La pluja obliga a cancel·lar l’acte dels 800 anys de Sant Francesc a la Sagrada Família

Les comunitats franciscanes de Catalunya havien de commemorar aquest dissabte el vuitè centenari del trànsit de sant Francesc amb unes vespres solemnes presidides pel cardenal Joan Josep Omella

“Beneït siguis, oh Senyor, pel temps enfosquit i el serè, i pel vent que avui refresca tot bufant-nos a la cara. Beneït siguis, oh Senyor, per la llum i l’aigua clara. Ella és molt útil, és humil i casta”. Amb aquest cant de Kairoi, que versiona el Càntic de les Criatures de Sant Francesc d’Assís del segle XIII –també anomenat Càntic del Germà Sol o Laudes Creaturarum–, hauria començat la celebració de les vespres que ahir, en l’efemèride de la mort del sant, havien de reunir a la Sagrada Família les diferents branques de la família franciscana de Catalunya.

Però va ser precisament la pluja, una de les criatures que Francesc va aprendre a mirar amb gratitud, qui va obligar a cancel·lar l’acte abans que pogués iniciar-se. A dos quarts de set, davant de la basílica ja s’hi aplegava un nombrós grup de persones amb certa expectació, però també amb desconcert, donat que als cartells d’accés a la Sagrada Família s’hi podia llegir “basílica tancada”, alhora que no es formava cap de les cues habituals per entrar-hi.

Entre els turistes i els curiosos que, com cada dia, envolten l’edifici de Gaudí, es podien distingir alguns dels participants que havien vingut a la celebració: persones amb fundes de guitarra a l’esquena, diversos frares caputxins amb l’hàbit marró i un grup nombrós de Germanetes de l’Anyell, vestides de blau. 

Mentre la incertesa acampava encara durant uns minuts, les Germanetes havien aprofitat per fer un cercle i començar una pregària breu i senzilla, acompanyada d’alguns cants, a la qual algunes persones s’hi van afegir espontàniament. Un moment que, gairebé sense voler-ho, va acabar convertint-se en la celebració del vespre.

Finalment, els treballadors de la Sagrada Família van recórrer l’exterior del temple, per comunicar als assistents que l’acte quedava cancel·lat. La notícia va dibuixar una escena estranya. Alguns allargaven la conversa, mentre uns pocs marxaven i altres intentaven entendre si hi havia alguna possibilitat de reprendre la celebració o de visitar la basílica en un altre moment. “No sabem si es podrà trobar nova data, ni si podrem reubicar
l’acte”, comentava una de les religioses.

Fra Gil Parés, qui havia estat ministre provincial dels caputxins de 2011 a 2017, també assumia l’anul·lació: “Serà complicat tornar a aconseguir data a la Sagrada Família”, comentava. I afegia, amb una resignació simpàtica: “Més aviat haurem de celebrar els 801 anys”.

Sant Francesc va morir el 3 d’octubre de 1226 a la Porciúncula, una petita capella que es troba a Assís, Itàlia, on havia començat bona part de la seva trajectòria. Tenia uns 45 anys i feia temps que arrossegava una salut delicada. En els seus darrers moments, envoltat dels seus germans, va voler tornar a la pobresa que havia marcat la seva vida i va demanar ser col·locat nu sobre la terra. Segons la tradició franciscana, va morir cantant el Càntic de les Criatures.

El seu cos va ser traslladat l’endemà a Assís i, dos anys després, el 1228, Gregori IX el va proclamar sant. La seva manera de viure l’Evangeli va atraure aviat nombrosos homes i dones que van voler seguir el seu exemple i adoptar una vida marcada per la pobresa, la fraternitat i el servei als altres.

Per commemorar aquest fet, el programa havia estat pensat com un recorregut per alguns dels textos més significatius de la tradició franciscana. A banda del Càntic de les Criatures, s’hi havien de recitar les Lloances del Déu Altíssim, text que Sant Francesc va lliurar al seu deixeble i secretari, el germà Lleó –que en aquell moment passava per una forta crisi espiritual– per consolar-lo i recordar-li la grandesa de Déu. El pergamí original de les Lloances, escrit de puny i lletra per Sant Francesc, es guarda avui com una relíquia al convent d'Assís.

Durant les vespres, també s’hauria llegit una versió de la Legenda Maior, escrita per sant Bonaventura, un frare franciscà i ministre general de l’orde, que al segle XIII va redactar una de les principals biografies de sant Francesc a partir de testimonis de persones que l’havien conegut. A banda d’una ofrena de flors en honor al sant, que també estava prevista, s’esperava la predicació a càrrec de fra Jesús Romero, provincial dels Caputxins de Catalunya. Així mateix, el cardenal Joan Josep Omella havia d’adreçar unes paraules als assistents. Ho hauria fet, a més, en un moment d’expectació al voltant del seu futur al capdavant de l’arquebisbat de Barcelona, donat que el seu relleu encara no s'ha fet públic.

El programa de l’acte tancava amb un dels textos més vinculats a la memòria dels darrers moments de la vida de Francesc: la Benedicció a fra Lleó, escrita pel sant d’Assís per al seu company i confessor. El text parteix de la benedicció bíblica del Llibre dels Nombres i Francesc la va escriure durant els seus darrers dies de malaltia, com a mostra d’afecte al seu company. Versa així: “Que el Senyor et beneeixi i et guardi, et mostri la seva faç i tingui pietat de tu, giri el seu esguard vers tu i et doni la pau”. La peça, musicada per Siro Merlo i interpretada pel Cor Jove de la Parròquia de Sant Pere Nolasc –format per alumnes i exalumnes de l’Escola Sant Francesc d’Assís–, havia de posar punt final a les vespres.

La commemoració havia de reunir una àmplia representació dels franciscans catalans: els Frares Menors (OFM), els Frares Menors Caputxins (OFMCap) i els Frares Menors Conventuals (OFMConv); l’Orde Franciscà Seglar (OFS); les clarisses i les clarisses caputxines, així com diverses congregacions femenines franciscanes, entre les quals les Franciscanes Missioneres de la Immaculada, les Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora (Darderes) i les Germanes de Sant Francesc. També havien de ser presents en la celebració a través dels cors i grups musicals que hi havien d’intervenir les Germanetes de l’Anyell, les Franciscanes dels Sagrats Cors i les Caputxines de la Mare del Diví Pastor.

Lluny de retrobar-se tots dins el temple expiatori, els concentrats a l’esplanada del carrer Marina es van anar dispersant a poc a poc. Una pluja que encara no havia arribat marcava ja el ritme de la tarda, mentre quedaven uns pocs presents conversant i fent-se fotografies davant la Sagrada Família. El 800è aniversari del trànsit de sant Francesc va ser ahir, però s'haurà de celebrar com cal en una nova data.