(José Diego Farré –Salesians) L’any 1937 el Papa Pius XI encarregava als salesians la gestió de dues impremtes, la Políglota i la de L'Osservatore Romano, encarregades de la impressió tipogràfica dels documents de la Santa Seu, els llibres de les celebracions, així com de L'Osservatore Romano. Una trajectòria, el del món de la impremta, que Don Bosco va fundar ja fa 150 anys, a Valdocco, Torí.
Sent un jove sacerdot, Achille Ratti, el futur Pius XI havia visitat a Don Bosco a l'Oratori de Valdocco i es va meravellar de tot el que es realitzava allà en el camp de la publicació i de la impressió. La tipografia de Valdocco aviat va arribar a l'excel·lència en el camp de la impressió i de l'enquadernació, forjant generacions d'hàbils tipògrafs i apreciats artesans en les tècniques del llibre i les publicacions.
Don Bosco es va adonar ja a mitjans del segle XIX que el futur consistia en la capacitat de comunicar, de transmetre idees, de convèncer i formar de manera veraç i digna. Doncs bé, cinquanta anys després de la esmentada visita a Valdocco, el ja papa Pius XI es va recordar de les bones impressions i va voler que el nou Estat Vaticà, nascut el 1929 amb el Tractat de Letrán, comptés amb l'eficiència i fidelitat de la Societat Salesiana. El Papa estava convençut que la millor opció era confiar als fills de Don Bosco la tipografia i el diari. D'aquesta manera es va instal·lar, dins de les muralles vaticanes, una comunitat salesiana que ha complert ja 75 anys de permanència i que ha comptat amb els millors i més competents professionals en l'art de la impressió.
Una qüestió de confiança en què els salesians han sabut donar una resposta de gran alçada. No en va, en els Estatuts de la Societat Salesiana, s'especifica la fidelitat al Summe Pontífex com un tret distintiu.
El diari com a font de reflexió i lectura atenta
L'Osservatore Romano ha estat i és un diari de referència per als catòlics. Mantenir viu i sostenir aquest diari en aquesta era de les comunicacions, amb ofertes cada cop més complexes i nombroses, no és tasca fàcil. Els salesians l'han actualitzat i han dedicat una especial atenció a la difusió, de la qual depèn la seva supervivència en paper com a oferta diferenciada de l'edició digital.
La tipografia salesiana, en la qual tantes il·lusions va posar Don Bosco, té en aquest diari un fruit d'or que el converteix en la font informativa més fiable de l'Església i el Papa.
Els salesians senten un especial afecte per les seves tipografies. El llibre i el diari, tan estimats per Don Bosco, podrien semblar unes víctimes del nostre temps però els salesians saben que el llibre no és només un objecte de consum ràpid i que fins i tot el diari pot ser una font de reflexió i lectura atenta, reposada i amena. La impressió tipogràfica és també una expressió d'art, d'ofici i de competència professional que els salesians han sabut portar a la seva màxima expressió.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.