La Paraula i el fang. Bon Nadal!

Aquest any ens felicita el Nadal el filòsof i teòleg Francesc Torralba i Roselló. Cada Nadal demanem a un personatge de l’any una Lletra de Nadal per als lectors. Enguany, i amb motiu del Jubileu de l’Esperança ofereix aquesta lletra de Nadal a tots els lectors i amics de Catalunya Religió.

Lletra de Nadal. La Paraula i el fang

En este tiempo de lluvia y huracanes
el sol de la infancia es el dibujo amarillo
del cuaderno que flota por las calles anegadas de lodo.
He despertado he vivido el día
y el agua sigue cayendo terca sobre la casa.
Uno ama la lluvia y recuerda cuando ella venía
con sus pequeñas manos a pintar el verde tras el verano
ahora en cambio se queda como huésped indeseable
se emborracha de sí misma y nos agrede a manotazos.
Giocanda Belli (Managua, 1948)

L’esperança no és la ingenuïtat, perquè coneix la contrarietat i no es desinfla enfront de les adversitats. No és l’actitud pueril del qui creu que tot és fàcil, llis i que sempre fa baixada. La virtut de l’esperança sap que el bé és ardu i que mai no s’assoleix de manera immediata.

L’esperança no és un càlcul d’expectatives, ni un exercici basat en probabilitats. És creure que allò humanament impossible es pot fer realitat per obra de Déu. És confiar que per a Ell tot és possible. Per això, transcendeix els pronòstics que mirem de fer basant-nos en el present. L’esperança és creure que allò inesperat pot fer-se realment present en l’espai i en el temps.

L’esperança no és la passivitat. És, de fet, el contrari, la força motriu. Posa en moviment el qui creu. Justament perquè creu que el bé ardu és possible,
s’arremanga i es fica dins del fang. Qui creu que no hi ha futur o bé que el futur serà tan negre com el passat, sucumbeix a la passivitat i, finalment, al cinisme.

L’esperança és l’antídot a la desesperació. Per això és una llum enmig de la fosca, una esquerda en el mur. El desesperat no entreveu cap sortida. Imagina la història com un cercle que dona voltes sobre si mateix de manera mecànica, sense poder-se aturar. Qui té esperança, entreveu possibilitats, converteix les contrarietats en oportunitats i confia en què no està sol en la lluita contra l’adversitat. Qui té esperança, es deixa la pell per canviar el present i per reconstruir les runes que s’ha trobat. No es resigna.

L’esperança no és l’arrogància de la voluntat. És humil, perquè reconeix els límits de la condició humana i confia en el poder infinit de Déu que obre meravelles per camins inescrutables. És un acte d’abandonament. Per això és més necessària que mai en la nit obscura, en el Getsemaní més penetrant.

Els éssers humans som precaris, vulnerables i fràgils. Constatem diàriament la nostra impotència ontològica. Quan tot fa fallida, quan la mort inunda els carrers enfangats, no hi ha paraules per consolar.

En la més penetrant de les nits, l’única esperança que ens resta és confiar en la Paraula que des de l’Infinit ens ha estat revelada. Aquesta Paraula és
llum, promesa de vida plena, bàlsam per al qui pateix i font de sentit per al qui està ensorrat en la misèria.

Aquesta Paraula ha estat revelada des de temps immemorials, però ha entrat plenament en el Gran Escenari del Món en la persona de Jesús.

S’ha fet carn.

Aquesta és la paradoxa de les paradoxes, la vertadera força del Nadal.

Déu no ha romàs mut en la nit obscura; no s’ha desentès del patiment. S’ha fet present enmig del món, ha adoptat la forma de servent.

Aquesta Paraula encarnada que crema la raó, ens omple de força i, a la vegada, d’esperança.

Francesc Torralba i Roselló (Barcelona, 1967) 
És professor de la Universitat Ramon Llull a les tres facultats de Blanquerna i en la mateixa universitat dirigeix la Càtedra Ethos d’ètica aplicada. També és professor a l’Ateneu Universitari Sant Pacià, doctor en filosofia i en teologia, i va centrar els seus estudis en figures com Kierkegaard, Von Balthasar i Nietzsche. Ha compaginat una intensa activitat acadèmica amb la divulgació a través dels mitjans de comunicació i en nombroses conferències i congressos. Una presència a tot el territori que ha mantingut de forma incansable. També és president del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya. Autor prolífic. L’any 2023 va rebre el Premi Ratzinger. Amb motiu del Jubileu de l’Esperança ofereix aquesta lletra de Nadal als amics de Catalunya Religió.

Els donants de la Fundació Catalunya Religió reben durant l’advent en format de postal aquesta Lletra de Nadal. El 2010 vam iniciar-ho amb el rector Lluís Bonet des de la Sagrada Família; el 2011, Valentí Miserachs, que va ser president del Pontifici Institut de Música Sacra; el 2012, el benedictí Josep Massot, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes; el 2013, Montserrat Viñas, l’abadessa de Sant Benet de Montserrat; el 2014, Lluís Martínez Sistach, llavors arquebisbe de Barcelona; el 2015, Josep Maria Abella, exsuperior general dels missioners claretians; el 2016, el pastor protestant Josep Monells, coincidint amb els 500 de la Reforma; el 2017, el marista Emili Turú que durant setze anys va ser Superior General dels Germans Maristes; el 2018, la teresiana Viqui Molins des de l’Hospital de Campanya de la Parròquia de Santa Anna de Barcelona; el 2019 el visitador auxiliar de La Salle Josep Canal, coincidint amb els 300 anys de mort del fundador, Sant Joan de La Salle; el 2020 la germana Carmelita de la Caritat Vedruna Teresa Llach: el 2021 l’abat de Montserrat Josep Maria Soler coincidint amb el relleu abacial, el 2022 l'abadessa de Valldonzella, M.Àngels Cornellà amb motiu de l'inici del seu càrrec, i el 2023 el caputxí fra Valentí Serra de Manresa ens va escriure sobre el pessebre.