Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Eduard Rey-  Unió de Religiosos de Catalunya) L’home que va dibuixar Déu és el títol d’un article que l’editor Toni Matas ha publicat en ocasió del recent traspàs del dibuixant Picanyol. Conegut potser especialment per la seva aportació a la revista Cavall Fort amb el personatge d’Ot el Bruixot, Picanyol havia fet també una Bíblia en vinyetes i les vides d’alguns sants. En aquest article, es presenta l’aventura que va representar dibuixar personatges com Jesús o Maria, tasca en què Picanyol va voler posar tots els sentits i que no va trobar fàcil en absolut.

L’home que va dibuixar Déu ho va poder fer perquè abans Déu s’havia dibuixat a si mateix. D’una manera sorprenent, desconcertant, Déu s’ha dibuixat especialment en els relats i les imatges que hem recordat en aquests dies sants: alliberant el poble esclau d’Egipte, agenollant-se davant de la humanitat per rentar-li els peus, en el signe del pa partit i del vi vessat i compartit, i especialment en el Crucificat en qui tot sofriment o pecat troben llum, perdó i amor. Per Pasqua el mateix Jesús, marcat encara amb les seves llagues glorioses, encomana els deixebles de portar aquest dibuix, certificat ja com l’autèntica imatge de Déu, a tots els llocs i temps.

Si Picanyol va tenir la gosadia de dibuixar Déu en el paper, podríem dir que dibuixar Déu amb les nostres vides, o potser, afinant més, deixar que Déu es dibuixi amb les nostres vides, és la missió que tenim encomanada tots els batejats, però d’una manera especial nosaltres, religioses i religiosos. Déu es dibuixa amb les nostres vides cada vegada que acceptem el seu perdó incondicional, cada vegada que servim els altres amb desinterès, cada vegada que ens trobem per pregar en comunitat, cada vegada que suportem amb paciència les limitacions pròpies i dels altres.

Que aquest sigui, doncs, el nostre desig en aquest temps de Pasqua que comencem. Que en aquest món, angoixat encara per la pandèmia que fa més d’un any que dura i totes les seves conseqüències, siguem dones i homes en qui Déu torna a oferir al món el seu dibuix, la seva imatge, el rostre i la mirada del qui vencé la mort no eliminant-la, sinó passant-hi i convertint-la en una ofrena eterna, en el lloc de l’abraçada entre Déu i la nostra humanitat.

Fra Eduard Rey és caputxí i president de la URC