×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete i Laura Mor –CR) El 8 de març també serveix per aturar-se i valorar. Les redactores de Catalunya Religió hem rellegit les entrevistes a dones que hem produït els darrers cinc anys. I aquí us presentem algunes percepcions. Són fruit de llargues converses amb aquests perfils, d'un mínim coneixement de l'àmbit religiós en què ens hem especialitzat i del debat intern a la redacció. El resultat ens ha generat una barreja de sorpresa i indignació. Hi ha un decalatge evident entre l'acció sostinguda i tenaç d'aquestes dones en el si de les entitats religioses i la seva presència en el debat públic.

Fent un capmàs hem trobat un centenar i mig d'interlocutores vàlides i solvents en les seves responsabilitats eclesials. Amb els dits d'una mà comptem les que tenen projecció pública. Ben poques en espais de lideratge. I la gran majoria són persones anònimes. Serveixi d'homenatge a tantes dones que fonamenten la seva vida en la fe, transmissores d'una gran sensibilitat espiritual, que des de la base, fa temps que estan fent aquest món una mica millor.

Perfils professionals

El nostre portal focalitza la informació d'una forma especial en àmbits d'acció pastoral, social i educativa. Això fa que moltes de les dones que entrevistem tinguin perfils professionals de mestres, professores, educadores i treballadores socials, mediadores comunitàries, pedagogues i logopedes. També en tenim en el camp cultural: artistes, pintores, escriptores, maquetistes, correctores, llibreteres, editores, intèrprets musicals. I en l'àmbit sanitari, relacionat amb la cura i atenció a les persones malaltes, metges i infermeres. Al llistat d'articles publicats hem trobat a faltar teòlogues. Hi són, però no acostumen a protagonitzar els actes institucionals que cobrim.

Tasques pastorals

A què es dediquen aquest segment que estem analitzant? Quines tasques concretes tenen encomanades? Les dones que hem entrevistat fan atenció religiosa i acompanyament espiritual dins d'hospitals i presons, practiquen l'escolta i atenció a migrants, orienten persones en situació d'extrema pobresa i exclusió social, proveeixen, organitzen i distribueixen roba i aliments de primera necessitat a les parròquies, fan costat a persones que estan soles i que han perdut altres vincles familiars o d'amistat.

En aquesta presència vinculada a l'acció social tenen una capacitat notable d'iniciar i empènyer nous projectes. Piquen molta pedra. Aquesta empenta és especialment significativa en el camp pastoral i educatiu. Tenim coordinadores de pastoral educativa, promotores d'experiències de voluntariat internacional i en barris amb alts índex de marginació, responsables de catequesi, de misses d'infants, directores de cants en la litúrgia. I també guies de temples religiosos.

Molts d'aquests compromisos depassen una tasca concreta encomanada. En aquest sentit, hem detectat també una gran fidelitat a la cura familiar. Per a moltes dones creients, és una a prioritat innegociable. I aquest compromís té una nul·la projecció pública. D'aquí la necessitat que les persones que ens dediquem a la comunicació tendim a praxis més creatives, que permetin mostrar aquestes realitats invisibles.

Autocensura i autoestima

I aquesta nul·la projecció pública femenina dins l'Església prové de diferents aspectes. Sigui per la mateixa dona, per una baixa autoestima i  per l'autocensura que s'imposa. Són nombroses les vegades que ens hem trobat negatives a sortir a càmera o a ser una veu referent sobre algun tema. Les dones fan sovint feines discretes i poc visibles, per això cal que els mitjans de comunicació posem el focus, sempre que sigui possible, en fonts no institucionals, copades en gran mesura per homes. Alhora cal que la dona deixi enrere d'una vegada per totes la tutorització masculina que, tot i no ser ja legal, en àmbits eclesials sovint continua sent una tutorització moral que porta a la dona a tenir por de no ser una veu correcta, referent i pròpia.

Reivindiquem la dona a l'Església com a persona inconformista. Dones que han estat capaces de capgirar la història, la pròpia i la col·lectiva; dones que no tenen por a seguir cercant una fe interior i profunda a banda que tingui repercussió a la seva trajectòria professional, i dones que han estat transmissores de la fe d'una manera senzilla, discreta i que fa realitat els principis evangèlics de les Benaurances.

Intuïció femenina

Aquesta reflexió ens posa deures. No ens n'amaguem. Tenim i tindrem una especial predilecció per les interlocutores femenines. Perquè la informació no és neutre. Perquè la informació transforma. I perquè cal compensar tants anys d'invisibilitat. Dones creients, dones d'Església: els periodistes no som llops. No ens tingueu por. Aquí el nostre compromís a consultar-vos com a fonts de primer ordre.