(AUSP) El Gran Canceller de l’Ateneu Universitari Sant Pacià i arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha inaugurat aquest dijous el curs 2016-2017 d’aquesta institució universitària, que integra les facultats de Teologia, de Filosofia i l’Antoni Gaudí, i els instituts de Litúrgia, Teologia Fonamental i Ciències Religioses. L’acte, que s’ha celebrat a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, ha comptat amb la presència dels bisbes de les diòcesis catalanes.
En les paraules de cloenda l'arquebisbe Joan Josep Omella ha dit que "el marc de la dimensió acadèmica de l'Ateneu és la fe i la comunió de l'Església, la voluntat de promoure una gran reflexió sobre la fe cristiana des de les diverses especificitats de cada Facultat: des de la teologia, des de la filosofia i des de la humanística cristiana. L'Ateneu ha de ser una caixa de ressonància de la vida de l'Església en la seva vessant de reflexió teològica aplicada a la pràctica de la pastoral". En aquest sentit, el Gran Canceller de l'Ateneu ha fet referència a la creació de la Càtedra Arquebisbe Josep Pont i Gol, "que va ser pioner en l'aplicació del Concili Vaticà II i en la creació d'una xarxa d'acció pastoral conjunta de les nostres deu diòcesis".
Aquest curs comença les seves activitats la Càtedra que els bisbes catalans han volgut crear per tal de construir un espai de reflexió pastoral fonamentat en el discurs teològic per als temps actuals. La Càtedra dóna continuïtat al Centre d’Estudis Pastorals, una institució que va contribuir decisivament a l’”aggiornamento” dels preveres catalans en els anys posteriors al Concili Vaticà II.
"Tenim posades grans esperances en aquesta Càtedra -ha afirmat Omella-, en la qual es reprèn l'esperit que va moure la gran tasca realitzada pel Centre d'Estudis Pastorals durant tants anys; ara, la Càtedra ha de permetre que es vagi construint una manera de repensar la pastoral adequada als grans reptes d'avui, en un temps dominat per la globalització i carregat d'esperances".
L'arquebisbe de Barcelona ha acabat la seva intervenció tot referint-se al document del Papa Francesc Evangelii Gaudium, en el qual "orienta de manera creativa i encertada el camí de l'Església per a aquests pròxims anys; fins i tot, esmenta el paper que ha de jugar la reflexió teològica dins un projecte de renovació i de reforma de l'Església".
"Precisament -ha matisat-, els tres propers simposis de l'Ateneu estan dedicats a aquest tema. Una Església en sortida, que vulgui abandonar el comfort de quedar-se dins de casa i surti a trobar els homes i les dones d'avui per portar-los l'Evangeli, necessita ser autèntica i viure de l'esperança".
"Els estudis que s'imparteixen en el nostre Ateneu han d'ajudar a trobar aquest camí de proximitat a la humanitat del nostre temps. Aquest Ateneu ha d'ajudar a que l'Església sigui mestra en la fe, però tan sols ho serà si és per damunt de tot mare de misericòrdia, que acull tots els seus fills, sobretot els pobres, i es deixa guiar per la Paraula de la vida", ha dit Omella.
Una realitat acadèmica esplèndida
El rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), Armand Puig, ha fet un balanç del que ha estat aquest primer any de la nova institució -creada pel cardenal Giuseppe Versaldi, prefecte de la Congregació per a l’Educació Catòlica, en l'acte d'inauguració de curs 2015-2016-, que aixopluga tres facultats ja existents i que té el repte de donar cohesió i un projecte comú a totes elles. "L'Ateneu Sant Pacià -ha dit Armand Puig- és una realitat acadèmica esplèndida de l'Església catalana, que és integrada per dotze centres universitaris -tres facultats, vuit instituts i un centre teològic- i 3.000 alumnes, una xifra notable, significativa i rellevant, en la mesura que tots ells són alumnes de ciències eclesiàstiques -teologia, filosofia, humanística cristiana i ciències religioses-. Unint forces -ha afegit, hem eixamplat la nostra base acadèmica; ara cal esforçar-se perquè aquesta base creixi, tant a Barcelona com a les altres seus diocesanes de Catalunya i Mallorca, on hi ha centres dependents de la Facultat de Teologia i pertanyents, per tant, a l'Ateneu".
Armand Puig ha anunciat que l'AUSP en el seu conjunt, amb les seves tres facultats, dedicarà els pròxims anys acadèmics al tema de la "Reforma de l'Església" -el primer d'aquests anys posseeix una clara connotació ecumènica, ja que coincideix amb els 500 anys de l'inici de la Reforma protestant (1517). Aquest curs hi haurà igualment un Simposi sobre "La formació del cànon jueu i cristià", en col·laboració amb les universitats alemanyes Humboldt de Berlín i de Ratisbona.
