Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

(Josep M. Bausset) Com cada any, avui, diumenge de la Santíssima Trinitat, l’Església celebra la jornada “Pro orantibus”, dedicada a la vida contemplativa. Amb el lema: “Només vull que el mireu a Ell”, paraules de Santa Teresa de Jesús, aquesta jornada té per finalitat pregar pels monjos i per les monges, expressar el reconeixement i la gratitud pels germans i les germanes que en el món esdevenen sentinelles d’esperança i també donar a conèixer aquest carisma, present a l’Església des dels  primers segles del cristianisme.

El 22 de maig de 2017, el papa Francesc va rebre el capítol general de les religioses Pies Deixebles del Diví Mestre. Tot i que aquest institut religiós no és de vida contemplativa, les paraules que adreçà el papa a aquestes religioses les podem aplicar ben bé a la vida contemplativa en aquest dia “Pro orantibus”. El papa, que animà aquestes religioses a viure la seva vocació amb una alegria veritable, com a centre de la vida consagrada, els demanà que no s’unissin als “profetes de desventures”, sinó que, com a testimonis del Regne, “despertessin el món i il·luminessin el futur, sempre amb el somriure, amb alegria, amb esperança”. El papa demanà a aquestes religioses que visquessin “la profecia de l’alegria que el món necessita”, aquella alegria autèntica que “és el testimoniatge més creïble d’una vida plena”.

La vida contemplativa ha de portar al nostre món el goig del Senyor Ressuscitat, amb una alegria que no podem maquillar, com deia el papa. Per això els monjos i les monges, tot fent-nos ressò de les paraules del papa Francesc, hem de transmetre aquella alegria “que omple els nostres cors” i que “es manifesta en els nostres rostres”, per tal de sortir a les perifèries. El papa ens convida a descobrir en Jesús la nostra alegria, una alegria que “allunya de nosaltres el càncer de la resignació, fruit de la peresa que fa àrida l’ànima”. Per això no podem caure mai en la “temptació de la somnolència com els apòstols en Getsemaní, ni en la desesperació”, sinó que hem de ser sempre “sentinelles que anunciïn l’aurora”.

Adaptant una pregària de Florentino Ulibarri, el dia “Pro orantibus” ha d’ajudar-nos als monjos i a les monges a presentar-nos davant el món com a deixebles del Senyor, no com a mestres; germans, no esclaus; pelegrins, no sedentaris; servidors i no amos. En aquest dia hauríem de fer conèixer a la nostra societat la vida monàstica, que és un camí de llibertat per a homes i dones que volem ser creients, no creguts; buscadors de la veritat, no de certeses; poetes, no pragmàtics; homes i dones de somnis i de memòria, no de títols ni de mapes. La pregària i l’acolliment han de fer dels monjos i de les monges profetes, no cortesans; inquiets i inconformistes, no satisfets de nosaltres mateixos; gent oberta a nous horitzons, no instal·lats ni tancats en l’egoisme, ni tampoc pregoners de desventures i de calamitats. Els monjos i les monges hem de ser també sembradors, no col·leccionistes; testimonis, no inquisidors; germans en el camí de la vida, no enemics ni contrincants.  

Els monjos i les monges, com les clarisses de Fortià, les benedictines de Sant Daniel, les carmelites descalces de Girona o els cistercencs de Solius, són persones de trobada, homes i dones amb entranyes de tendresa, fidels a la promesa i a l’esperança, oberts a la presència i a la paciència, testimonis de missió i de compassió, de pregària, de fidelitat i de misericòrdia, sempre a punt a acollir els qui s’atansen als monestirs i a transmetre l’esperança. Només així, vivint el goig d’esdevenir germans els uns dels altres, els monjos i les monges serem testimonis del Regne, per tal de “contemplar el món amb la mirada de Déu”.     

Aquest any el Dia “Pro Orantibus” queda emmarcat per la Instrucció Cor Orans, de la Congregació per als Instituts de Vida Consagrada, un text aprovat pel papa el passat 25 de març, per tal de posar al dia la vida contemplativa femenina, amb l’aplicació concreta de qüestions que afecten la vida i la formació de les comunitats monàstiques femenines.

Com va dir el papa Francesc als monjos de la Confederació Benedictina el passat 20 d’abril, el monestirs han de ser “com un oasi, on cada home i dona poden descobrir la bellesa del silenci i trobar-se a ells mateixos, en harmonia amb la creació”.

Com ha dit el pare Josep Maria Soler, abat de Montserrat, “la vida del monjo en si mateix és una paràbola”, ja que “Déu ha fet dels monjos un símbol del món nou a través de la lloança, de la fraternitat evangèlica, de la compartició dels béns, de l’acolliment de l’altre, del perdó”. Això és el que volem donar a conèixer en aquest dia de la vida contemplativa.      

Josep Miquel Bausset és monjo de Montserrat