Vés al contingut
Catalunya Religió dg. 13/09/2015

Per saber-ne més

Galeria d'imatges

Missatge de comiat del bisbe Joan Piris als seus diocesans. Aquest diumenge, 13 de setembre a les cinc de la tarda, a la catedral de Lleida se celebra l'eucaristia de comiat i el seu darrer acte com a bisbe de Lleida. Aquest és el text del missatge que ha escrit per agrair els set anys de pas episcopal per Lleida.

(Joan Piris) Una premissa fonamental per a situar religiosament les coses és estar en el lloc en el qual ens han posat i no en el que hem elegit, i jo dono gràcies de cor al Senyor i també a cada ú de vosaltres per aquests set anys de servei a l’Església de Lleida i per tot allò que hem pogut viure compartint la fe i el desig de fer el bé.

Ha set un temps ple de vivències, sentiments, emocions i moltes possibilitats de trobada amb persones que agraeixo molt. Ara ens toca rellegir la nostra historia personal i com unitària recordant i agraint passat i present, essent encara més conscients del processos que hi ha en marxa i refent les metes per a construir futur. Us demano que acolliu al nou bisbe amb els braços oberts de manera que es pugui sentir com a casa seva des del primer moment. Sé que el fareu feliç.

Agraeixo el meu pas per Lleida i tot allò que hem viscut junts. Agraeixo les visites fetes i rebudes, els consells que m’heu donat, les correccions fraternals i la proximitat que m'heu manifestat en cadascuna de les meves tasques. M’he sentit acollit, us he estimat i us estimo. He trobat un laïcat madur i compromès a donar testimoni de la seva fe en la vida ordinària, donant esperança i vivint la caritat. I un presbiteri admirable, laboriós i fidel, que s’ha deixat la pell dia rere dia amb una vida austera, farcida de generosos serveis i sacrificis, fent honor a la història més que mil·lenària d’aquesta Església martirial de Lleida, hereva d’aquells que lliuraren la seva sang com testimoni d’una fe generosa i madura morint amb paraules de perdó i d’amor.

Certament, aquests set anys tampoc no han estat exempts d’espines. Per això demano perdó a tots i cadascú a qui hagi pogut fer patir amb les meves paraules, obres i/u omissions. Perdoneu-me si no he sabut servir-vos com mereixeu.

Tanmateix, tot plegat, aquest temps ha estat un regal que ens ha permès comunicar-nos il·lusió, esperança i ganes de generar vida i d’ajudar a viure, sempre en coherència amb la missió rebuda en el nostre Baptisme. Una missió que hem anat assumint progressivament, creixent i madurant, amb dubtes, encerts i fracassos. Els Mossens de la meva generació saben molt bé que vàrem viure tota la nostra preparació per al ministeri en anys estables (tancats en un mon uniforme i catòlic) i, després, hem tingut que viure’l en temps oberts, pluralistes i amb tot tipus de opinions i propostes. No podeu figurar-vos la diferencia que hi ha entre tot allò que ens guiava aleshores i allò que ens ha tocat viure després.

També us vull dir que el Senyor ha anat treballant-me interiorment, i me’n vaig amb molt bones coses apreses i viscudes amb vosaltres i amb voluntat de seguir aprenent i posant il·lusió i servei allà on pugui realitzar alguna tasca que sembli útil.

Parafrasejant a sant Pau, que escriu “estic a punt d'oferir la meva vida com una libació; ha arribat l'hora de la meva partença” (2Tim 4,6), jo ara he començat a viure un temps (menys grat) de comiats i de tallar fils, i sento que he d’anar perdent de vista tantes persones que estimo i a qui em costa dir adéu. Però aquesta experiència també forma part de la meva vida i és conseqüència de l'opció feta fa ja molts anys.

Us demano que m’ajudeu amb la vostra pregària a mantenir una vida ministerial fidel i joiosa: Ens cal la força de l’Esperit Sant però també cal ser sostinguts i animats per la fe de la comunitat. L’alegria d’haver estat “agraciat” amb el sacerdoci ministerial és la que em sosté més enllà de la meva pobresa o capacitats. Amb aquesta “gràcia” mantinc la voluntat de seguir avançant. Sé molt bé en qui he dipositat la meva confiança i Ell és fidel.

Saludo amb tot el cor a cadascun dels membres de l’Església de Lleida: fidels cristians laics, mossens i persones de vida consagrada. I també a tantes persones de bona voluntat que hi habiten al seu territori (gent de Lleida, del Baix Segre, de la Noguera, del Baix Urgell i de les Garrigues, del Segrià i de la Ribagorça). Ara fa set anys, en el meu primer escrit, us deia: “vull demanar-vos d’entrada que tingueu en compte una cosa: la meva funció episcopal té essencialment, i com a primer deure, anunciar i donar a conèixer Jesús. Ajudar a creure en Ell i a mirar la vida des dels seus criteris per damunt d’altres criteris”. Ara ho reitero i continuo saludant-vos amb consciencia de deixeble de l'únic Mestre, Jesús el Crist, a qui he volgut fer present enmig vostre. Al Bon Déu deixo el judici.

Us encomano a la intercessió de Maria de Nazaret -la Verge Blanca de l’Acadèmia- i a la de sant Joan Baptista, patró de la nostra Església Diocesana, de Santa Teresa Jornet, del Beat Francesc Palau, i dels Beats Màrtirs Francesc Castelló, Salvi Huix, Josep Jordán i Josep Nadal.

Us abraço a cadascun, germanes i germans. Que sigueu feliços. I no oblideu de fer les coses sempre en comunió, “entre tots i per al bé de tothom”.

Rebeu la salutació agraïda del vostre germà bisbe,

Joan Piris, bisbe de Lleida

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Imatge
Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.