(Glòria Barrete –CR) El patrimoni intel·lectual, moral, espiritual i religiós de sant Josep Manyanet es recull des de fa dècades en els volums de la col·lecció Obres Completes, editat per la Biblioteca d'Autors Cristians de Madrid. Als set volums publicats ara s'afegeix un darrer, el vuitè, que recull la predicació del sacerdot fundador de les Filles i Fills de la Sagrada Família.
Tot i que Manyanet no va ser un predicador de renom ni es va dedicar en exclusiva a aquest ministeri, sí va haver de recórrer a la predicació de sermons i exhortacions amb molta freqüència. Ara aquest nou volum compta amb una setantena llarga d'aquestes prèdiques que s'han trobat manuscrites i dues d'elles impreses, curiosament pel rector de Sant Cugat del Rec de Barcelona que les va imprimir a demanda dels propis fidels de la parròquia que havien sentit Manyanet i volien tenir el seu sermó.
Un estil propi de l'època
El volum, preparat per Josep M. Blanquet i Josep Roca, germans de la Sagrada Família, està dividit en quatre capítols. L'estil dels sermons de Manyanet respon a l'estil de l'època, ple segle XIX. "Compten amb una introducció a mode de resum del sermó; després una aturada, un Ave Maria per demanar l'ajut de la Mare de Déu; i, seguidament un primer, segon i tercer punt de la prèdica, que acaba amb un epíleg, "una aplicació pràctica pels oients", explica Blanquet.
La temàtica dels sermons és diversa. Els autors han ordenat i classificat les prèdiques de Manyanet en tres apartats. El primer respon als que es refereixen a l'any litúrgic, recollits en tres capítols; "no són de tot l'any litúrgic, sinó que hi ha una selecció sobre l'Advent, la Quaresma, la Passió o la Setmana Santa". En el segon apartat es troben els sermons que tracten dels misteris de la vida de la Mare de Déu i Sant Josep, agrupats també en tres capítols; "de la Mare de Déu en té molts, sobretot parlant de la nativitat, però també vàries sobre la presentació de la Mare de Déu al temple".
Una altra part és la dedicada a Sant Josep, "hi ha dos sermons molt rics en cites bíbliques". I en el tercer apartat es recullen els que presenten la vida cristiana, religiosa i sacerdotal, la intercessió d'alguns sants i les realitats últimes de l'home, reunits en quatre capítols. "Parlen de la pregària, del sagraments, fonamental de l'Eucaristia, però també de primeres comunions, sobre el Dijous Sant, alguns sobre la primera missa d'un sacerdot, o la vestició de les monges". També parlen de les darreres realitats de la persona, la mort, el judici o el cel. "Hi ha un viatge al cel ben bonic, tota una ascensió progressiva ben potent".
Recollir el patrimoni intel·lectual, moral i religiós de Manyanet
Aquest vuitè volum se suma ja als set anteriors publicats i conformen una gran eina per conèixer i apropar la figura del sant català originari de Tremp. El primer volum tracta sobre els primers trenta anys d'ell, fins que és sacerdot i arriba a ser durant 12 anys secretari de bisbe. El segon volum correspon a la fundació masculina, el tercer a la fundació femenina, el quart i cinquè volum són les cartes, "mil cent cartes, totes il·lustrades", el sisè les obres fonamentals d'ell, el setè sobre la seva pedagogia, el vuitè sobre els seus sermons i prèdiques, i el novè, pendent de publicar-se, "serà l'administració, tota la gestió econòmica de parròquies, hospitals o convents que ell va dur a la pràctica en el seu temps".
Una bona manera de sintetitzar tot el pensament i acció del fundador català, un home "que va incidir molt en la idea d'educar i instruir, propi de la nostra congregació, juntament amb les famílies".
Un nou volum de tota una col·lecció que pretén acostar la figura de Manyanet dins i fora de la congregació. "Tot i ser una congregació petita estem estesos per diferents continents. La resta de germans no poden tenir accés als arxius i aquesta és una bona manera d'apropar la seva figura". I no solament a l'Institut. Blanquet reconeix que el segle XIX "és ben ric en homes i dones que, malgrat la dificultat del segle, aporten una espiritualitat extraordinària a l'Església".
Manyanet va ser un d'ells, i és que el sant català de Tremp va ser pioner de la devoció a la Sagrada Família, fonamentalment amb els Instituts i sobretot amb la seva idea de dedicar un temple de la Sagrada Família, un fet sempre oblidat i que la congregació continua reivindicant avui dia.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.