Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Direcció General d'Afers Religiosos) El butlletí de setembre de la Direcció General d'Afers Religiosos dedica l'entrevistaCarles Peña (Barcelona, 1962). Dirigeix la llibreria L’illa, de Mollet del Vallès. Llicenciat en història i especialitzat amb el Màster de Civilització Musulmana, ha dirigit durant sis anys el programa Annour a Ràdio Mollet, espai guardonat pel Consell Audiovisual de Catalunya.

Com podem veure també en el web, la llibreria L’illa té un espai dedicat al món arabomusulmà. D’on ve aquesta sensibilitat?

No ho sé ben bé, tothom té les seves dèries. Inicialment, l’interès era fonamentalment literari, pels autors àrabs que m’agradaven. Fruit d’aquest interès vaig buscar quins cursos hi havia sobre el món àrab i vaig cursar el que oferia la UOC.

Per tant, es tracta d’un interès més acadèmic que no pas social?

Totes dues coses: en un inici era més acadèmic, però quan m’hi vaig iniciar, hi havia una presència magribina a Mollet força significativa, i també de Mauritània i Senegal. En entrar en contacte amb aquests col·lectius, va créixer l'interès social.

A la llibreria hi teniu obra traduïda i també en versió original per als molletans d’origen africà? 

A la llibreria tenim una petita secció de llibres d'àmbit àrab i d'islam, però només versions en català i castellà. Val a dir que no és una secció gaire comercial.

L’illa no és només un espai de venda de llibres.

Des de la llibreria impulsem activitats culturals, com xerrades, presentacions de llibres i xerrades amb autors. Per a un cicle sobre l’islam mediterrani, que durà un parell de mesos, ens vam dotar d’un fons tan divers que l’hem mantingut un cop acabat el cicle. Jo no sé àrab i no tinc gaire clientela araboparlant. En el fons ens interessa una nova mirada vers aquest món, i ens agradaria la implicació del col·lectiu musulmà però aquestes activitats no ens han servit per a aquest objectiu.

Què s’hauria de fer des de l’àmbit cultural per unir el col·lectiu de cultura catalana i els d’origen africà?

Des de les institucions sovint es cau en tòpics i es recorre al folklore i la gastronomia. Això funciona, però no n’hi ha prou: cal trobar més espais de trobada, amb una mirada més àmplia. Per exemple, aquest estiu, la taula A Mollet Volem Acollir va fer un acte amb la reivindicació d’acollir refugiats i amb la intenció d’afavorir la convivència entre els diversos col·lectius de la ciutat. L’acte va consistir en una xerrada en la qual s’hi van aplegar una regidora de l’ajuntament de Sant Celoni, un representant de la comunitat islàmica de Mollet, un altre de la comunitat mauritana, un activista antiracista, una mediadora cultural... i després vam obrir el debat. A Mollet hi ha una població negra gran, però ningú no sap d’on ve cadascú. Aquí es van donar a conèixer els mauritans, i vam acabar amb un sopar que complementava l’activitat. La gent que no està en contacte amb aquestes comunitats les pogué conèixer de primera mà i se sentiren reconeguts com a ciutadans de Mollet. Serví per trencar barreres.

Esteu en contacte amb les comunitats islàmiques. 

Com a treball de final de màster, vaig fer un estudi sobre la comunitat musulmana de Mollet. Hi ha dues associacions: la Comunitat Islàmica de Mollet i l'associació Al-Huda.

Com se senten?

Se senten maltractades. En créixer la població, sobretot a través dels reagrupaments familiars, els locals d'ambdues associacions es van fer petits. Davant la necessitat d'obrir oratoris més grans, l'Ajuntament només els comunicà que només donaria permisos perquè es traslladessin al polígon Can Prat sud, que està molt mal comunicat. La Comunitat Islàmica va acceptar i Al-Huda s'hi va negar, engegant un conflicte que encara dura.

I amb el veïnat i l’associacionisme local?

Algunes formacions polítiques fan costat a la comunitat però la comunitat no ha prioritzat la relació amb la ciutat. Majoritàriament han vingut a treballar a la construcció i el seu dia a dia és molt dur, sobretot a partir de la crisi. I des de la resta d’associacionisme, tampoc no hi ha hagut gaires esforços per apropar-s’hi.

Durant sis anys heu dirigit el programa Annour a Ràdio Mollet.

Havia col·laborat amb la ràdio recomanant llibres. En començar el màster, vaig pensar que un programa sobre cultura arabo-musulmana seria una bona manera de compartir i ampliar coneixements. Durant sis temporades, cada setmana s’ha radiat un programa de mitja hora. Sobre l’islam, mai no han faltat temes per intentar trencar tòpics i evitar estigmatitzacions.

Heu tingut molta incidència a nivell local?

No crec que hagi tingut gaire repercussió, però en haver tractat el problema de les pressions pel trasllat de la mesquita i haver donat veu a totes les parts, ha servit perquè la comunitat se senti reconeguda.

També tractàveu altres temes més genèrics.

A nivell general, ha coincidit amb les revoltes àrabs, més recentment la revolta del Rif, la guerra de Síria, el problema de les fronteres. També hem parlat força de la frontera Sud, és a dir, Ceuta i Melilla, que ha sigut un banc de proves de la Unió Europea per després reproduir l’acord amb el Marroc amb un pacte amb Turquia.

Qui eren els convidats al programa?

Hem parlat amb voluntaris dels camps de refugiats que fugien de la guerra de Síria, i amb experts com Dolors Bramon o Jordi Moreras. També hem donat veu a alguns musulmans d’origen català com Dídac Lagarriga, Abdennur Prado o Miquel Àngel Pérez, per posar en evidència que l'islam no s'ha de circumscriure només dins l'àmbit migratori. Una de les causes de la islamofòbia és la pensar en l’islam com un bloc monolític, quan en realitat és divers i plural com ho són totes les tradicions.

Quin balanç en feu?

És un programa que he fet bàsicament sol. Fa un any i mig ja el vaig voler deixar però en rebre el 8è Premi al Foment de la Diversitat en la categoria de ràdio que promou la Mesa de la Diversitat i que atorga el Consell de l’Audiovisual de Catalunya vaig decidir continuar.

Quina evolució ha tingut l’àmbit sobre el que tracteu?

Bàsicament, destacaria que la islamofòbia ha augmentat molt.

Quin debat intern té la comunitat islàmica a nivell local?

El mateix que a nivell global: la propagació d'idees reaccionàries lligades al wahhabisme saudita. Està fent molt de mal, perquè introdueixen dintre de la comunitat unes idees molt allunyades del que l’islam ha estat tradicionalment. Jo crec que és fruit de la bipolarització que s’està produint a nivell global: bons i dolents, orient i occident, islam i cristianisme. Ens estan portant a considerar-ho tot blanc o negre. No oblidem que Aràbia Saudita és el principal aliat dels Estats Units i d'Israel a la zona.

Quins són els propers reptes que us plantegeu a nivell comunicatiu?

He intentat algun cop contactar amb d’altres mitjans de més abast per proposar-los de fer un espai sobre cultura arabomusulmana. Mai no he rebut ni tan sols una nota d'agraïment per la proposta. Pensar que pot interessar a algú potser és un excés d'ego per la meva part. És una temàtica que no interessa tractar des de segons quins punts de vista i només s’ofereix des d’una determinada mirada. No descarto tornar-hi més endavant, però ho hauria de fer més acompanyat, amb gent diversa, amb qui pogués intercanviar opinions.

Tant de bo aquesta entrevista us hi ajudi!

Entrevista: Joan Gómez i Segalà