(Bisbat d'Urgell) Pablo d'Ors és un sacerdot poc convencional. És net de l'escriptor i crític d'art Eugeni d'Ors i el clima familiar en el que va néixer el 1963, vinculat a la cultura i l'art, per part de la mare, filòloga i del pare, metge i dibuixant, el va fer sensible a la realitat espiritual.
És el ponent convidat enguany a les Jornades de Teologia que se celebraran els dies 30 i 31 d'agost a la Sala Sant Domènec de La Seu d'Urgell. En les seves ponències parlarà del concepte de silenci interior a través de Charles de Foucauld, que va viure en el desert d'Algèria i que després d'haver estat militar i explorador, es va fer sacerdot regular, en una experiència de conversió. També parlarà de Thomas Merton i el monacat secular i de Frank Jalics i el seu concepte de redempció, en la consciència.
Pablo d'Ors va ser també en la seva joventut, deixeble del teòleg Elmar Salmann. Es va graduar a Nova York, i va estudiar Filosofia i Teologia a Roma, Praga i Viena. Es va acabar doctorand a Roma amb la tesi: 'Teopoética: Teología de l'experiència literària'; cinc anys després d'ordenar-se sacerdot.
Com a capellà ha treballat a la missió claretiana d'Hondures, i a Espanya compagina la tasca de sacerdot, en serveis a la parròquia, a la universitat i l'hospital. Escriptor, anima i divulga la meditació a través de publicacions, la més coneguda de les quals és el llibre Biografia del silenci i de la xarxa de meditadors Amics del desert. Se'l considera fill espiritual de Charles de Foucauld, a qui fet un homenatge en el seu llibre Olvido de si, editat el 2013.
Amb ell, hem parlat:
Que és el territori interior?
En realitat, no existeix interior ni exterior: tot està dins i tot està fora. La interioritat és només una metàfora del desconegut.
Quan la paraula provoca allò que enuncia, parlar de crear foc és exagerat?
Només ho exagerat és interessant. La paraula canvia el món, però el silenci ens canvia a nosaltres.
Vostè explica que vivim molt a fora de nosaltres, perquè és així?
Ens oblidem que el Regne està dins... Vivim en el pensament i en l'acció, és a dir, des de la ment. Proposo viure des de la contemplació i la passió, és a dir, des de l'esperit.
Ens parla molt de la meditació, del silenci, de l'autoconeixement... estem disposats a escoltar-nos?
"Escolta, Israel", "Mira, Grècia": així comença això que anomenem Occident. Tot passa pel cultiu de l'audició i de la visió.
Si la clau de com està evolucionant la societat està en la consciència que el que canvia el món és la paraula, i de que el que ens canvia a nosaltres és el silenci... creu que hem de modificar-nos nosaltres perquè canviï el món?
No hi ha transformació del món fiable i duradora que no passi per la transformació d'un mateix per la senzilla raó que ningú pot donar el que no té.
Hi ha un llenguatge especial per aproximar-se a Déu? Hi ha un llenguatge per referir-se a Déu?
Sí, la poesia. Mística i poètica han caminat, almenys en la nostra tradició cultural, sempre de la mà.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.