“Els pobres són els qui més han perdut a la crisi de la Covid”

(Glòria Barrete –CR) Plou sobre mullat. Aquesta és la conclusió que s’extreu de la presentació aquest dimecres de l’informe EINSFOESSA Exclusió i desenvolupament social a Catalunya 2021, elaborat per la Fundación FOESSA de Càritas amb la col·laboració de les deu Càritas diocesanes amb seu a Catalunya. I plou sobre mullat perquè ja fa tres anys que Càritas alerta de l’enquistament i cronificació de l’exclusió. Ara amb la crisi de la Covid-19 l’exclusió social ha arribat a un nivell sense precedents, una exclusió que “va aprofundint la bretxa de la desigualtat a la nostra societat”.

La pobresa, ha recordat Raúl Flores, secretari tècic de la fundació FOESSA, no només existeix durant una crisi sinó que és una realitat “que roman i s’estanca”. La pobresa, ha afirmat, “té el seu origen en la desigualtat”. Una pobresa que ha crescut en aquesta crisi que vivim actualment i que supera la crisi de l’any 2008. I és que a la crisi de la Covid-19 “els pobres són els qui més han perdut”.

El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, també ha remarcat el mateix aspecte. Cristau afirma que la Covid-19 “ha empitjorat la situació d’una manera desigual ja que novament les persones vulnerables han estat les més perjudicades”.

L'atur, cronificant-se

La crisi provocada per la pandèmia de la Covid-19 ha impactat de ple, a banda de en la salut, en l’àmbit del treball, provocant greus conseqüències a la feina. S’han empitjorat les condicions de treball, afectant els qui ja eren considerats com a treballadors pobres. El mercat de treball ha esdevingut més insegur, més temporal, i la precarietat s’ha duplicat amb aquesta crisi. Una inestabilitat greu que genera “pobresa i exclusió”. La segona constant que analitza l’informe és que els obstacles per accedir a una feina després d’estar a l’atur són cada vegada més grans. “S’han cronificat les situacions d’atur”, alerten, una problemàtica, que ja afecta sis-centes mil famílies arreu de l’Estat Espanyol.

Hi ha d’altres dimensions socials derivades de la desigualtat social, com són les oportunitats educatives. A la desigualtat se li han sumat bretxes educatives com la dificultat per continuar l’escola des de casa o la possibilitat de teletreballar. “La bretxa digital afecta 1,8 milions de persones a Espanya de manera regular”, apunta Flores. Unes carencies que tenen impacte en determinats col·lectius, com són les dones o els joves. “Ser jove avui dia és un factor d’exclusió al nostre país”, ha reconegut el tècnic, “no s’està respectant el contracte social amb els joves”.

Catalunya lidera malauradament el rànquing d’exclusió social a Espanya, arribant al 29,1. El motiu? Catalunya és un territori amb gent ocupada en sectors molt castigats en aquesta crisi i on el cost de la vida, sobretot a les grans ciutats, és superior a d’altres llocs.

Malgrat les xifres, Flores ha remarcat la voluntat i activació de les famílies afectades per sortir endavant. “Es lleven cada dia amb força per sortir d’aquesta situació, no es queden passius ni bloquejats”. Davant la imatge de passivitat que sovint s’ha transmès socialment, ha volgut destacar que és fals que les prestacions econòmiques “tinguin un element desactivador per tirar endavant”.

L'impacte a Catalunya

Però com ha impactat la crisi de la Covid a Catalunya? Miriam Feu, del grup de treball d’anàlisi social de Càritas Catalunya, ho ha detallat en cinc punts. El primer, provocant una major precarietat laboral i de renda, destacant que 248 mil llars tenen tots els membres de la família a l’atur. En segon lloc ha destacat les dificultats per accedir i mantenir un habitatge digne, “fruit d’una absència de polítiques socials decidides, on 1.301.200 persones viuen en un habitatge inadequat; el tercer punt fa referència a la salut mental; el quart punt destacat és l’erosió de les relacions socials i familiars que ha posat a prova el confinament a les llars; i el cinquè punt són les mesures de protecció insuficients, com la bretxa digital i la baixa implantació de les rendes mínimes, on només un 13% de persones amb pobresa severa hi han accedit.

I és que “qualsevol problema social afecta tota l’estructura social”, ha recordat Francesc Roig, president de Càritas Catalunya. Aquest informe, afirma, posa de nou de manifest “la feblesa del nostre sistema de protecció a les persones”, així com desvetlla “la creixent pobresa severa a Catalunya”. Calen mesures socials que posin al centre les persones perquè sinó “el vaixell tindrà seriosos problemes per navegar”.

Des de Càritas alerten que estan cansats de presentar una i una altra vegada propostes i solucions sense resposta. “No avancem al ritme que cal. Les solucions hi són, falta voluntat, oportunitat i decisió política per aplicar-les”.

Roig ha sintetitzat en vuit punts les propostes socials per revertir la situació: reimpulsar el model d’estat del benestar en conjunt, amb orientació clara cap a l’accés as drets; recordar que el repte de protecció social és evitar que aquestes situacions de vulnerabilitat es cronifiquin; augmentar la cobertura de la Renda Garantida de Ciutadania; establir una política decidida d’habitatge social; crear plans d’ocupació enfocats als col·lectius precaris; garantir un sistema de salut pública de qualitat; eliminar les barerres digitals, i avançar cap a uns serveis socials adaptats a les realitats socials del s.XXI.