(CR) Missatge del papa Francesc amb motiu dels 75 anys del naixement de les Nacions Unides. En nom de la Santa Seu ha expressat als participants de l’assemblea general el desig que “aquesta organització sigui un veritable signe i instrument d’unitat entre els estats i de servei a la humanitat sencera”. Sobre el context de pandèmia per Covid-19, ha dit que és “el temps per elegir entre el que veritablement compta i el que passa”. N'ha parlat com a “oportunitat real per a la reconversió, la transformació, per a repensar el nostre sistema de vida i els nostres sistemes econòmics i socials que estan ampliant les distàncies entre rics i pobres arran d'una injusta repartició de recursos”.
Francesc ha criticat “la poca capacitat de la comunitat internacional per complir promeses”. Ha recordat el seu parlament de fa cinc anys davant d'aquest mateix organisme. Poc després, ha dit, va venir el compromís de l'Agenda per al Desenvolupament Sostenible per 2030 i l'acord de París sobre el canvi climàtic, sense canvis notables. I ha insistit en la importància que “les institucions siguin efectives”. En aquest sentit, ha criticat els països que eludeixen responsabilitats, i ha apuntat: “La crisi actual és una oportunitat per a l'ONU, de generar una societat més fraterna i compassiva”. Ha defensat “el multilateralisme”, sinònim de solidaritat, davant de l'opció per “l'autosuficiència, el nacionalisme, el proteccionisme, l'individualisme i l'aïllament, deixant fora els més pobres”.
Ha defensat “un model econòmic que promogui la subsidarietat, doni suport al desenvolupament econòmic a nivell local i inverteixi en educació i infraestrcutures que beneficii a les comunitats locals”. I ha assenyalat la necessitat de reduir i condonar el deute dels països més pobres; de practicar la justícia fiscal i de promoure de forma efectiva els més pobres. I ha dit que l'actual context “és el temps propici per renovar l'arquitectura financera internacional”.
Amb el seu discurs, ha fet una fotografia dels grans reptes de la humanitat, entre els quals: la resposta a la pandèmia, la precarietat del món del treball, les violacions de drets humans, els conflictes armats i els seus efectes sobre la població civil, el canvi climàtic, l'explotació infantil i la violència contra les dones. “El nostre món en conflicte necessita que l'ONU es converteixi en un taller per a la pau cada vegada més eficaç”. Ha demanat “unitat i determinació” als membres de l'ONU i especialment als països del Consell Permanent. També ha defensat un alto al foc global, així com la necessitat de desmantellar “les lògiques perverses que atribueixen a la possessió d'armes la seguretat personal i social” i especialment “la dissuasió nuclear”, ja que “fomenta un esperit de por basat en l'amenaça de l'aniquilació mútua, que acaba enverinant les relacions entre els pobles i obstruint el diàleg”.
Finalment, ha dit “aquesta crisi ens planteja explicitar clarament com en volem sortir: o millors o pitjors”, i que toca decidir com sortir-ne. Ha recordat que “les Nacions Unides van ser creades per unir les nacions, per apropar-les, com un pont entre els pobles” i ha encoratjat a fer-lo servir a favor de la cura de la casa comuna. “Per transformar el desafiament que afrontem en una oportunitat, per construir junts, un cop més, el futur que volem”, ha conclòs.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.