Vés al contingut
Jordi Llisterri i Boix
Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri-CR) Daniel Giralt Miracle va rebre aquest dimarts el Premi en Convivència i Diàleg Interreligiós acompanyat d’Antoni Gaudí. La nova sala d’actes de la Basílica de la Sagrada Família situada al Claustre de Montserrat va acollir el lliurament de premi que atorga el Grup de Treball Estable de les Religions (GTER). “He estimat tant a Gaudí i l’he treballat tant, que a vegades penso que l’he conegut o que he parlat amb ell”, explica Giralt-Miracle en agrair el premi.

Crític d’art, historiador, impulsor cultural i membre actiu de la comunitat protestant, Daniel Giralt-Miracle ha estat un dels màxims propagadors de l’obra de Gaudí al món. Per això va demostrar una satisfacció singular per rebre el premi a la Sagrada Família, “territori gaudinià com a país d’adopció”. El premi reconeix “la seva manifestació pública integrant la creença personal, la sensibilitat ecumènica, i com a referent nacional en l'aspecte cultural”.

Un premi que hauria de ser innecessari

Giralt-Miracle va remarcar que “en aquest país no sempre ha estat fàcil el diàleg interreligiós”. De fet, “un premi a la convivència i al diàleg hauria de ser innecessari, perquè sense perdre la identitat tots hauríem de saber escoltar a l’altre”. I per això, “encara falta molt”.

“Sóc molt partidari de la praxi dels ‘con’: conviure, compartir, conversar, comprendre, cordialitat, confiança, consolar –molt important-, construir –com la Sagrada Família-“. Aquesta concepció de la vida tampoc vol dir “evitar la confrontació, però sempre des del diàleg i des del raonament”. Giralt-Miracle va explicar que és una manera de fer que prové del “convenciment convivencial” heretat del seu pare i de l’experiència de pluralitat viscuda ja als anys 50 a l’escola Suïssa de Barcelona. Amb els anys, amb la relació amb altres confessions, “m’heu ajudat a ser més dialogant i més creient, que vol dir a estimar a Déu per sobre de totes les coses i al proïsme com a un mateix”.

El deute amb Giralt-Miracle

Mohammed Halhoul, president del GTER, va conduir l’acte en el qual es van presentar tres perfils de Giralt-Miracle. El president del Consell Nacional de les Cultures i de les Arts, Carles Duarte, va glossar la seva tasca en el món de l’art, la seva petjada en diverses institucions emblemàtiques com La Pedrera o el MACBA, el treball com a comissari de l’Any Dalí i de l’Any Guadí, o la producció bibliogràfica.

Per Duarte, “és l’home savi capaç d’interpretar i recollir la tradició i integrar-la en la contemporaneïtat d’una manera neta i clara”, capaç d’encaixar el seu saber enciclopèdic en el present. I sobretot va demanar reconèixer “el deute que té el país sencer amb Giralt-Miracle per la projecció de Gaudí al món”. Giralt-Miracle també ha col·laborat en diversos projectes de la Sagrada Família, com l’exposició que es fa ver el 2011 al Vaticà.

Joan Andreu Rocha, com a membre del Consell Assessor de la Diversitat Religiosa del quaan Giralt-Miracle també en forma part, va destacar la seva experiència en el món del diàleg interreligiós. Una experiència moguda per “una curiositat respectuosa, que denota un desig continuo de sorprendre’s per allò que li pot aportar la seva sensibilitat religiosa i cultural dels altres”.

Guillem Correa, president del Consell Evangèlic de Catalunya, va recordar la implicació des de la jove amb la comunitat protestant. A finals dels anys 60 Giralt-Miracle ja va participar en l'organització del Congrés Evangèlic de Catalunya i els darrers anys ha estat un dels responsables de la seva comunitat baptista de Barcelona. Un home que “ha posat la seva fe al servei dels altres” i que ha practicat el diàleg amb “fe des de la raó però també des de la fidelitat a la Bíblia”. Un “referent de la comunitat protestant” que també va participar en la creació del centre ecumènic de Catalunya el 1967.

“La Glòria només se la mereix Déu”

L’acte a la Sagrada Família el va obrir el director general d’Afers Religiosos, Enric Vendrell, que va remarcar la importància del premi “per enfortir el clima de convivència i diàleg i visibilitzar la diversitat religiosa”. El president delegat del patronat de la Sagrada Família, Esteve Camps, també va assistir a l’acte i en acabar es va convidar a tots als assistents a una visita guiada al temple.

Aquesta era la quarta edició del Premi en Convivència i Diàleg Interreligiós. El 2008 es va lliura al centre d’atenció als mariners Stella Maris, el 2010 al caputxí Joan Botam, i el 2013 al pastor protestat David Minuesa.

Després dels elogis, Daniel Giralt-Miracle va avisar a la família que l’acompanyava que “després de tot el que heu sentit ja em puc morir”. Però va recordar que “la Glòria només se la mereix Déu i això Gaudí ho tenia molt clar”. I va tancar el seu agraïment amb una proclama: “Visca Gaudí! I, visca el diàleg”.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.