Un comunicat oficial del bisbat de Lleida sobre el litigi de les obres de la Franja avalat pel bisbe Joan Piris ratifica les tesis exposades dimarts per l’advocat de la diòcesis a l’audiència de Lleida. El text afirma que “no es pot negar l’evidència, que les obres en litigi han estat a Lleida des de la lloable tasca del bisbe Messeguer que amb això va evitar l’espoli, deteriorament o destrucció d’aquestes fins els nostres dies, recopilant i salvaguardant-les i gratificant-les donant sempre alguna cosa a canvi”.
Tot i que no s’afirma directament que la propietat de les peces és de la diòcesi de Lleida, el document conclou que “si aquesta evidència i reconeixement que ara fa el bisbat suposa que ha operat l’usucapió legal civil, el seu pronunciament correspon al propi jutge civil”. És a dir, que el bisbat reconeix com “evidents” els arguments dels Amics del Museu de Lleida i admet que el que jutge civil que porta la demanda pot decidir sobre la titularitat de les obres. La nota afirma que en aquest cas serà una “decisió que també acatarà aquest bisbat acatant la Constitució i el respecte degut a les decisions judicials”.
De la mateixa manera, la nota és molt contundent sobre l’acatament del bisbat a les resolucions dels tribunals eclesiàstics que “són els competents en la matèria quan es produeixen litigis dins de l’Església”. Per això el bisbat afirma que “acata i acatarà” la resolució dels tribunals eclesiàstics que decreta que “una sèrie d’obres provinents de les parròquies de la que avui és la diòcesi de Barbastre-Monzó se li entreguin” i, per tant, no s'oposa al trasllat de les obres.
Tot i la complexa redacció de la nota, s’entén que la posició del bisbe de Lleida i del seu equip jurídic és que el destí final de les obres no està lligat a la propietat sinó a la decisió dels tribunals eclesiàstics. Però si que reconeix que el tribunal civil pot dictar la definició del propietari legal de les obres reclamades per Barbastre. Fins ara, el bisbe de Lleida no havia admés aquesta possibilitat i és un tema sobre el qual no s’ha pronunciat directament cap tribunal eclesiàstic.
En canvi, l’interès dels Amics del Museu en aconseguir una sentència que reconegui que les obres són de la diòcesi de Lleida és que això podria donar peu a iniciar una revisió del decret que inicialment va emetre el Congregació per als Bisbes. El decret es basa en que les obres eren propietat de les parròquies d’origen i no de la diòcesi de Lleida.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.