'La processó dels Armats' omple els carrers de Vic el Diumenge de Rams en l'any del seu 275è aniversari

Centenars de persones van assistir el passat diumenge 13 d’abril, Diumenge de Rams, a la tradicional processó dels Armats de Vic, que va recórrer els carrers del nucli antic malgrat la pluja intermitent. Un dels actes més emblemàtics de la Setmana Santa a la ciutat va poder celebrar-se tal com estava previst, tot i la incertesa meteorològica. “Hi havia nervis, però també confiança que el temps finalment ens deixaria sortir amb normalitat”, va explicar a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) Gil Vilarrasa, membre de la Il·lustre Junta Major de la Congregació dels Dolors. En cas de no poder-se fer a l’exterior, l’organització havia previst un pla alternatiu a dins l’església.

La pluja va intensificar-se just en el moment en què els portants treien el Sant Crist crucificat i quan sortia la imatge del Davallament de la Creu, en què la Mare de Déu sosté el cos de Jesucrist després de la crucifixió. “L’any passat vivíem amb l’angoixa de la sequera i avui és la pluja la que ens té nerviosos”, va recordar Vilarrasa. “Però preferiríem no poder sortir perquè plou, que no pas perquè hi ha sequera o pandèmies o guerres”, va afegir.

La processó, que enguany ha celebrat el seu 275è aniversari, va mantenir el format tradicional i sobri. Com és habitual des del 1750, la desfilada va ser encapçalada pels dos cossos d’armats, amb 75 membres vestits de soldats romans, que marcaven el pas picant les llances contra el terra. A continuació, es van poder veure els portadors d’improperis i les imatges religioses, enmig del silenci trencat només pels timbals, les campanes, el so de les llances i el cant de l’Stabat Mater.

Vilarrasa va remarcar a l’ACN que la processó representa “el símbol de la fe més arrelada a la ciutat” i que “s’aglutinen persones de moltes sensibilitats culturals, religioses, polítiques. És un punt d’unió de tot l’espectre social de la ciutat i també de la comarca”.

La Congregació dels Dolors està treballant perquè la processó sigui reconeguda com a patrimoni immaterial de la humanitat per la UNESCO. A més, aquest 2025 han sol·licitat a la Generalitat de Catalunya que se’ls concedeixi la Creu de Sant Jordi com a reconeixement pels 275 anys d’història.