Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(CR) Els moviments obrers cristians de Catalunya es preparen per celebrar el Dia Internacional de les Treballadores i Treballadors. El primer de maig. Amb motiu d’aquesta data assenyalada, els col·lectius i les delegacions de Pastoral Obrera de Catalunya han fet públic un comunitat unitari en el què criden a “prendre consciència dels reptes que cal afrontar com a societat per tal de créixer en justícia i equitat”. Els moviments també han convocat diversos actes i concentracions arreu del territori català. Consulta el programa aquí.

A continuació reproduïm íntegrament el manifest:

És un repte urgent, donat que constatem

Que la classe treballadora, a casa nostra, ha vist agreujada la seva situació per la crisi sanitària, econòmica, laboral, social, d’equitat de gènere, ecològica i ètica, produint-se un increment de la desigualtat social en aquest darrer any. Aquesta es manifesta en:

  • La precarització contínua de les condicions laborals dels treballadors i treballadores, amb una exigència de major flexibilitat i pèrdua de drets (atur, ERTOs, temporalitat, treball a temps parcial involuntari, falsos autònoms, reducció del sou, externalització de serveis, baixes pensions, bretxa salarials dona-home, desnormativització, incompliments normatius a les empreses…)
  • A aquesta precarietat del treball i de les vides, cal sumar unes polítiques socials que no tenen cura de les necessitats bàsiques de les persones. Els drets com ara l’habitatge, la sanitat, l’educació i el treball es mouen per interessos econòmics, de manera que no han estat drets cuidats ni respectats i que els efectes de la pandèmia han mostrat les conseqüències d’aquest debilitament.  
  • A la nostra societat, el fet de ser dona, contínua significant discriminació i desigualtat a l’àmbit laboral, social i familiar. A diari es produeixen morts i agressions per violència sexista, així com a discursos als mitjans de comunicació que arriben a banalitzar aquesta violència i als moviments socials de denúncia d’aquesta.
  • Per fer front als efectes de la pandèmia no s’han materialitzat les mesures d’ajuda cap a la societat (retards de les ajudes, obstacles en l’accés…), creant moltes dificultats de les persones i famílies per sortir-se’n. S’està afrontant la pandèmia només des d’una mirada econòmica, això ha portat a un desgavell de mesures que no han acabat de donar resposta a les necessitats generades.
  • Finalment, constatem que davant aquest procés d’augment de les desigualtats es veu agreujat per una crisis democràtica (que ve d’abans de la pandèmia). Ens trobem amb una continua criminalització i judicialització de persones i de moviments que plantegen un nou model social. Cal anar amb compte amb la reducció dels drets polítics per raó de la pandèmia (limitacions a les manifestacions de caràcter laboral, feminista, social i polític...) per no normalitzar-los!

Davant aquesta realitat, des de la nostra mirada obrera i cristiana a la llum de l’Evangeli, és fonamental que descobrim l’esperança d’allò que ja és presència de Déu entre nosaltres, per això: Creiem que cal

  • Actuar amb responsabilitat i sentit comunitari. És el moment de què la responsabilitat individual i col·lectiva es faci efectiva, que ens plantegem com a prioritat l'acompanyament a les persones en situació de més vulnerabilitat i generem respostes personals i col·lectives que posin en el centre a la persona.
  • Denunciar el que està fent el sistema dominat pels interessos econòmics dels grans monopolis i oligopolis, que aprofiten la crisi com una oportunitat econòmica i no com una oportunitat per a construir una societat més justa i equitativa (només cal veure què ha passat amb les farmacèutiques i el seu enriquiment amb les patents de les vacunes per a fer front a la pandèmia). Tal com vam expressar al comunicat final de la Jornada d’Estudi de la Pastoral Obrera de Catalunya d’aquest any 2021,  

La política amb majúscules ha de reivindicar-se com a contribuïdora a aportar solucions i no a crear problemes, com sovint i malauradament passa. Però no podem prescindir d'ella, perquè la seva absència ens porta a viure sota la llei del més poderós. No hem de caure en el desànim i fer només descripcions d'allò que ens oprimeix. El papa Francesc ens anima a l’acció: "... el futur de la humanitat es troba en gran mesura en les vostres mans, en la vostra capacitat d'organitzar-vos i de promoure alternatives". 

Així, per a posar-nos en acció, com a persones cristianes en el món obrer, cal que posem en marxa o ens hi sumem a totes aquelles iniciatives que cerquen assolir un món més just i equitatiu.

Actuem per:

  • La construcció d’un model social que ens permeti afrontar la crisi climàtica, generant una economia que tingui cura de la casa comuna de totes i tots.
  • Un model que es basi en una resposta a la mercantilització dels serveis públics (sanitat, educació i habitatge). La pandèmia ens ha fet encara més evident la necessitat de què estiguin subjectes al bé comú.
  • L’autoorganització de les treballadores i treballadors, a través dels sindicats i dels moviments socials, per avançar en la millora de les condicions de treball, les pensions, la Renda Garantia de Ciutadana, la igualtat d’oportunitats entre dones i homes… i tantes i tantes reivindicacions de la classe treballadora, prioritzant els sectors més exclosos i empobrits.
  • En definitiva, un compromís per ser presents com a cristians i cristianes a l’espai públic i polític, tot treballant amb tanta i tanta gent companya en les lluites per una societat més justa, equitativa i respectuosa amb el món i que posi a les persones al centre.