La Pastoral Obrera reivindica el paper de les dones en l’Església

(CR) Amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, la Pastoral Obrera de Catalunya ha emès un comunicat en que posa de manifest la major precarització a les que s’ha sotmès a les dones a partir de la pandèmia, i han reivindicat la necessitat d’una perspectiva de gènere en les polítiques públiques i dins de la pròpia Església.

Per als moviments i col·lectius obrers cristians cal reconèixer “el paper de la dona dins l’Església, als espais de responsabilitat, lideratge i representació de la institució” i mostren el seu suport a col·lectius com el de Dones en l’Església i Alcem la Veu, que aquest dissabte s’han concentrat davant de la Catedral de Barcelona.

A continuació reproduïm el comunicat íntegre:

COMUNICAT 8 DE MARÇ DE 2021PASTORAL OBRERA DE CATALUNYA

De nou aquest any,tenim motius per denunciar, reivindicar i celebrar el Dia de la Dona Treballadora. Dones de tot el món patim desigualtats en molts àmbits: laboral, socio-polític, eclesial... i la pandèmia ha fet més palès aquestes diferències davant els ulls delmón. Vivim un canvi d’etapa, somen un món canviant, i les dones hi juguem un paper important.

LES DONES EN EL MÓN DEL TREBALL

“Mi contrato laboral es fijo discontinuo y en verano, cuando las escuelas ya no funcionan, acaba mi contrato y me acojo al paro. Este año por culpa de la COVID y la mala gestión de la administración hemos estado sin cobrar el paro tres meses. Ya sabéis lo difícil que era contactar conel SEPE para que te asesoraran o te informaran. En septiembre la empresa nos mandó a trabajar sin informarnos de nada. Fuimos las trabajadoras las que nos tuvimos que espabilar con los pocos materiales que nos dieron anti-COVID: una mascarilla para todo el año. Ahora seguimos luchando y afrontando esta epidemia solas, sin ningún apoyo de nuestra empresa”.

Les dones hem patit i patimun risc major enfront la COVID-19. Algunes de les professions que han estat fonamentals per la contenció d’aquesta crisi són majoritàriament feminitzades i precaritzades. També ha tingut efectes directesen ladistribució i gestió del temps invertit en el treball domèstic i de les cures no remunerat: era del tot desigual i ara ho és encara més. I s’hi ha sumat el tancament deles escoles i el confinament, de manera que aquestes feineshanrecaigut més que mai en nosaltres, les dones.

Altrament,continuem patint la precarietat de les contractacions parcials, la temporalitat, la bretxa salarial en tots els sectors... Les dones seguim sent les més exposades a la pobresa, sobretot si som mares soles amb fills i filles menors a càrrec, migrades o dones grans amb pensions minses.Totes aquestes desigualtats de gènere, se sustenten en la societat capitalista i, alhora, masclista i patriarcal i s’agreugen més durant els contextos de crisi,en què les dones,com a població vulnerabilitzada i desprotegida socialment,veiem minvats els nostres drets i empitjoradesles nostres condicions de vida.

LES DONES EN EL MÓN DE L’ESGLÉSIA

Algunes dones acompanyen Jesús

Després d’això, Jesús recorria viles i pobles predicant i anunciant la bona nova del Regne de Déu.L’acompanyaven els Dotze i algunes dones que havien estat curades d’esperits malignes i de malalties: Maria, l’anomenada Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis, Joana, la muller de Cuses, administrador d’Herodes, Susanna i moltes altres, que els assistien amb els seus béns. Llc 8, 1-3

La societat actual té una estructura patriarcal i l’Església, com a part de la societat, també la té.Hi ha una invisibilitzacióde les dones en l’estructura i organització eclesial, una manca de reconeixement de la tasca de moltes dones que hemtreballat silenciosamenti humil, dones que hem creat comunitat, que hemfet Església.

Les tasques, compromisos i accions no són les mateixes. Per exemple,se’ns encarreguenles feines de neteja, suport i acompanyament dins de l'Església. Hi som admeses per “ajudar”, “col·laborar”, fer“voluntariat”, “cooperar”... però quasi mai per ocuparllocs de responsabilitats importants on es prenen les decisions. Amb agraïments, però no pas amb un reconeixement ni igualtat.

PER TOT AIXÒ, AVUI ENS MOVEM I REIVINDIQUEM:

• La presència dela perspectiva de gènere i els valors de cura i atenció estigui present en totes les mesures, accions i polítiques públiques que sorgeixin.
• La promoció depolítiques per a la igualtat d’oportunitats, de participació i re-distribució en els àmbits laboral, polític, social i familiar que afavoreixin a dones iahomes per igual.
• El paper de la dona dins l’Església, als espais de responsabilitat, lideratge i representació de la institució. Treballem per una Església diversa i plural, que incorpori i valori la veu, la mirada, l’experiència i l’expertesa de les dones, tot sent així una Església més acollidora, inclusiva, democràtica, justa i coherent.
• El suport acol·lectius com el de Dones en l’Església i Alcem la Veu, que posem en valor la tasca de totes les dones creients de moviments i comunitats,que denuncien la discriminació de la dona dins l’Església i lluiten per la igualtat dins la institució. Agraïm també la sororitat de moltes altres dones que han fet possible,amb la seva lluita per la igualtat entre dones i homes i la lluita feminista,que avui siguem més fortes i lliures.

L’alliberament de la dona és també l’alliberament de la societat;I això serà possible amb una lluita compartida de dones i homes.

Moviments i col·lectius obrers cristians de Catalunya i Balears: ACO, GOAC, JOC I MIJAC, Capellans Obrers, Religioses/os en Barris Obrers i Populars i delegacions de pastoral obrera de les diòcesis de Catalunya.