Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galeria d'imatges

(Jordi Llisterri -CR) La darrera vegada que es van barrejar toros, església i política en aquest país la cosa va acabar bastant malament. Amb les bullangues i la crema de convents de 1835. Sis toros dolents a la plaça de la Barceloneta van exaltar els anticlericals i la destrucció de patrimoni va ser pitjor que la de la Setmana Tràgica de 1909. Aquest dilluns al Parlament la sang no va arribar al riu, però després de les preguntes dels assistents, l'arquebisbe Joan Josep Omella va dir que se sentia com en una plaça de bous: "A veure com agafo la capa i torejo tot això".

L'arquebisbe de Barcelona era el convidat aquest dilluns per pronunciar una conferència sobre religió i política al Parlament de Catalunya en un acte organitzat per l'Associació d'Antics Diputats. Abans de la sessió, l'arquebisbe de Barcelona i l'auxiliar Sebastià Taltavull, va ser rebuts per l'actual presidenta, Carme Forcadell.  

Omella va fer una reflexió que buscava els espais comuns. Va desgranar els principis que emanen de la Doctrina Social de l'Església i "que dignifiquen la persona humana i que estan per sobre dels colors polítics; encaixen tant en la dreta, com en el centre o en l'esquerra, i en els corrents de pensament conservadors, liberals o progressistes". Uns principis que "no pertanyen a cap partit polític en particular i que són comuns a tots els homes i dones del planeta".

Una recerca del consens que no treu que l'Església tingui una participació activa i "que puguem trobar junts la manera de contribuir al bé comú de la nostra societat". Però sobretot "l'església és de tothom i per a tothom". I "no busca privilegis, sinó que dóna la mà per contribuir a una societat més justa i autèntica, democràtica i en pau".

Quatre toros

Una intervenció que va ser ben rebuda, però que les preguntes dels assistents van voler que aterrés en el terreny concret i en la realitat catalana. Diuen que els periodistes són incisius preguntant i que els polítics intenten escapar-se de les concrecions. En aquest cas, es van girar els papers i els incisius van ser els polítics preguntant. Sobre el paper de l'Església en el procés sobiranista, sobre l'ordenació de les dones, sobre les darreres declaracions del cardenal Cañizares i sobre la divisió del patrimoni del bisbat de Lleida.

En el primer toro Omella va defensar que "els temes polítics corresponen als polítics" i no va voler valorar l'aplicació dels drets dels pobles al cas català o els pronunciaments de la Conferència Episcopal Espanyola sobre la unitat d'Espanya. "Ho he dit i ho repeteixo, com a bisbe i representant de l'Església jo no entro en això. El meu treball és pastorejar, treballar pel bé comú i acompanyar a tots els polítics catòlics de qualsevol opció política".

Del segon toro, Omella va insistir en la imprescindible presència de les dones: "Què faríem sense les dones a l'Església?". Però va assenyalar la complexitat teològica del diaconat femení i que l'ordenació de les dones era un tema que "Joan Pau II va tancar i el papa Francesc el que ha obert és la reflexió sobre si és veritat que a l'Església primitiva hi va haver dones diaques". Del toro de Cañizares no va voler entrar en contradeclaracions però va admetre que "anar contra les lleis és una mica fort". I sobretot va insistir en que "el papa Francesc té una idea clara del que és família, el que en diem la família tradicional, que avui es posa en qüestió. Ara bé: respectant sempre als altres, els que tenen una altra inclinació sexual, perquè són persones. Aquesta ha de ser la nostra manera d'actuar".   

Finalment, quan va sortit el quart toro, Omella, que havia estat bisbe de Barbastre a l'inici del litigi per les obres d'art, va admetre que li "tocava la llaga". Segons l'arquebisbe, el més rellevant és que "hi va haver un decret, i va haver un judici, i jo ho defensaré sempre" i que el es va dictar és entregar les obres a les parròquies aragoneses que les reclamen: "jo també he fet la lluita i no vaig en contra de les meves idees". "Quan prenc una decisió vaig fins el final que per això sóc aragonès", va afegir per tancar somrient les quatre preguntes dels exdiputats i assistents a l'acte: "He torejat però no sé si he matat el toro".