L'any acadèmic 2016-2017, l'Ateneu també crea el Diploma de Música Sacra, que compta amb el patrocini de la Conferència Episcopal Tarraconense i de l'Abadia de Montserrat, i que és destinat a formar persones capacitades en litúrgia, cant gregorià, orgue i direcció coral, amb la finalitat d’enfortir el nivell musical de les celebracions litúrgiques de les diòcesis catalanes.
Armand Puig ha esmentat també que Ramon Batlle ha substituït Antoni Matabosch com a director de l'Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), i que Gabriel Seguí és el nou director de l'Institut Superior de Litúrgia de Barcelona (ISLB), ja que Jaume González Padrós al final del sexenni. Igualment, ha agraït el treball de M. Claustre Solé, professora de Sagrada Escriptura a la Facultat de Teologia, que deixa la docència després de vint anys, motiu pel qual ha rebut la medalla de la Facultat de Teologia.
Finalment, cal recordar també que la Federació d'Universitats Catòliques d'Europa (FUCE) ha admès com a membre d'aquesta organització l'AUSP. I que la candidatura de l'Ateneu a la Federació Internacional d'Universitats Catòliques (FIUC), amb seu a París, ha estat ja presentada. Es tracta d’una homologació internacional que posa l'Ateneu en contacte i relació amb els centres universitaris catòlics de tota l’Església, i que alhora fa estar atents als membres de l'AUSP al dinamisme que mou el món catòlic en relació a la Universitat.
El secretari general de l'AUSP, professor Sergi Gordo, ha apuntat les dades de l'alumnat de cadascuna de les Facultats Eclesiàstiques que constitueixen l’Ateneu, que són 3.000, dels quals 500 són alumnes inscrits puntualment en algun dels cursos, simposis o conferències impartits en les diverses institucions acadèmiques que formen l’Ateneu.
De la comprensió a la contemplació. La teologia del beat Ramon Llull
La lliçó inaugural del curs 2016-2017 ha anat a càrrec de Jordi Gayà, professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i del CETEM-ISUCIR (Mallorca). “De la comprensió a la contemplació. La teologia del beat Ramon Llull” ha començat amb una referència a la biografia de Ramon Llull, que a la darrera dècada de la seva vida, l'any 1311, va narrar els fets de la seva vida a uns amics cartoixans de París. "La Vida de mestre Ramon, coneguda també com Vida coetània, va recollir la narració i la va farcir de claus interpretatives, que apuntaven quasi a la santedat martirial, i va establir un model sobre el qual s'han construït les posteriors biografies del mestre Ramon", ha dit. Gayà ha fet referència al Llibre de contemplació, "que ens exposa com itinerari personal de Ramon Llull i a la vegada és proposat com a model per a tot creient". “La fe, que hom confessa de paraula en dir els articles de la fe, ha de ser compresa mitjançant la percepció dels signes que Déu mateix ofereix a través de la seva obra".
Tot seguit ha parlat de la comprensió de la fe, que Llull lliga a l'Art, "la ciència general que garanteix el coneixement de totes les coses; també d'allò que la teologia vol comprendre i explicar". "Per què la teologia necessita l'Art?", s'ha preguntat el Gayà, i ha proposat una possible resposta: "Perquè la teologia ha d'explicar les veritats de la fe catòlica amb raons necessàries". "Ramon Llull defensa sempre la possibilitat de que les veritats de la fe es poden raonar i demostrar", ha afegit.
Finalment, Jordi Gayà ha explicar què és la contemplació per a Llull: "Considera que la contemplació inclou totes les etapes de la comprensió de la fe i de la reflexió teològica, per tal d'assolir aquell estat de fruïció que és el compliment del precepte d'estimar Déu. Per tant, la contemplació és gràcia de Déu, però també exercici de les potències de l'ànima amb la seva autonomia estructural".
I ha acabat la seva ponència fent una síntesi de la seva lliçó: "La contemplació és primer de tot, una gràcia donada per la misericòrdia i la condescendència de Déu, que desitja manifestar el més plenament possible les seves dignitats. Aquesta manifestació ho és, primer de tot, de l’acte intrínsec de Déu; és a dir, aquell que explica la Trinitat personal en Déu i les altres veritats de Déu (articles de la fe) a partir de la consideració correlativa de les dignitats. En segon lloc, aquesta manifestació es desplega en l’acte extrínsec; és a dir, tota la creació. D’aquesta manera, l’home pot conèixer i estimar Déu, primer, a través de la creació i, segon, amb la contemplació que culmina en el rapte, sense que hi hagi una ruptura entre el primer mode i el segon. Allò que lliga els dos moments és que el subjecte és sempre l’home en la seva capacitat d’entendre i estimar (expressada amb el terme correlatiu –tivitas) i l’objecte és Déu (expressat amb el terme correlatiu –bilitas). En l’acompliment de l’acte, l’objecte esdevé conegut i estimat (expressat amb el terme correlatiu amatus)".
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.