(CR/Vatican News) Serà el primer viatge apostòlic que farà des de finals del 2019. El Vaticà ha anunciat aquest dimarts que el papa Francesc visitarà Bagdad, la plana d’Ur, Arbela, Mossul i Qaraqosh. Quatre dies per mostrar al món la necessitat d’una reconstrucció pacífica i durable per a aquest territori.
“El Papa aportarà una paraula profètica per aixecar l’esperit de tothom i obrir els ulls dels ciutadans iraquians, però també als països veïns, aportarà un nou horitzó, de germanor, de respecte, de convivència harmònica”, ha dit en una entrevista el patriarca de Babilònia dels Caldeus, el cardenal Louis Raphaël I Sako. Considera que l'encíclica Fratelli tutti porta un missatge de pau per a tots els habitants de la regió. Sako s'ha mostrat esperançat amb aquesta visita del papa Francesc en un context en què els cal “construir la confiança, la pau i l'estabilitat i també la solidaritat humana”. I ha qualificat el seu pelegrinatge com “un acte molt valent, especialment en aquest moment”.
“La participació pacífica i compartida en la construcció del bé comú”
El director de l’Oficina de Premsa de la Santa Seu, Matteo Bruni, ha anunciat el viatge aquest dimarts: “Acceptant la invitació de la República de l'Iraq i de l'església catòlica local, el papa Francesc farà un viatge apostòlic a l'esmentat país del 5 al 8 de març de 2021, visitant Bagdad, la plana d'Ur, vinculada a la memòria d'Abraham, la ciutat d’Arbela, així com Mossul i Qaraqosh a la plana de Nínive”. Bruni ha dit també que el programa del viatge es publicarà oportunament, tenint en compte l’evolució de l’emergència sanitària mundial. Ja fa quinze mesos que es van suspendre els pelegrinatges internacionals a causa de la pandèmia.
El 10 de juny de 2019 el papa Francesc ja va expressar la seva intenció de visitar l’Iraq durant l’audència amb els participants a la Reunió d’Ajuda a les Esglésies Orientals (Roaco). “Un pensament insistent m'acompanya pensant en l'Iraq, perquè pugui mirar endavant a través de la participació pacífica i compartida en la construcció del bé comú de tothom, dels religiosos, de la societat, i no caure en tensions que provenen dels conflictes interminables de les potències regionals”, va dir Francesc.
El 25 de gener de 2020 el Papa va rebre el president de la República de l’Iraq, Barhman Salih. El cap d'Estat també s'havia reunit amb el cardenal secretari d'Estat, Pietro Parolin, i amb Paul Richard Gallagher, secretari de relacions amb els estats. En aquella trobada es van plantejar els principals reptes del país. Entre els quals, “promoure l'estabilitat i el procés de reconstrucció fomentant el camí del diàleg i la cerca de solucions adequades a favor dels ciutadans i respecte a la sobirania nacional”. Així com també “la importància de preservar la presència històrica dels cristians” i “la necessitat de garantir la seva seguretat i un lloc en el futur” del país.
Abans del 2003 –any del conflicte que va provocar la caiguda de Saddam Hussein– a l’Iraq hi havia entre 1 i 1,4 milions de cristians. L’horror de la guerra i l’ocupació de la plana de Nínive per l’autodenominat Estat Islàmic, entre el 2014 i el 2017, els va reduir a uns 300-400 mil. El president Salih ha subratllat reiteradament el valor dels cristians i el seu paper en la construcció, en la mateixa línia que el primer ministre, Mustafa Al-Kazemi, que va demanar als cristians a no fugir de l’Iraq a causa de la violència, a tornar a contribuir a la reconstrucció.
Malgrat tot, els reptes de la pau, seguretat i estabilitat continuen oberts. La crisi econòmica, l’atur, la corrupció i el drama dels aproximadament 1,7 milions de desplaçats interns posen a prova els projectes de desenvolupament. Unicef calcula que més de 4 milions de persones necessiten assistència humanitària, la meitat dels quals són nens. En aquest context on falten hospitals i medicaments, la pandèmia Covid-19 ha matat milers de persones.
L’Església local confia que amb l’arribada del Papa es faci realitat el projecte de Joan Pau II, que va veure l’Iraq, a la plana d’Ur dei Chadei, com la primera etapa del seu pelegrinatge jubilar. El viatge del papa Wojtyla, programat de l'1 al 3 de desembre de 1999, no es va arribar a produir. Saddam Hussein, després d’alguns mesos de negociacions, va decidir ajornar-lo. Vint anys després, aquest somni de Joan Pau II es fa realitat per al seu segon successor.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.