"Que el Senyor ens regali més polítics als qui els faci mal de veritat la vida dels pobres"

La conferència d'Omella va ser més plàcida que una cursa de braus, tot i que ell mateix va reconèixer que la solemnitat de l'espai que l'acollia li provocava "temor que no havia tingut mai com avui".

Va començar amb una crítica a aquella política que "se'ns presenta com una lluita d'interessos contraposats" i en la que "primen les frases cridaneres, els atacs extrems, la manca d'assossec, o l'absència de la reflexió" enlloc "del bé a mitjà i a llarg termini".

A partir diverses cites del papa Francesc i de les conegudes benaurances dels polítics escrites pel cardenal vietnamita Van Thuan, va defensar "l'altíssima vocació de la política" en la recerca del bé comú i com a garants de la llibertat humana: "Prego al Senyor, que ens regali més polítics als qui els faci mal de veritat el que passa a la societat, al poble i a la vida dels pobres". Testimoni, fidelitat, coherència, promoció del canvi, valentia, són alguns dels principis i actituds que va detallar que reclamen l'acció política.

Una actuació que es concreta "respectant les promeses electorals" i "escoltant el poble, la pròpia consciència, i Déu". Una actitud d'escolta que "també ens va molt bé als bisbes".

"Hem de fer un examen de consciència"

Així, als bisbes el que els correspon és "contribuir a formar una consciència recta per tal que les decisions polítiques siguin presses lliurement a la llum de la consciència i buscant sempre el bé comú". Un bé comú que l'Església il·lumina amb quatre principis que es desprenen de la Doctrina Social de l'Església.

La dignitat de tota persona humana, "en totes les etapes de la vida" i contra qualsevol violència o discriminació. La subsidiarietat, amb un "Estat al servei de la persona i no la persona al servei de l'Estat" i com a "contrapunt a les tendències totalitàries de l'Estat i per un just equilibri entre l'esfera pública i la privada". Fet que es concreta amb "el suport a les famílies" i en evitar "que les ideologies emergents s'imposin en detriment de la família". O en "promoure el desenvolupament l'esser humà en totes les seves dimensions -totes-, i que cap persona quedi exclosa -cap-"; per exemple, promovent  "el dret al treball digne".

I com a quart principi, la solidaritat i fraternitat, amb "un model que posi en el centre la persona i no el màxim benefici", que sigui el darrer criteri per l'acollida als refugiats o que es preocupi de "la conversió ecològica".

Les demandes d'Omella no van oblidar l'autocrítica. De la classe política: "preguntem-nos què hem fet malament perquè els joves tinguin recels o rebutgin els partits polítics" o que "busquin alternatives que no sabem on poden portar-nos". I de la mateixa Església, "que tant ha fet per la societat i per als pobres" però que també troba el rebuig entre els joves. "Hem de fer un examen de consciència".

L'Església tarraconense

L'acte el va presidir l'actual presidenta de l'Associació d'Antics Diputats, Núria de Gispert, acompanyada del també expresident del Parlament Joan Rigol.

De Gispert va remarcar "la finestra oberta i l'esperança que ens ha donat el papa Francesc a cristians i no creients". Alhora, va defensar la implicació de l'Església en moment en el que "un poble aspira a decidir el seu futur". Per De Gispert, "el disseny de la nova Catalunya que hem de fer entre tots seria manifestament incomplet si hi manqués l'aportació descomplexada, valenta i constructiva de l'Església catòlica, que és per a nosaltres una peça imprescindible que ens fa ser com som". Per això, "l'Església catòlica ha de ser part activa del debat social, polític i institucional" i "l'arquebisbe Omella pot ajudar molt al diàleg imprescindible sobre el futur de Catalunya".

Rigol va tancar l'acte amb una intervenció en la mateixa direcció, alertant que "l'Església viu molt de les arrels cristianes de Catalunya, però hi haurà d'haver un moment en el qual l'Església també visqui el futur de Catalunya". Segons Rigol, no és menor que quan a l'opinió pública apareixen noms com Cañizares, Rouco, o la 13TV, "ens recorda que hi ha un església toledana i una tarraconense; només cal que llegiu com ho explica molt i molt bé el canonge Carles Cardó".

Joan Josep Omella va tancar la seva intervenció assegurant una vegada més que "jo vinc de l'Aragó però el cor comença a estar molt en sintonia amb la nostra societat".