Vés al contingut
Catalunya Religió

(Vatican News) Dona estabilitat i és un reconeixement públic a la tasca de les dones a favor de l'evangelització. El papa Francesc ha modificat el Codi de Dret Canònic per fer institucional el que ja passa a la pràctica: l'accés de les dones laiques al servei de la Paraula i a l'altar. El papa obre d'ara en endavant els ministeris del lector i de l'acòlit a les dones, de forma estable i institucionalitzada amb un mandat especial. I ho fa amb un motu proprio, que acompanya d'una carta al cardenal Lluís Ladaria, prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe.

Les dones que llegeixen la Paraula de Déu durant les celebracions litúrgiques o que realitzen un servei a l'altar, com a ministres o com dispensadores de l'Eucaristia, no són certament una novetat: en moltes comunitats del món és una pràctica autoritzada pels bisbes. No obstant això, fins ara no hi havia cap mandat institucional real i adequat, en derogació del que estableix Pau VI, que el 1972, en abolir les anomenades “ordes menors”, havia decidit mantenir l'accés a aquests ministeris reservats als homes només perquè els considerava preparatoris per a un eventual accés als ordes sagrats. Ara el papa Francesc, i arran del discerniment que va sorgir dels últims Sínodes de bisbes, ha volgut fer oficial i institucional aquesta presència femenina en l'altar.

Amb el motu proprio 'Spiritus Domini', que modifica el primer paràgraf del cànon 230 del Codi de Dret Canònic i que s'ha publicat aquest dilluns, el Pontífex estableix, per tant, que les dones poden accedir a aquests ministeris i que se'ls atribueix també mitjançant un acte litúrgic que les institucionalitza.

Francesc especifica que va voler acceptar les recomanacions que van sorgir de diverses assemblees sinodals, escrivint que “s'ha aconseguit en els últims anys un desenvolupament doctrinal que ha posat en relleu com certs ministeris instituïts per l'Església tenen com a fonament la condició comuna dels batejats i el sacerdoci real rebut en el sagrament del baptisme”. Per tant, el Papa ens convida a reconèixer que aquests són ministeris laics “essencialment diferents del ministeri ordenat rebut en el sagrament de l'orde”.

La nova formulació del cànon diu: “Els laics d'una edat i uns dons determinats per decret de la Conferència Episcopal podran ser emprats permanentment, mitjançant el ritu litúrgic establert, en els ministeris de lectors i acòlits”. Per tant, se suprimeix l'especificació “del sexe masculí" que es referia als laics i que era present en el text del Codi fins a l'actual modificació.

El motu proprio va acompanyat d'una carta dirigida al Prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, el cardenal Lluís Ladaria, en la qual Francesc explica les raons teològiques de la seva elecció. El Papa escriu que “en l'horitzó de renovació traçat pel Concili Vaticà II, hi ha un creixent sentit d'urgència avui per redescobrir la corresponsabilitat de tots els batejats a l'Església, i en particular la missió dels laics”. I citant el document final del Sínode de l'Amazònia, observa que “per a tota l'Església, en la varietat de situacions, és urgent que els ministeris siguin promoguts i conferits a homes i dones... És l'Església dels homes i dones batejats la qual hem de consolidar promovent la ministerialitat i, sobretot, la consciència de la dignitat baptismal”.

Francesc, en la seva carta al cardenal, després de recordar a les paraules de Sant Joan Pau II que “pel que fa als ministeris ordenats l'Església no té en absolut la facultat de conferir l'ordenació sacerdotal a les dones”, afegeix que “per als ministeris no ordenats és possible, i avui sembla oportú, superar aquesta reserva”. El Papa explica que “oferir als laics d'ambdós sexes la possibilitat d'accedir als ministeris d'acolitat i lectorat, en virtut de la seva participació en el sacerdoci baptismal, augmentarà el reconeixement, també a través d'un acte litúrgic (institució), de la preciosa contribució que des de fa temps moltíssims laics, incloses les dones, ofereixen a la vida ia la missió de l'Església”. I conclou que “la decisió de conferir aquests càrrecs, que impliquen estabilitat, reconeixement públic i el mandat del bisbe, també a les dones, fa més efectiva la participació de tots en la tasca d'evangelització de l'Església”.

La mesura ve després d'un aprofundiment de la reflexió teològica sobre aquests ministeris. La teologia postconciliar ha redescobert de fet la rellevància del lectorat i l'acolitat, no només en relació amb el sacerdoci ordenat, sinó també i sobretot en referència al sacerdoci baptismal. Aquests ministeris formen part de la dinàmica de col·laboració recíproca que hi ha entre els dos sacerdocis, i han posat en relleu cada vegada més el seu caràcter pròpiament “laic”, vinculat a l'exercici del sacerdoci que pertany a tots els batejats com a tals.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.