Vés al contingut
Catalunya Religió
Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri-CR) “Ja no cal que vingueu al meu funeral”. Amb aquesta ironia ha agraït Ignasi Garcia i Clavell els merescuts elogis rebuts durant el lliurament del premi Convivència i Diàleg Interreligiós. La cinquena edició d’aquest premi que concedeix el Grup de Treball Estable de Religions s’ha fet aquest dimarts a la parròquia del Patriarca Abraham, que va ser la seu dels serveis religiosos de la Vila Olímpica de Barcelona.

Les intervencions han destacat tres de les dimensions fonamentals de la trajectòria d’Ignasi Garcia: l’educació, el món de les presons, i la relació amb les confessions religioses. Com s’ha remarcat, tres dimensions que s’entrellacen en tota la seva biografia en la que sempre posa al centre l’atenció a les persones. L’acte ha estat un retrat de les aportacions del premiat fet per tres persones que han col·laborat estretament amb Garcia i Clavel en aquests àmbits.

El jesuïta Enric Puig, secretari general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, ha explicat que l’etapa política de Garcia i Clavell “també està marcada per la vocació pedagògica" i per les “persones com a preocupació recurrent de l’Ignasi”. Alhora, s’ha mogut en fidelitats permanents “al Déu de Jesús, a l’Església i al Vaticà II, que va marcar la dimensió comunitària de la fe” i a Catalunya. “Servint amb poques paraules, però moltes obres”, ha remarcat que havia estat “fidel a les seves conviccions”.

Marcel·lí Joan, director general d’Afers Religiosos, ha recordat la llista de persones d’Església que han marcat la vida d’Ignasi Garcia i que mostra com “tot el que ha fet només s’explica des del seu compromís cristià: el que l’ha mogut és la fe”. Alhora, ha explicat que la seva implicació en desenes d’institucions és només perquè “difícilment sap dir no”. Això l’ha portat a “convertir-se en referent en molts àmbits”. I a treballar amb una gran discreció i que encara no estigui explicat “tot el que et deu l’Església catalana”.

Amand Calderó, secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, ha insistit en la preocupació educativa i per la rehabilitació i formació dels reclusos en el seu treball a presons, que va iniciar abans de ser director general com a voluntari. Ha explicat que “el model penitenciari català va fer un salt en la seva etapa" i que va crear “una autèntica política social”. I ha recordat com Garcia i Clavel sempre "insistia que el que dona sentit a la nostra feina són les persones”.

Com il·lustració d’aquesta etapa, i de l’agraïment per les facilitats que va posar als serveis religiosos de les diverses confessions als centres penitenciaris, l’acte ha inclòs els testimonis de tres voluntaris a presons: un catòlic, una protestant i un musulmà.

Després de rebre el guardó, Ignasi Garcia ha expressat la seva emoció pels reconeixements que creia exagerats: “Jo no soc aquest”. I es va definir com a home d’acció, però orgullós de poder dir que “he estat polític, però mai corrupte”.

S’ha mostrat especialment honorat pel fet que el premi provingui d'un grup interreligiós com el GTER. Sempre ha volgut mantenir “una comunicació especial cristiana per treballar amb els amics protestant i ortodoxes, i amb tots sota el paraigües del pare Abraham: Jesucrist ja ens voldria units i un dia ens en passarà comptes a tots".

El president del GTER, el pare ortodox Joan Garcia, va presidir l’acte i va destacar que "sovint es diu que les responsabilitats institucionals honoren la persona que les ocupa; en el cas de l’Ignasi, és ell que honora les institucions que ha ocupat".

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.