Oració lligada a l’acció, l’exemple dels joves evangèlics a Sabadell

(Xavier Memba –CR) El Consell Evangèlic de Catalunya (CEC) va declarar el 2021 com a any de pregària i dejuni per a la gent jove. Sota aquest lema, el CEC va convocar un concurs de vídeos, de no més d’un minut de durada, sobre la temàtica en qüestió. Parlem amb Maria Kulbakou i Rodrigo Carral, dos joves de l’església Centre Familiar Cristià (CFC), una església protestant en el barri dels Merinals de Sabadell. Ens acompanya també Jonatán Tobal que, junt amb la seva dona, Vanesa Villaseñor, són els responsables i encarregats de coordinar les activitats dels 40 joves, d’entre 13 i 25 anys, que hi ha a l’església. Aquest grup de joves es divideix alhora en dos subgrups: adolescents (13-20 anys) i joves adults o universitaris (21-25), encara que en aquest segon grup també hi ha algun matrimoni jove o alguns que arriben als trenta anys.

Els joves de CFC es reuneixen dos dissabtes al mes, i també de forma individual o en petits grups entre setmana. La principal activitat dels dissabtes és un temps d’oració, de lloança i d’estudi bíblic. Un cop l’any, els joves organitzen un culte de diumenge per a tota l’església, però les del dissabte són reunions dels joves per als joves. Per altra banda, molts dels joves serveixen en diferents àrees de l’església, com ara l’equip d’audiovisuals, com a integrants del grup de música, com a professors o ajudants de professors en les classes dels més petits.

La Maria i el Rodrigo formen part de l’equip que va gravar un dels vídeos que va guanyar el concurs convocat pel CEC. A banda del Rodrigo i la Maria, l’equip el formaven Paula Conesa, Alison Cegarra, David Uroz, Christopher Grajeda, Carlos Carral i Ruth Montesinos.

Quan els responsables els van fer arribar la invitació per participar en el concurs, gairebé no tenien marge de temps, recorda en Rodrigo. Entre els joves es van organitzar i van dur a terme el procés per fases, amb un equip creatiu que va escriure el guió, un equip de producció que va executar la gravació, amb els figurants que apareixerien en el vídeo, els que gravarien les veus en off i l’equip final d’edició i muntatge.

“Durant tot el procés d’elaboració la nostra idea no era tant guanyar sinó més la de poder portar l’evangeli com més lluny millor”, recorda en Rodrigo. “Ens engrescava la idea que el nostre vídeo pogués sortir a la tele i el poguessin veure gent a tot arreu”, hi afegeix amb entusiasme. I, tot i que el premi els feia il·lusió, reconeix que “la nostra primera motivació era transmetre l’evangeli”.

“Pregarem i dejunarem pel canvi que volem veure”

Un aspecte interessant del vídeo és que al final es repeteix la següent frase en català, castellà, anglès i rus: “Pregarem i dejunarem pel canvi que volem veure”. Així va sortir el final multilingüe del vídeo. Es tracta de tot un simbolisme, una manera d’il·lustrar la realitat multiètnica d’aquesta comunitat cristiana de Sabadell. Una part important de la congregació la formen famílies vingudes de l’est d’Europa. Fa pensar en aquella imatge bíblica de la Pentecosta, on es produeix el miracle de les llengües que va permetre que els deixebles de Jesús comuniquessin per primera vegada el missatge de l’evangeli a tota una multitud de gent vinguda de tots els indrets de l’imperi romà. Al contrari de Babel, on el llenguatge va ser causa de divisió, la Pentecosta va ser l’inici d’una nova comunitat (l’església) formada de gent de totes les ètnies, llengües i pobles.

Els preguntem de quina manera la creació del vídeo ha impactat en el grup de joves i els ha fet prendre més consciència sobre la pregària. Els dos representants coincideixen a dir que la pregària ja tenia un lloc essencial en les seves vides i que ocupava un lloc important en la seva dinàmica com a grup. Sovint preguen els uns pels altres per motius personals, per estudi, per feina. També es reuneixen per fer oració i lloar Déu amb cançons i pregàries. Per ells l’oració és una manera de viure.

De tot això el responsable dels joves en dona fe i, de fet, aclareix que a l’hora de seleccionar els participants en la realització del vídeo, va voler assegurar-se que si havien de parlar sobre l’oració, els que ho fessin fossin persones de pregària.

