El pas de Déu en un hospital psiquiàtric

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

El llibre recomanat de Josep Maria Romaguera

(Ramon Bassas - CR) Des de fa poques setmanes Josep Maria Romaguera és el nou president del CPL, el Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona, i va concedir-nos una entrevista aleshores. La principal tasca d’aquesta institució, a la que Romaguera hi està vinculat des de 1987, coincidint amb la seva ordenació com a prevere, consisteix en la publicació de llibres i, per tant, li preguntem ara per quin títol es decantaria el flamant president en la sèrie de remanacions d'estiu que tanquem aquesta setmana. “Un bon llibre, que es pot llegir en català i en castellà”, ens respon, “és La casa de les petites alegries, de David Masobro, que hem publicat a la col·lecció Emaús”.

Situem-nos. David Masobro és un laic de 47 anys, casat, llicenciat en Estudis Eclesiàstics, que va passar pel Seminari de Barcelona quan era jove i que ara treballa a l’arquebisbat de Barcelona.

Així, preguntem a Romaguera, ¿com és que ens recomana aquest llibre? “És un petit llibre amb un gran contingut”, resumeix.

Masboro parteix de la seva experiència en un hospital psiquiàtric on col·labora en l’acompanyament de malalts. “L’autor escriu en una sola pàgina la relectura evangèlica dels fets que va vivint com a voluntari”, explica Romaguera, de manera que, “mirant cada persona i cada fet amb els ulls de la fe, descobreix el pas de Déu, que actua i ens parla. I li és ocasió per a la pregària”.

És hora de fullejar un moment el llibre. Hi llegim com l’autor hi explica què el va motivar a escriure’l: "De ben jove ja tenia la inquietud de donar conversa i ajudar persones que vivien al carrer. Sempre he tingut la intuïció que tots els homes i dones formem part d’una gran família i que els que estem millor hem d’ajudar els més febles. Aquesta idea es va transformar en vivència profunda quan vaig tenir la joia de conèixer Jesucrist i la seva manera de tractar i estimar els més petits. Després de diverses experiències, em vaig decidir a dedicar part del meu temps lliure a acompanyar malalts mentals. Des de l’any 2001 col·laboro setmanalment en un hospital psiquiàtric a través d’una associació que es dedica a l’acompanyament de malalts als hospitals. Hi vaig acompanyat de la meva dona i us podem dir que, tot i haver vist situacions ben dures, anar a l’hospital psiquiàtric ha estat per a nosaltres una autèntica escola d’estimació i gratuïtat".

Abans d’anar-nos-en, Romaguera encara ens fa una última observació: “No cal llegir més d’una pàgina, cada vegada que prenem el llibre: és bo d’aturar-se al final de cada una i assaborir la dolçor que deixa en el cor”.

Fitxa del llibre