Una porta que es tanca amb el segell de la reconciliació

(Joan Salicrú - CR) No era 27 de juliol -diada de les patrones, Juliana i Semproniana, quan el recinte s'omple de gom a gom- però avui la Basílica de Santa Maria estava plena. Plena de gent, de periodistes, de càmeres, de llums... però sobretot de vivències, de rècords, d'Història amb majúscules. Avui a Santa Maria hi havia encara la generació de mataronins que o van conèixer directament el Doctor Samsó -el rector màrtir- o van viure l'agre gust de la seva mort quan aquesta encara era fresca [veure reportatge a CatalunyaReligio.cat]. Una generació que arriba als vuitanta anys d'existència i que s'ha passat mitja vida reclamant que es fes justícia, que es posés la figura del Doctor Samsó on tocava. Setanta anys d'espera, d'incertesa, de promeses mai acomplertes. De manera que avui molts mataronins han pogut tancar les portes d'una Història que se'ls resistia -ara queda potser recuperar el nom de Samsó per a la plaça de davant l'Església-.

Així avui hi ha tota una generació de mataronins que hauran estat feliços. I que aquesta nit podran descansar definitivament en pau sabedors que l'Església, la ciutat, avui ha tornat a posar Samsó allà on es mereixia. S'ha tancat una porta que fa massa temps que estava entreoberta. I ho ha fet no en un acte de revenja sinó de reconciliació, la mateixa voluntat de reconciliació exhibida per Samsó el matí de l'1 de setembre de 1936, avui fa gairebé 74 anys, ja pocs segons abans de la mort quan va intentar abraçar tots i cadascun dels seus botxins -per això sap greu, com deia el periodista i escriptor Manuel Cuyàs als micròfons de Mataró Ràdio, que hi faltés un partit clau de l'esquerra catalana-. Diuen que Samsó va aconseguir abraçar-se amb uns quants, dels seus botxins, els quals ja no es van atrevir a disparar-li. Qui va donar el tret de gràcia va ser aquell que no va voler rebre el perdó de Samsó. Lògic: el perdó, l'Amor sempre és més fort que l'odi, que la mort. L'assassí sabia que si deixava que Samsó l'abracés, l'angoixa d'haver matat un innocent el consumiria per la resta dels seus dies. Evitant l'abraçada va poder seguir endavant amb la idea de la barbàrie i fer pagar a un just per algun suposat pecador.

· Recupereu també el reportatge de Cristina Salad dels serveis informatius de Mataró Ràdio [aquí].