(CR) " Voldria ajudar a potenciar amb el meu servei una comunitat diocesana i unes comunitats cristianes que reflecteixin la voluntat de ser una Església veritablement inculturada a Catalunya, una Església encarnada en les seves realitats i compromesa en la realització de la missió que li escau com a Església al servei d’aquest nostre poble". Aquest és el servei que es proposa l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, i que expressa en la carta setmanal d'aquest diumenge. Segons Omella, amb aquesta idea recull el que "els bisbes catalans varen expressar molt bé en dos documents que no podem oblidar i ens donen unes pautes valuoses per a la nostra missió: Arrels cristianes de Catalunya (1985) i Al servei del nostre poble (2011)".
L'arquebisbe emmarca aquesta reflexió en les dues celebracions dels patrons de Catalunya, Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat, que ha presidit per primera vegada, i la celebració de la festa del treball, l'1 de maig. En aquest context, la preocupació, és fer "una pastoral missionera", com la que demana el papa Francesc en la seva exhortació Evangelii Gaudium. Una "acció pastoral missionera, tan urgent avui, ha de ser també una acció evangelitzadora inculturada, és a dir, oberta i compromesa, des de la seva identitat i la seva missió, amb la realitat de les persones i de la societat en la qual l’Església realitza la seva missió. En aquest cas en la nostra societat catalana actual".
Aquest és el text de la carta dominical:
Una Església encarnada a Catalunya
En pocs dies hem celebrat la festa dels patrons de Catalunya, Sant Jordi i la Mare de Déu de Montserrat, que he tingut ocasió de presidir per primera vegada aquí, en la missa celebrada a la capella dedicada al sant màrtir, al Palau de la Generalitat, i en la tradicional Vetlla de Santa Maria, al monestir de Montserrat. I aquest diumenge coincideix amb el Primer de Maig, que ens porta la presència del món del treball i els seus problemes, especialment greus en aquests moments en què la crisi encara es deixa sentir per a moltes persones i famílies, sobretot a causa de l’atur i de la constant precarietat laboral.
Per això, voldria expressar en aquest escrit el que ha estat i és objecte de la meva pregària de pastor en aquests dies de les festes dels patrons de Catalunya, i avui mateix, Primer de Maig, pensant en el món del treball i els seus problemes. Voldria ajudar a potenciar amb el meu servei una comunitat diocesana i unes comunitats cristianes que reflecteixin la voluntat de ser una Església veritablement inculturada a Catalunya, una Església encarnada en les seves realitats i compromesa en la realització de la missió que li escau com a Església al servei d’aquest nostre poble. Els bisbes catalans ho varen expressar molt bé en dos documents que no podem oblidar i ens donen unes pautes valuoses per a la nostra missió: Arrels cristianes de Catalunya (1985) i Al servei del nostre poble (2011).
El que em preocupa i demano a Déu que m’ajudi a fer és el que podem qualificar com una pastoral missionera. Que és allò que ens demana el papa Francesc en la seva exhortació La joia de l’Evangeli (n. 49): “Sortim, sortim a oferir a tothom la vida de Jesucrist. Repeteixo aquí per a tota l’Església el que moltes vegades he dit als sacerdots i laics de Buenos Aires: m’estimo més una Església accidentada, ferida i tacada per haver sortit al carrer, que no pas una Església malalta pel tancament i la comoditat d’aferrar-se a les pròpies seguretats. No vull una Església preocupada per ser el centre i que acabi clausurada en un embolic d’obsessions i procediments. Si una cosa ha d’inquietar-nos santament i preocupar la nostra consciència és que tants germans nostres visquin sense la força, la llum i el consol de l’amistat amb Jesucrist, sense una comunitat de fe que els contingui, sense un horitzó de sentit i de vida.”
Una acció pastoral missionera, tan urgent avui, com ens recorda i demana el papa Francesc, ha de ser també una acció evangelitzadora inculturada, és a dir, oberta i compromesa, des de la seva identitat i la seva missió, amb la realitat de les persones i de la societat en la qual l’Església realitza la seva missió. En aquest cas en la nostra societat catalana actual. Perquè els criteris que avui són reconeguts com a vàlids en l’acció missionera de les anomenades Esglésies joves són també vàlids i oportuns per a l’acció missionera de les Esglésies dels països de llarga tradició cristiana.
I avui, Primer de Maig, ens hem de preguntar si fem tot el que l’Església està cridada a dur a terme per fer presents Jesucrist i l’Evangeli en el món obrer i del treball, marcat avui per tantes dificultats i precarietats.
Que Déu us beneeixi a tots.
+Joan Josep Omella Omella. Arquebisbe de Barcelona
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.