Amb pas pausat, però ferm ha entrat aquest dimecres al matí a la sala Pompeu Fabra de l’Ateneu Barcelonès Pere Lluís Font. Òmnium Cultural anunciava davant dels mitjans que el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2025 duia el seu nom. El jurat ha decidit per unanimitat reconèixer la seva contribució al pensament filosòfic en català, així com la seva tasca com a traductor de grans obres europees i la seva influència en l’ensenyament de la filosofia a Catalunya. En l'àmbit eclesial també ha estat una figura cabdal, sent el primer a Catalunya "a definir amb rigor l'estatut de la filosofia de la religió, en contraposició tant amb la teologia com amb les ciències de la religió". Va ser vicepresident del Patronat de la Fundació Joan Maragall durant quinze anys.
El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha estat l’encarregat de fer pública la concessió del guardó, destacant que Pere Lluís Font és “un dels grans filòsofs catalans del mig segle, un gran pensador i una de les figures cabdals de casa nostra”. Antich ha elogiat la seva aportació intel·lectual, tant per la seva obra original com per les seves traduccions, i ha subratllat la seva influència en múltiples generacions d’alumnes i deixebles. “Ha fet una contribució essencial a la llengua catalana a través del seu pensament”, ha afirmat, tot recordant la rellevància del Premi d’Honor, que es concedeix des del 1969 i que compta amb una dotació de vint mil euros i una escultura commemorativa.
“Per a ell, la filosofia és una forma de vida, la recerca de la saviesa”
Durant la seva intervenció, Antich ha volgut posar en relleu la trajectòria vital d'en Pere Lluís, des del seu origen humil fins a la seva consolidació com a referent de la filosofia catalana. “Ell es defineix com un ‘pagès perdut a l’àrea metropolitana’, però mai ha perdut la seva pronúncia pallaresa”, ha explicat. També ha recordat com en Pere Lluís Font es va pagar els estudis a Tolosa de Llenguadoc treballant de nit, experiència que li va permetre accedir a la filosofia moderna, amb Montaigne, Descartes i Pascal com a referents. “Per a ell, la filosofia és una forma de vida, la recerca de la saviesa”, ha afirmat Antich, destacant el paper de Lluís Font en el diàleg entre cristianisme i modernitat, així com la seva immensa producció intel·lectual, que en els darrers quinze anys ha experimentat un gran impuls.
En la disciplina de la filosofia d ela religió, Lluís Font, l'entén com un metallenguatge en relació amb el llenguatge religiós. S'ha ocupat, han recordat, "de l'experiència religiosa, dels aspectes epistemològics i metafísics del discurs religiós i de la inculturació del les religions, especialment del cristianisme".
Un dels aspectes més ressaltats ha estat la seva defensa de la llengua catalana com a vehicle del pensament filosòfic. “Ha reivindicat sempre el pensament en català, amb una cura extrema en l’ús del llenguatge, fent servir un català ric, precís i genuí”, ha dit el president d’Òmnium. De fet, Antich ha recordat unes paraules de Lluís Font que sintetitzen aquesta convicció: “Si algun dia prohibeixen el català, m’ho traurien tot. Si som una nació, és perquè tenim una llengua.”
"Si la fe cristiana no vol col·lapsar a Catalunya ha de sumar-se al canvi que proposa el papa Francesc"
Visiblement emocionat, Pere Lluís Font ha agraït el guardó i ha confessat la seva sorpresa en rebre’l. “És la darrera cosa que podia somiar”, ha dit, explicant que la notícia el va deixar sense paraules. En la seva intervenció, ha volgut reivindicar la importància d’un segell propi per a la filosofia a Catalunya i la necessitat de recuperar la normalitat perduda amb la Guerra Civil. “La filosofia a Catalunya sovint s’ha desenvolupat com una regió d’Espanya. No ha tingut una dinàmica pròpia. L’ombra del franquisme és allargada”, ha lamentat. Tot i això, ha expressat el desig que aquest premi serveixi per avançar en la normalització del pensament filosòfic en català.
Pel que fa a la inculturació del cristianisme i sobretot a l'aportació de l'Església en aspectes cabdals de país com la llengua, Lluís Font en el torn de paraules ha remarcat com avui dia "hi ha de tot". Ha reconegut com hi ha molta gent "que desitjava veure morir al Papa" i ha recordat que "si la fe cristiana no vol col·lapsar a Catalunya ha de sumar-se al canvi que proposa el papa Francesc".
Lluís Font també ha reflexionat sobre la seva trajectòria i el moment vital en què es troba. “Actualment la meva activitat ha baixat, treballo en to menor degut a la meva salut, però no paro perquè treballar ajuda a viure”, ha conclòs.