Fa fred. Molt fred. I hi ha persones que el pateixen més que d’altres. En plena onada de fred que aquests dies colpeja Catalunya, l’Hospital de Campanya de la parròquia de Santa Anna, al centre de Barcelona, reforça la seva tasca d’acollida per donar resposta a una realitat que amb el fred esdevé encara més dura.
Davant l’activació del protocol per fred, la comunitat de l'Hospital de Campanya no improvisa. A Santa Anna no s’activa un dispositiu puntual, sinó que s’intensifica una acollida que ja és permanent. “La idea és l’acollida contínua”, explica el rector de la parròquia, Peio Sánchez. “Tenim servei d'esmorzar, dinar i sopar cada dia, i ara, després d’esmorzar i de dinar, obrim tot el dia perquè les persones puguin estar aquí, calentes”. L’objectiu és clar: que ningú hagi de tornar al carrer durant les hores més dures. “El que fem és refugi permanent perquè les persones no hagin d’estar exposades al fred”, resumeix.
“El que fem és refugi permanent perquè les persones no hagin d’estar exposades al fred”
A les nits, però, l’esforç s'intensifica. Davant l’emergència climàtica, Santa Anna obre també l’interior de l’església per acollir un grup reduït de persones en situació de màxima vulnerabilitat. “Obrim a les nits per un grup de quinze persones”, concreta Sánchez, “format per dues persones joves, quatre dones i també persones grans i malaltes”.
El perfil de les persones que arriben a l’Hospital de Campanya és el de la pobresa més severa. “Parlem de persones que dormen directament al carrer”, explica el rector, “majoritàriament sense documentació”. Tot i que el col·lectiu és sobretot masculí, Sánchez subratlla una realitat sovint invisibilitzada: “També hi ha dones en situació de gran vulnerabilitat, i això ens preocupa especialment”.
L’accés a Santa Anna es produeix de manera natural, a través del boca-orella. Situada en un punt neuràlgic de la ciutat, la parròquia s’ha convertit en un espai de referència. “Cada dia passen unes 450 persones pels diferents serveis”, explica Sánchez mentre descriu l’activitat constant del claustre. “Ara mateix està funcionant el servei mèdic, l’atenció psicològica, el menjador, l’atenció laboral…”. La majoria hi arriben sense derivació formal. “És molt boca-orella. Les persones saben que és un servei obert i venen”, diu.
“Tenim persones que estaven a Badalona i que han hagut de fugir perquè no hi havia serveis públics disposats a atendre'ls a la ciutat”
En contextos com l’actual onada de fred, Santa Anna esdevé un punt de llum enmig d’un sistema tensionat. “Els serveis socials estan absolutament saturats”, afirma el rector amb contundència. “Però no podem permetre, com a societat, tenir tanta gent dormint directament al carrer i patint el fred”. Les xifres oficials parlen de 2.000 de persones sense llar a Barcelona, però Sánchez alerta que la realitat podria ser molt més greu: “Tenim la impressió que el nombre real es pot doblar”.
La situació s’estén més enllà dels límits de la ciutat. “Hi ha moltes persones dormint a la corona de Barcelona”, explica, “i quan no hi ha serveis, com ha passat a Badalona, la gent ha de venir a Barcelona per ser acollida”. A Santa Anna ja ho estan notant. “Ara tenim persones que estaven a Badalona i que han hagut de fugir perquè no hi havia serveis públics disposats a atendre'ls a la ciutat”, denuncia.
“La nostra missió és l’acollida de les persones des de l’Evangeli”
Tot i assumir un paper clarament assistencial, Peio Sánchez insisteix que la missió de l’Hospital de Campanya no és política, sinó evangèlica. “La nostra missió és l’acollida de les persones des de l’Evangeli”, afirma. Ara bé, aquesta fidelitat comporta també una veu crítica. “Denunciem situacions d’aporofòbia i xenofòbia que s’han infiltrat en discursos polítics i que fan molt mal a la convivència”, alerta. I va més enllà: “Aquest tipus de discurs és una forta preocupació per a nosaltres com a creients”.
“Denunciem situacions d’aporofòbia i xenofòbia que s’han infiltrat en discursos polítics i que fan molt mal a la convivència”
En aquest punt, Sánchez és taxatiu. “Aquestes persones no poden confessar-se cristianes si sostenen discursos que exclouen els altres”, afirma, en sintonia amb el magisteri del papa. Recorda que l'exhortació Dilexi Te és molt clara: “Els pobres formen part constituent de l’Església”. I conclou: “Per a nosaltres no és una opció, és ser Església directament”. Una Església que, enmig del fred intens, obre portes i sosté vides, fidel a un Evangeli que —com recorda Sánchez— “sempre està al costat de les persones més vulnerables”.