Fer el vídeo, explica Rodrigo, els va ajudar a valorar la capacitat de coordinar-se i treballar junts. Que si hi ha un propòsit comú i la motivació és correcta, poden dur a terme qualsevol tasca —tot i tenir formes i maneres diferents de fer les coses— com ara fer un vídeo amb un missatge de l’evangeli que pugui arribar a gent que encara no coneix Déu. De fet, puntualitza Rodrigo, “si tornéssim a fer de nou el vídeo, seria interessant mirar de fer-ho de manera que tinguéssim més en compte la gent que no coneix Déu”, ja que l’enfocament i el propòsit del concurs anava especialment dirigit al poble cristià.

"Vam gravar aquest vídeo amb la intenció d’ensenyar a joves d’altres esglésies que hi ha joves que també preguem i fem dejuni presentant davant Déu les institucions i autoritats de la nostra ciutat”, explica Maria. “Però també m’agradaria ajudar els que no creuen a entendre què és l’oració i què és el que els cristians fem i pretenem a través d’ella”, hi afegeix.

L’ús del català a l’Església

Una de les tasques del CEC és fomentar l’ús, la producció i la distribució de material escrit i audiovisual en català. Aquest concurs forma part d’aquesta tasca i així també ho entenen els joves de CFC. La Maria, que és d’origen rus, pensa que el fet de parlar i fomentar el català des de l’església és important i és una mostra d’estima per la gent i la cultura catalana. En Rodrigo, que diu que s’expressa millor en castellà, també és de la mateixa opinió i considera important que l’Església faci l’esforç d’adreçar-se a la gent en la llengua del seu cor “i si la teva llengua a la llar és el català”, opina, “segurament preferiràs escoltar el sermó en català, llegir la Bíblia en català, cantar lloances a Déu en català i pregar en català.”

A banda de la llengua, també hi ha altres qüestions culturals que requereixen un esforç per part de l’església i en aquest àmbit els joves també es troben a l’avantguarda. Es tracta de la capacitat de tenir una ment oberta, de pensar en termes i categories que van més enllà del que agrada o s’està acostumat a fer o a sentir des de l’església i posar-se en el lloc de qui s’ho mira de fora.

L’exercici de fer aquest vídeo i les reflexions a partir del resultat i l’experiència derivats, són una bona base sobre la qual ara poden anar treballant els joves de CFC. Perquè el seu interès, com assenyala el responsable del grup, el Joni, és “fugir del format ’eclesial’ en què sovint transmetem el nostre missatge i arribar a fer-ho amb excel·lència i rellevància, en termes comprensibles per a la societat en general, sense que això" —matisa el líder dels joves— “vulgui dir, de cap de les maneres, renunciar a l’essència de l’evangeli que creiem.”

Tots dos, Maria i Rodrigo són de l’opinió que l’oració sempre ha d’anar lligada a l’acció. Que l’una afecta l’altre i normalment primer ve l’oració seguida de l’acció que referma, avala i, sobretot, no contradiu aquesta oració, com apunta Maria. També és veritat, però, que a vegades l’ordre en què es dona aquesta interacció pot alterar-se; és a dir, que hi ha moments que determinades accions ens poden portar a la pregària, per exemple “reunir-se, relacionar-se i establir relacions amb un grup de joves et pot portar a estimar-los, i aquesta relació et porta a pregar per ells”, il·lustra en Rodrigo.

Guanyar el concurs ha estat motiu d’alegria i celebració, més tenint en compte que la realització del vídeo va ser en temps rècord. L’església fa temps que treballa en la producció de material audiovisual i fa servir les xarxes socials com a mitjà de difusió, especialment durant el temps de pandèmia.

Tanmateix, els joves de CFC no volen renunciar al “cos a cos” de compartir l’evangeli i dur a terme activitats de testimoniatge i presència en els parcs, carrers i espais públics de la ciutat. Ara bé, aquests joves tenen molt clar que les xarxes socials han arribat per quedar-s’hi i que són i seran una eina imprescindible per a la seva tasca com a cristians que volen transmetre el missatge de l’evangeli a la societat del segle XXI.

Sobre la taula hi ha ara mateix la idea de desenvolupar un projecte de Podcast sobre lloança i un altre més específic sobre temes que interessen especialment als joves.