Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Maria Joana Querol Beltrán-Bisbat de Tortosa) El dia 29 de setembre, a la catedral de Tortosa, el bisbe Enrique Benavent Vidal, ordenà prevere el diaca permanent Jesús Cid Xutglà. Van concelebrar amb el bisbe, el vicari heneral, el rector del seminari, el cabildo i un nombrós grup de sacerdots del presbiteri diocesà, en total trenta-set. També hi eren presents els diaques permanents i els seminaristes. Els familiars de Jesús Cid i els fidels, omplien gairebé la nau central de la Catedral. El cor acompanyà amb els seus instruments i veus tota la celebració, sota la direcció de Toni Caballol.

S’inicià l’Eucaristia amb el cant d’entrada: “He nascut en un poble”.  Un seminarista va fer la monició d’entrada, la qual acabà amb les paraules: “Acompanyem amb la nostra pregària el qui ha de ser ordenat i donem gràcies a Déu pel nou sacerdot”. Després de les dues lectures, arribà el moment de la presentació del candidat. "Que s’acosti el qui ha de ser ordenat prevere" i, tot seguit Javier Vilanova, rector del seminari diocesà, demanà al bisbe l’ordenació del diaca permanent. Jesús Cid Xutglà: "Senyor Bisbe, la santa mare església us demana ordenar aquest germà nostre a l’orde del presbiterat. Sabeu si és digne?" "Hem consultat el poble de Déu… - respongué el bisbe - Escollim aquest germà nostre per a l’orde del presbiterat".

Tot seguit Benavent inicià l’homilia adreçant-se al qui havia de ser ordenat. Li digué: "Jesús, segur que hauràs pensat durant molts mesos la història de la teua vida. El Senyor primer et va cridar a formar una família. Després a servir-lo, d’acord amb Conxita, a viure el ministeri diaconal i avui et crida a viure el ministeri sacerdotal. El Senyor ha anat posant en el camí de la teua vida, persones que t’han ajudat en el teu matrimoni, en el teu ministeri diaconal i avui en el presbiteral. Aquestes persones són els instruments de què s’ha servit el Senyor, per poder estar obert a la seua voluntat." Hi afegí, "la història de la vocació sacerdotal és un diàleg de gràcia i agraïment. La teua resposta de gratitud al Senyor és lliurar-li la teua vida. Aquesta nova etapa serà l’última d’aquí a la terra. No oblides  la Mare del Senyor. Ella va respondre: “Aquí està l’esclava del Senyor”. Mirant Maria, posa’t a les seues mans. Ella es va llançar confiadament a Déu. Que  Ella t’ajude a que durant tot el ministeri sacerdotal, sigues digne a la crida que el Senyor t’ha fet."

A continuació començà el ritus d’ordenació presbiteral. Després de les lletanies dels Sants, el bisbe li va imposar les mans i a continuació tots els sacerdots  concelebrants. Tot seguit la pregària consacratòria i li fou imposada l’estola i la casulla. Després la unció de les mans amb el crisma. A continuació els més petits de la família de Jesús van portar les ofrenes. 

Abans de la benedicció final, el recent ordenat prevere adreçà unes paraules al poble: "Javier Vilanova un dia em va dir que havia tingut un somni. Gràcies per contar-me’l. Avui s’ha fet realitat. Federico Allara, amb els seus consells, em va ajudar a dir sí. El bisbe em va acceptar amb goig i per això tots tres encapçalen les meues paraules d’agraïment. Un agraïment que us inclou a tots: els qui m’acompanyeu i els qui no han pogut venir. Vull citar els membres de les parròquies que he servit fins ara en la diaconia. Un record molt especial a tots aquells que vau tenir l’atreviment de dir-me que havia de fer un pas endavant després de la mort de Conxita. Us vull comentar que en mi, sembla que hem retrocedit al començament de l’Església, perquè es donen dues circumstàncies d’aquells temps:  La paraula prevere, ve del grec i vol dir ancià i jo ho sóc. Sant Ciprià i sant Lleó el Gran van defensar al Concili de Calcedònia que “el qui ha de presidir a tots, sigui elegit per tots” Abans de la imposició de mans en l’ordenació, es va donar l’elevació de mans. Totes les mans que heu aixecat m’han indicat el camí. Vet aquí, ancià i escollit com en aquells temps. Ha estat una festa emocionant per a vosaltres i per a mi. Quin goig que m’hàgiu acompanyat."

Finalment el bisbe ens donà la benedicció i tot seguit li digué al nou prevere: "Que Déu et faci veritable pastor per distribuir als fidels el Cos de Crist. I a tots vosaltres que el Senyor us beneeixi en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant.  El nou prevere ens digué: En el nom del Senyor, aneu-vos-en en pau. Vam cantar l’himne de la Mare de Déu de la Cinta i tot seguit i abans d’acomiadar-nos: “Crist ha ressuscitat”."