La poesia inquietant de Sampere

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

El llibre recomanat de Carles Duarte

(Ramon Bassas –CR) “Màrius Sampere és un dels nostres grans poetes actuals, un dels més agosarats, dels més esfereïts i enlluernadors” comença Carles Duarte en parlar-nos del poemari Dèmens, l’últim d’aquest autor que ha triat. Duarte també és poeta i tots dos comparteixen l’honor de la Creu de Sant Jordi. Ara dirigeix la Institució Cultural del CIC i presideix el CONCA, a més de copresidir el Consell Editorial de Catalunya Religió. Coneix bé l’obra de Sampere. “En aquest darrer llibre, hi retrobem la seva voluntat metafísica de recerca del sentit de l'existència i de confrontació dramàtica amb Déu i amb la consciència de la proximitat de la mort”, ens diu. I afegeix que Sampere, que va guanyar el prestigiós premi Lletra d'Or de l'any passat amb L'esfera insomne, “constitueix una de les veus més originals de la literatura catalana per l'ambició i el coratge que presideixen la seva obra”.

¿Per què ens el recomana? “Sobretot”, respon Duarte, “perquè Dèmens ens convida a una lectura inquietant i d'una impressionant volada lírica, a l'abast només dels veritables clàssics. És un volum per anar-s'hi endinsant sense presses. Hi reconeixerem de vegades l'angoixa de l'autor i sovint quedarem atrapats per la poderosa capacitat evocadora de les seves imatges. Crec que la millor manera d'explicar la naturalesa d'un poemari és oferir-ne un breu tast”. I, dit i fet, tria aquest petit recull de versos per fer-nos-ho veure:

“Sempre, sempre serà de nit
quan Déu dorm”

"Els més savis han marxat,
queden les coses tal com són,
no parlen amb ningú"

"Des d'aquí dalt/des d'aquí dalt
s'albiren
totes les possessions dels morts
són les meves".

Molt bé. Li diem. Una bona tria. “Llegir Màrius Sampere és constatar i celebrar que la poesia catalana aporta avui a la cultura europea personalitats de dimensió universal”, conclou Duarte, que segur que farà descansar el seu habitual corbatí aquests dies de festa.

Fitxa del llibre