El papa Francesc restringeix l'ús del missal preconciliar

(Vatican News) El Papa Francesc, després de consultar als bisbes del món, ha decidit canviar les normes que regeixen l'ús del missal de 1962, que va ser difós com "Ritu Romà Extra-Ordinari" fa catorze anys pel seu predecessor Benet XVI. El Pontífex ha publicat avui el motu proprio "Traditionis custodes", sobre l'ús de la litúrgia romana anterior a 1970, acompanyant-lo d'una carta en la qual explica els motius de la seva decisió. Aquestes són les principals novetats.

La responsabilitat de regular la celebració segons el ritu preconciliar torna a bisbe, moderador de la vida litúrgica diocesana: "és de la seva exclusiva competència autoritzar l'ús del Missale Romanum de 1962 a la diòcesi, seguint les orientacions de la Seu Apostòlica". El bisbe ha d’assegurar-se que els grups que ja celebren amb el missal antic "no excloguin la validesa i legitimitat de la reforma litúrgica, els dictats del Concili Vaticà II i el Magisteri dels summes pontífexs".

Les misses amb el ritu antic ja no es celebraran a les esglésies parroquials; el bisbe determinarà l'església i els dies de celebració. Les lectures seran "en llengua vernacla" utilitzant les traduccions aprovades per les Conferències Episcopals. El celebrant serà un sacerdot delegat pel bisbe. El bisbe també és responsable de verificar si és oportú o no mantenir les celebracions segons l'antic missal, comprovant la seva "utilitat efectiva per al creixement espiritual". De fet, cal que el sacerdot encarregat tingui en ment no només la celebració digna de la litúrgia, sinó també l'atenció pastoral i espiritual dels fidels. El bisbe "es preocuparà de no autoritzar la creació de nous grups".

Els sacerdots ordenats després de la publicació del Motu proprio d'avui que pretenguin utilitzar el missal preconciliar "han de presentar una sol·licitud formal al bisbe diocesà, que consultarà a la Seu Apostòlica abans de concedir l'autorització". Mentre que, els que ja ho fan, han de demanar permís al bisbe diocesà per seguir utilitzant-lo. Els instituts de vida consagrada i les societats de vida apostòlica, "en el seu moment erigits per la Comissió Pontifícia Ecclesia Dei", passaran a dependre de la Congregació per als Religiosos. Els dicasteris de Culte i Religió vetllaran pel compliment d'aquestes noves disposicions.

A la carta que acompanya el document, el Papa Francesc explica que les concessions establertes pels seus predecessors per a l'ús del missal antic van ser motivades sobretot "pel desig d'afavorir la recomposició del cisma amb el moviment liderat per l'arquebisbe Lefebvre". La petició, adreçada als bisbes, d'acollir generosament les "justes aspiracions" dels fidels que demanaven l'ús d'aquest missal, "tenia, per tant, una raó eclesial per recompondre la unitat de l'Església". Aquesta facultat, va observar Francesc, "va ser interpretada per molts dins de l'Església com la possibilitat d'utilitzar lliurement el Missal Romà promulgat per Sant Pius V, determinant un ús paral·lel al Missal Romà promulgat per Sant Pau VI".

El Papa recorda que la decisió de Benet XVI amb el motu proprio "Summorum Pontificum" (2007) es va recolzar en "la convicció que aquesta mesura no posaria en dubte una de les decisions essencials del Concili Vaticà II, soscavant així la seva autoritat". Fa catorze anys, el Papa Ratzinger va declarar infundats els temors d'escissió en les comunitats parroquials, perquè, va escriure, "les dues formes d'ús del Ritu Romà poden enriquir-se mútuament". Però l'enquesta promoguda recentment per la Congregació per a la Doctrina de la Fe entre els bisbes va aportar respostes que revelen, escriu Francesc, "una situació que em fa pena i em preocupa, confirmant en la necessitat d'intervenir", quan el desig d'unitat ha estat "greument menyspreat", i les concessions ofertes amb magnanimitat han estat utilitzades "per augmentar les distàncies, endurir les diferències, construir oposicions que fereixen l'Església i obstaculitzen el seu camí, exposant-la a el risc de la divisió."

El Papa es va mostrar afligit pels abusos en les celebracions litúrgiques "d'un costat i d'un altre", però també per "un ús instrumental del Missale Romanum de 1962, cada vegada més caracteritzat per un creixent rebuig no només de la reforma litúrgica, sinó del Concili Vaticà II, amb l'afirmació infundada i insostenible que traïa la Tradició i la 'veritable Església' ". Dubtar del Concili, explica Francesc, "vol dir dubtar de les intencions mateixes dels Pares, que van exercir solemnement la seva potestat col·legial cum Petro et sub Petro en el concili ecumènic, i, en definitiva, dubtar d'ell mateix Esperit Sant que guia l'Església" .

Finalment, Francesc afegeix una última raó per a la seva decisió de canviar les concessions del passat: "és cada vegada més evident en les paraules i actituds de moltes persones que hi ha una estreta relació entre l'elecció de les celebracions segons els llibres litúrgics anteriors a el Concili Vaticà II i el rebuig de l'Església i les seves institucions en nom del que jutgen com la 'veritable Església'. És un comportament que contradiu la comunió, alimentant aquest impuls cap a la divisió ... contra el qual l'apòstol Pau va reaccionar amb fermesa. És per tal de defensar la unitat del Cos de Crist que em veig obligat a revocar la facultat concedida pels meus predecessors ".