Polo: "Les esglésies estan buides, però no han deixat de funcionar"

(Joan Gómez i Segalà-Direcció General d'Afers Religiosos) Betlem Polo (Badalona, 1980) és mestra especialista en educació física i la primera dona a dirigir el Col·legi Urgell. És membre de l’Església Adventista del Setè Dia, mare de dos fills, apassionada de l'esport a l'aire lliure i defensora de l'ecologisme i el respecte a la natura.

Veniu de família adventista?

El meu pare tenia inquietuds espirituals i va començar una recerca personal. Quan era un adolescent va entrar, per iniciativa pròpia, a una església adventista perquè li expliquessin les seves creences. I aleshores va començar els estudis bíblics, que és com s’anomenen en la nostra comunitat els estudis d’iniciació. La meva mare l’adventisme el va viure des de molt petita, quan els meus avis materns es van integrar a l’església adventista Urgell de Barcelona. Jo em considero una adventista de naixement.

Què representa la vostra fe en la vida quotidiana?

Una cosa és l’ideal i l’altra la realitat… Ser adventista és un estil de vida, una manera de fer les coses. Sobretot, significa tenir esperança en un món millor. Sovint es veu la religió com una càrrega feixuga i plena de restriccions. En canvi, per a mi és tot el contrari. Crec que l’Evangeli, seguint el model de Jesús, ens allibera de tot allò que és superficial i ens fa més responsables de la nostra existència, més solidaris amb les persones i més respectuosos amb la natura.

Com es porta a la pràctica?

Intentant ser conscient de les oportunitats del dia a dia i viure amb agraïment l’existència. Entenent la fe com una força interior que m’anima a tenir una experiència personal més profunda i una mirada molt més àmplia de la realitat.

Quins compromisos implica pertànyer a l’Església Adventista?

El compromís confessional és voluntari, i s’intenta posar en pràctica els principis i les normes que broten de la Paraula de Déu. El terme adventista prové del fet que una qüestió central de la doctrina de l’Església Adventista és la Segona Vinguda de Crist a la Terra. També, entre els fets diferencials respecte de la resta de confessions cristianes, ens destaquem per l’observança del dissabte com a dia de descans i d’adoració, la inexistència d’imatges en els nostres temples, la donació voluntària del delme, el respecte a les lleis de la salut, etc.

Al voltant de l’Església Adventista han sorgit moltes iniciatives.

Des dels seus orígens, l’Església Adventista s’ha destacat per tenir una àmplia vocació de servei a la societat. És coneguda mundialment la seva xarxa educativa i sanitària, amb milers de centres docents de tots els nivells i centenars d’hospitals, clíniques i residències de gent gran. L’ONG ADRA col·labora amb tasques d’ajuda humanitària en tots els continents. A nivell més local, podem destacar els programes de lleure per a la infància; un ampli ventall d’activitats formatives, socials i de natura per a adolescents; l’associació d’estudiants i graduats universitaris adventistes, etc. El Consell Adventista de Catalunya és una entitat que representa oficialment tot l’adventisme de Catalunya.

D’on prové l’interès per l’alimentació?

L’alimentació ha estat un dels pilars més importants de la filosofia adventista de la salut. Des del seu origen l’adventisme ha tingut una visió avançada en temes sanitaris i de prevenció en la salut. Estudis realitzats per la Universitat de Loma Linda (Califòrnia) van demostrar que la mortalitat coronària dels adventistes de Califòrnia era molt menor que la de la resta de la població. Aquesta menor mortalitat coronària està causada per una dieta més saludable i perquè els adventistes no fumen (i són contraris al consum d’alcohol i de drogues en qualsevol de les seves formes). El concepte que el cos és temple de l’Esperit Sant invita a posar en pràctica els vuit remeis naturals: l’alimentació sana, la ingestió regular d’aigua, respirar aire pur, els beneficis de la llum solar, la pràctica de l’exercici físic, el repòs, la temperància i la confiança en Déu.

Sou la directora de l’Escola Urgell. Quin sentit té una escola adventista?

L’origen de l’Escola Urgell va ser una iniciativa d’un grup de famílies adventistes preocupades per l’educació cristiana dels seus fills. Amb el suport de l’església Urgell i de l’Església Adventista es va inaugurar l’any 1960 amb una matrícula de 30 alumnes. Si fa seixanta anys era necessària, actualment encara ho és. Una escola adventista té sentit quan el seu projecte educatiu sintonitza amb les necessitats de moltes famílies que busquen una educació de qualitat que tingui en compte els principis i els valors de l’Evangeli. La filosofia de l’educació adventista aporta un valor afegit en integrar la fe en el procés d’aprenentatge. L’escola adventista té sentit quan educa també en els hàbits d’una alimentació saludable oferint una dieta ovolactovegetariana a tot el seu alumnat. L’escola Urgell és oberta, acollidora i respectuosa amb totes les famílies que ens confien el bé més preuat que tenen: els seus fills i filles.

L’escola disposa d’un pastor?

Actualment a la nostra escola tenim una pastora a temps parcial. Fa les funcions de la capellania del centre atenent les famílies, el personal del centre i l’alumnat. Col·labora amb la direcció i amb les diferents tutories i ofereix atenció personalitzada als alumnes de secundària.

Com ha afectat la pandèmia la vida comunitària?

L’Església és el punt de trobada, amb Déu i amb la comunitat. Ara ens organitzem a través de videoconferències i gestionant a distància. Les esglésies estan buides, però no han deixat de funcionar. Igual que les escoles, continuem treballant per donar-nos esperança.

Quin aprenentatge hem de treure d’aquesta pandèmia?

Ens pensem que controlem la vida i un simple virus ho capgira tot. Estem en una societat on la creença està mal vista, però, per mi, tot el que passa em demostra que som petits i hem de ser més humils. A mi em sorgeixen molts dubtes.

Quins dubtes?

La pandèmia ens ho fa canviar tot perquè tenim por de la mort. Això no vol dir que els creients no tinguem por, però és bo pensar com reaccionem i que estem a mercè del que pugui passar.

La natura ens retorna el que li hem fet?

Ens pensem que tenim la natura sota control, i en canvi l’estem destrossant. En aquest sentit, el planeta rep els efectes negatius del desenvolupament actual, que és una involució, i hem de cuidar-lo molt més. Com pot ser que un virus tan petit i insignificant ens ho capgiri tot? Al cap i a la fi, les persones també som petites i insignificants en l’univers. Sense esperança això és la fi del món. Amb esperança, és la fi d’una època i l’inici d’una altra que pot ser millor.