Premi Blanquerna Educació reconeix el compromís de l'Escola Cristiana

(Glòria Barrete –CR) La primera vegada que el Premi Blanquerna Educació s'atorga a una institució i, concretament, a una institució amb la qual Blanquerna ha compartit i comparteix moltes coses, "des de les arrels, fins a la visió del fet educatiu". Ho recordaven aquest dimecres al vespre els responsables de la Facultat a l'inici de l'acte de lliurement del Premi Blanquerna Educació atorgat enguany a la Fundació Escola Cristiana de Catalunya. L'acte va estar presidit per l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella.

Es premien quaranta anys d'història i trajectòria, marcats per un compromís intens i continuat "amb la formació d'infants i joves", destacava el degà de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i l'Esport, Sergi Corbella. Una distinció que va néixer ara fa tres anys amb el propòsit de distingir una persones o institució per les aportacions al món de l'educació i l'escola. En el cas de la FECC, ha expressat la vicedegana de la Facultat, Anna de Montserrat, s'ha premiat la Fundació Escola Cristiana de Catalunya "per la seva contribució en la millora continuada de l'educació a Catalunya en els darrers quaranta anys".

Compromís i diàleg

Es reconeix així "el seu compromís i diàleg amb les escoles per assolir els reptes de l'educació a cada moment", i el servei realitzat a les escoles cristianes "vetllant en tot moment pel sentit d'una oferta educativa plural en el marc del sistema educatiu de Catalunya".

El març de 1974 un equip de cinc religiosos inicia un procés de reflexió en vista a la renovació dels col·legis. Procés que culmina el 1977 amb la signatura del cardenal arquebisbe de Barcelona, Narcís Jubany, del decret de constitució de l'Escola Cristiana i del Secretariat com a òrgan Executiu, i que l'any 2003 queda substituït per la Fundació Escola Cristiana de Catalunya.

Anna de Montserrat ha afirmat que la trajectòria de la FECC ha estat marcada sobretot "pel diàleg, amb l'administració, amb els sindicats, les patronals, les titularitats, les diferents associacions dels diferents actors de la comunitat educativa, o les famílies". Un diàleg necessari que ha ajudat a promoure una educació de qualitat "d'acord amb els valors cristians", i un diàleg "capaç de llegir les necessitats pedagògiques, pastorals, formatives de lideratge i organitzatives de cada moment".

40 anys en dues figures

El guardó l'han recollit dues de les figures destacades de l'Escola Cristiana en els darrers anys, el salesià Francesc Riu, qui va ser director general durant trenta anys, i el jesuïta Enric Puig, qui actualment ocupa aquesta responsabilitat.

Riu ha fet memòria dels inicis d'una institució que naixia en un context difícil i hostil. "Abans de l'Escola Cristiana existien les escoles cristianes, i tant, però en una època no gens fàcil van decidir-se unir-se per ser una cosa diferent a la d'aleshores", ha recordat. Era l'inici de la dècada dels 70, època en que van passar moltes coses transcendents. S'instaurava l'educació general bàsica que va propiciar l'inici de la unió de les escoles de Magisteri de l'Església, i el posterior naixement de Blanquerna.

Però què passava aleshores amb les escoles? Riu ha explicat que existien dos tipus d'escoles de l'església aleshores, "col·legis religiosos i escoles parroquials o diocesanes". Les escoles de religiosos estaven unides a tota Espanya sota la FERE, la Fundación de Escuelas Religiosas de Españas, que tenia una delegació a Catalunya. El delegat plegava, calia un relleu, i ningú s'oferia per substituir-lo. Es decideix crear una Comissió amb un membre dels jesuïtes, de Vedruna, de les Filles de la Caritat, de La Salle, i dels salesians. Era l'any 1974 i es començaven a reunir a Blanquerna. "La FECC va néixer i va ser engendrada en el si de Blanquerna, i ara és Blanquerna qui dona el premi a una criatura seva", ha exclamat sorprès Francesc Riu.

Un guardó valent

Calia que l'església tingués escoles d'església, però no es podien dir escoles catòliques perquè en aquell moment aquell terme tenia connotacions negatives, "serien escoles cristianes", es va decidir. Era un canvi de perspectiva, "no serien escoles de La Salle o de jesuïtes o de salesians, sinó escoles de la comunitat cristiana amb participació de laics i de famílies". Calia construir un futur diferent i per això es van organitzar unes Jornades per construir l'escola cristiana que volíem. Naixia així l'Escola Cristiana que avui dia coneixem. Un llarguíssim aplaudiment del públic ha posat el punt i final a l'explicació històrica de Riu, que ha donat pas al seu substitut a la Fundació, Enric Puig.

Puig ha iniciat el seu parlament agraint el premi com "una decisió valenta en un moment polític de silencis i menystenimenta cap a l'escola concertada". Puig ha tingut paraules d'agraïment al seu predecessor, però també a les entitats associatives com les AMPES cristianes, i també a totes les persones que han treballat o treballen, fent esment especial a Carles Armengol, qui va ser secretari general adjunt durant tretze anys.

Les escoles cristianes, ha afirmat Puig, "van néixer en un moment de molta empenta de la societat civil, oferint un servei reconegut". El jesuïta advoca per continuar treballant per la continuïtat d'allò "que fa anys que fem, cal persistència en la missió, en els valors, i en l'estil".

Puig també ha reconegut que a la FECC actualment se li presenten reptes actuals com la davallada demogràfica, la crisi econòmica, el procés d'innovació educativa, la secularització de la societat i el repte de ser presents i valorats socialment, però el Premi Blanquerna Educació els esperona. "Serem fidels a les raons que han avalat la concessió del guardó. No s'han de témer els canvis, els hem de promoure des d'un diàleg que faci créixer en coneixements, en saviesa i en humanitat. Convé continuar treballant amb esperança i des de l'esperança".

L'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha clos l'acte de lliurament recordant als assistents que "la missió principal com a cristians és anunciar la paraula de Déu al món". Omella ha citat al papa Francesc per recordar als professors de les escoles cristianes "que no es desanimin davant els desafiaments educatius. Educar és una actitud, s'ha de sortir d'un mateix per acompanyar-los, estar al costat. Donin als joves esperança. Donin testimoni de la seva vida i d'allò que els comunica".

El 2105 el premi Blanquerna Educació va ser atorgat al pedagog Xavier Melgarejo i l'any passat a catedràtic Octavi Fullat.

#PremiBlanquernaEDU a @EscolaCristiana Reconeixement al compromís de servei a l'#educació. Amb esperança i des de l'esperança! [#sketchnote] pic.twitter.com/jwSQL9IAa0

— Juanjo Fernández (@juanjofdezsola) 14 de juny de 2017