Vatican News "Ens queda poc temps per corregir, no podem desaprofitar aquesta oportunitat". És la crida que ha fet aquest dimarts el secretari d'Estat del Vaticà, el cardenal Pietro Parolin, en la seva intervenció a la COP27 que té lloc a Sharm el-Sheikh. En nom del papa Francesc, Parolin ha assegurat que les persones tenen "el deure moral de prevenir i respondre als impactes humanitaris causats pel canvi climàtic".
És en la interconnexió entre el canvi climàtic, l'aprovisionament d'aigua i d'aliments, la pobresa i la migració en què s'han centrat els discursos del secretari d'Estat del Vaticà. A la cimera internacional, el cardenal ha adveritat que cal aprofitar l'oportunitat per "abordar seriosament" els quatre pilars de l'Acord de París: mitigació, adaptació, finançament i pèrdues i danys. Pilars que, segons assenyala, són "una qüestió d'equitat i justícia".
En la primera COP en què la Santa Seu participa com a 'Estat Part' tant de la Convenció com de l'Acord de París, Parolin s'ha fet ressò del desig del Papa a Barein: "Que la COP27 sigui un pas endavant per a opcions concretes i amb visió de futur". Unes opcions que s'han de prendre pensant en les generacions més joves "abans que sigui massa tard i es comprometi el seu futur”, deia el Papa a Barein.
El cardenal també ha recordat l'anunci del pontífex el 2020 sobre que la Santa Seu es comprometia a assolir l'objectiu de zero emissions el 2050. Un repte que responia a dos nivells: intensificar els esforços per millorar la gestió ambiental i promoure l'educació en ecologia integral. De fet, per a Parolin, les mesures polítiques, tècniques i operatives no són suficients, sinó que "s'han de combinar amb un enfocament educatiu que promogui nous estils de vida". Fomentant així, un model renovat de desenvolupament i sostenibilitat "basat en la cura, la fraternitat i la cooperació".
Parolin ha parlat d'una "crisi socioecològica" i ho ha fet en to de preocupació. Tot i això, ha destacat que la societat viu "un moment propici per a la conversió individual i col·lectiva i per a decisions concretes que ja no es poden posposar". El secretari d'Estat ha subratllat: "Tenim el deure moral de prendre mesures concretes per prevenir i respondre als impactes humanitaris cada cop més freqüents i greus causats pel canvi climàtic".
L'exemple clar d'aquests impactes humanitaris és el fenomen creixent dels migrants desplaçats. La crida que ha fet Parolin s'ha adreçat a tots els Estats: "No poden ignorar les solucions tangibles". Ha demanat "reconèixer la migració com una forma d'adaptació". En aquest sentit, ha subratllat la necessitat d'augmentar la disponibilitat i flexibilitat dels recorreguts per a la migració regular.
Recordant el missatge que Francesc va enviar en la COP 26 a Glasgow l'any passat, Parolin ha insistit en la urgència que la voluntat política es guiï pel coneixement que "o guanyem junts o perdem junts".
“Hem de ser responsables, valents i amb visió de futur”
A continuació, les paraules del secretari d'Estat s'han centrat en la pandèmia de la Covid-19 i en els conflictes de tot el món. Sobre aquests enfrontaments ha dit que "corren el risc de soscavar la seguretat mundial, exacerbar la inseguretat alimentària, soscavar el multilateralisme i fins i tot eclipsar els nostres esforços aquí a Egipte". Parolin ha puntualitzat: "No podem permetre que això passi".
Per a ell, els països estructurats en blocs aïllats i insostenibles "no ajuden la causa que segueix sent planetària". Per això el purpurat convida a aprofitar aquesta conjuntura com un moment per posar en joc la solidaritat internacional i intergeneracional. “Hem de ser responsables, valents i amb visió de futur no només per nosaltres, sinó també pels nostres fills”.
Crisi alimentària i crisi climàtica
El cardenal també ha participat en la taula rodona d'Alt Nivell sobre 'Seguretat de l'Aigua'. En aquesta ponència ha destacat el fet que el canvi climàtic posa en perill els cicles hídrics mundials. Parolin ha reiterat la crida del Vaticà: "La seguretat de l'aigua pot i ha de tenir un paper essencial a les polítiques climàtiques i ha d'incloure's en les estratègies climàtiques nacionals".
El secretari d'Estat també va expressar aquests conceptes a la taula rodona sobre 'Seguretat Alimentària'. Ha posat de manifest la profunda relació entre la fam al món, les guerres, les crisis climàtiques, les pertorbacions del mercat i la desigualtat. Un cercle viciós, per a ell, que cal trencar amb urgència. Les accions proposades fan referència a la gestió sostenible de la terra, la diversificació de la producció agrícola, l'apoderament de les persones vulnerables, una protecció social promoguda per la societat civil i les comunitats religioses.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.