què s’allunya del que defineix com “la crida de Déu”. Fa classe de religió catòlica, amb un professor que havia sigut caputxí. Una figura que recorda amb estima.
En acabar l’escola, torna a missa de diumenge. “Volia ser sacerdot, Déu va tornar a cridar-me a seguir aquest camí”. El 2007, amb 17 anys, entra al convent dels franciscans. Però no acaba de ser el seu lloc. En surt amb 19 anys i passa tres mesos a casa reflexionant sobre la seva vocació. “Em sentia frustrat”, recorda. Els pares, preocupats, li demanen que segueixi els estudis universitaris.
La descoberta dels Missioners Claretians
Però Canri insisteix en ser religiós. Visita el capellà de la seva parròquia i li explica què sent. El rector li proposa d’anar a la parròquia d’Onan Runggu, que porten els Missioners Claretians. Descobreix la congregació amb 21 anys. Després d’un temps de discerniment, entra com a religiós, en període de formació. Passa un mes a la parròquia, on fa la primera coneixença dels claretians i de la vida del pare Claret. Allà valora l’espiritualitat del pare Claret i la seva forma d’expressar i donar a conèixer la fe als altres.
L’agost de 2009 entra a la casa de formació de Kupang, a l’Illa de Timor. Fa un any d’aspirant, dos anys de postulant i un any de novici. El 2013 fa els primers vots com a missioner claretià, encara a Indonèsia. Estudia els quatre anys de Filosofia, fins que el setembre de 2015 és destinat a la província de Catalunya.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.