(Josep Maria Romagosa - CCAPAC) Els darrers temps hem sentit, des de punts de vista ben allunyats, crides coincidents a reivindicar la pluralitat de la societat i visques a la diversitat. Sembla haver-se consolidat, doncs, la consideració del pluralisme com un valor generalment acceptat i positiu per a la construcció d’una societat més justa, madura i solidària. Fins aquí, d’acord i donem la benvinguda a aquells que ho acaben de descobrir.
Però, és clar, aquestes proclames cal omplir-les de contingut, portar-les més enllà de l’eslògan i aplicar-les a la vida diària. S’apliquen a l’educació?
Des de molts d’aquests altaveus públics es reconeix la diferència com a valor, però s’advoca per una educació homogènia controlada des de l’administració pública fins a la darrera coma (en cas contrari, surten de seguida absurdes acusacions d’adoctrinament). No ho podem entendre, si no és perquè el que es busca, dit amb tota la cruesa, és un control ideològic inacceptable.
Considerem un insult a la intel·ligència que aquest control es vesteixi com a exercici d’igualtat d’oportunitats, perquè elimina la diferència, escapça el talent i pretén la imposició del que és “políticament correcte”. Això no és diversitat ni llibertat, ni respecte, ni fomenta el creixement de cap persona, perquè posa les idees al centre del procés educatiu com a mur infranquejable. I, pedagògicament, és una estratègia tronada i pròpia d’altres èpoques, perquè anorrea el desenvolupament de la persona.
La pluralitat, també a l’educació, és sinònim de llibertat i d’identitat i, necessàriament, es genera a partir de la singularitat de cada projecte. Només des del respecte i el foment de la singularitat es pot garantir la pluralitat. I aquesta és una de les forces del nostre sistema educatiu; l’escola d’iniciativa social és un element que l’impregna de diversitat.
Nosaltres, com a famílies compromeses i implicades amb l’escola cristiana de Catalunya, sumem esforços amb l’escola en el procés d’acompanyament en el creixement dels fills; valorem l’empenta vers una innovació pedagògica que es posi al servei del procés educatiu dels infants i joves; compartim l’esforç d’integració i d’inclusió que fan els nostres mestres i professors i ens sentim partícips de la immensa tasca social que es fa des de tantes organitzacions de base impulsades des de les escoles cristianes i les seves AMPAs.
Des del convenciment que la gent profunda té set de transcendent, no podem entendre la voluntat d’exclusió a què som sotmesos, i se’ns fa incomprensible la pretensió d’instal·lar tot allò que soni a cristià en el terreny del políticament incorrecte. La configuració d’un marc de diversitat i pluralitat és fonamental i ha de contribuir decisivament al creixement i a la maduresa dels infants i joves, convençuts que els enriqueix i els projecta vers una millor societat de futur. I tots ens hem de sentir implicats en el bastiment d’aquest marc. Des del cor i no des de les paraules. Des del diàleg i no des de l’enfrontament.
Josep Maria Romagosa és president de la Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC)
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.