Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

(Andrea Tornielli –Vatican News) Aquest dissabte, durant el seu viatge a Grècia, el papa Francesc ha parlat sobre el valor de la petitesa, fent referència al ramat catòlic grec, que és una minoria en aquest país. Com ha explicat, ser una Església petita la converteix en un signe eloqüent de l'Evangeli, i ha recordat que “el Déu anunciat per Jesús escull els petits i els pobres, es revela al desert i no als palaus del poder”. En aquest sentit, ha demanat a l'Església, no només a la grega, que s'oblidi de l'orgull i que abandoni el desig mundà de voler ser rellevant en l'escenari mundial.

Pel Papa, no és el mateix ser petit que ser insignificant. Ser llevat que fermenta amagat “dins la massa del món” és, de fet, el contrari de lliurar-se a una vida tranquil·la, a avançar per força de la inèrcia. El camí indicat pel pontífex és el de l'obertura als altres, del servei, de l'acompanyament, de l'escolta, del testimoni concret de la proximitat a tothom: que és el contrari d'una Església revoltada sobre ella mateixa i satisfeta de la seva petitesa.

Un canvi de mentalitat a la llum de l'Evangeli

Davant la secularització i l'evident dificultat amb què es troben els cristians d'avui per transmetre la fe, és possible tancar-se intentant crear comunitats perfectes, que es retirin del món per conservar el seu petit o petitíssim ramat, a l'espera de la tempesta i amb la nostàlgia d'un passat que ja no existeix. En aquest sentit, també és un risc molt present avui dia, ja que ens dediquem amb hiperactivitat a les estratègies missioneres, convençuts que l'anunci, el testimoni i fins i tot la conversió no són fruit de l'Esperit al qual cal donar espai, sinó fruit de les nostres habilitats i del nostre protagonisme. Així, hi ha el risc, malauradament recurrent en l'era digital, que al centre de l'evangelització hi hagi l'evangelitzador i els seus descobriments, més que l'Evangeli i el seu protagonista. Francesc demana que deixem lloc al Protagonista: aquest és el sentit profund de la conversió, com a canvi de mentalitat a la llum de l'Evangeli.

La petitesa de què parla Francesc és, doncs, un do. És ser conscient que sense ell no podem fer res i que és Déu qui ens precedeix, ens converteix, sosté, canvia. I aquesta consciència també és preciosa per a les Esglésies que encara són numèricament significatives: l'oportunitat que ofereix el camí sinodal que acaba de començar pot ajudar les comunitats cristianes a alliberar-se dels lligams de la burocràcia, el clericalisme, la confiança en les estructures, per construir o reconstruir un teixit de relacions humanes en què floreixi el testimoni.