Omella diu que se sent “cridat a ser constructor de ponts”

(Ràdio Estel) L'arquebisbe de Barcelona, Joan-Josep Omella, ha assegurat aquest dijous, en una entrevista a Ràdio Estel i al setmanari Catalunya Cristiana, que es considera compromès i “cridat a ser constructor de ponts” entre els diversos sectors de l'Església i de la societat.

Un any després de la seva presa de possessió i entrada a l'arxidiòcesi, Omella ha fet un balanç “positiu i d'acció de gràcies a Déu”, referint-se a aquest temps de contacte amb la realitat de les comunitats cristianes que governa, uns mesos que també han servit per començar a articular el nou Pla Pastoral Diocesà, per al qual ha demanat col·laboració i participació a tothom.

En aquesta entrevista, el prelat aragonès ha comentat les seves sensacions, els seus projectes a l’arxidiòcesi de Barcelona, les preocupacions davant la situació de les famílies i de la societat en general, el nou estil del papa Francesc i la importància del diàleg i els ponts en tots els àmbits.

Omella ha dit que, “malgrat les dificultats, hi ha una comunitat cristiana que treballa amb molta generositat, en una sembra de tothom que és tan rica que mereix donar gràcies a Déu”. En aquesta línia, ha destacat que s'ha sentit “acollit, com un més d’aquesta societat i d’aquesta Església de Catalunya i de Barcelona, gairebé com si hagués nascut aquí”. Tot i que ha reconegut que sovint enyora les missions a l'Àfrica, on va treballar amb els Pares Blancs, l'arquebisbe ha recordat que la seva missió actual “és ara a Barcelona”.

Sobre el fenomen de la secularització i la manca d'inquietud religiosa que viu la societat catalana, Joan-Josep Omella ha comentat que “es troba a dins de cadascú de nosaltres, tot i que hi ha molta gent que té les arrels cristianes, com es demostra en el fet que, per exemple, un gran nombre de persones vagin a Missa a la Catedral de Barcelona per Santa Llúcia o en altres celebracions”. També ha recordat que “les arrels cristianes també es constaten en totes les mostres de caritat i solidaritat que neixen de l’evangeli”, per concloure aquest punt afirmant que “aquesta és l’esperança que hem de tenir, ja que hem de regar aquesta flor de religiositat popular i de solidaritat perquè doni més i millor fruits”.

Dins el compromís marcat pel ressò de l’Any de la Misericòrdia, l'arquebisbe de Barcelona ha defensat que els creients de l'arxidiòcesi siguin “una comunitat acollidora: dels estrangers, dels refugiats i dels pobres, però també de les persones que no creuen en Déu i que s’apropen a l’Església per demanar els sagraments, en tota una actitud dels preveres i de la comunitat cristiana que és misericòrdia”. Igualment ha defensat “el gest d’enviar tots els diocesans, no només els cinc preveres que va nomenar el Papa en l’Any de la Misericòrdia, a ser missioners de la misericòrdia, perquè cada creient ha de ser un missioner, portador de la bona nova de Jesús, amb l’espòs, la dona, els fills, el veí i l’estranger, amb tota la gent i en tots els àmbits de la nostra vida”.

Reptes i possible reforç episcopal

Com a reptes, Omella ha destacat “l’agrupament de parròquies, per fer un treball més en comunió i coordinació, tot un suport a les famílies, perquè necessiten una gran ajuda espiritual, formativa, d’acollida i de misericòrdia per part de l’Església i de les administracions”. En aquesta línia, el pastor diocesà ha lamentat que “moltes famílies viuen en la precarietat econòmica i, no obstant això, som el país que menys pressupost dedica a la família, cèl·lula bàsica de la societat”. Referint-se a un altre dels àmbits pastorals importants, el prelat ha admès que no sap “si apostem prou per la joventut i l’ajudem a créixer en equilibri, tenint en compte que aquests nois i noies viuen de vegades situacions molt complicades i, a través dels mitjans de comunicació, reben missatges que no són prou educatius sobre la violència, la vida de família, l’amor o el sexe”.

Omella, que forma part de la Congregació per als Bisbes, ha comentat el perfil de bisbe que vol el Papa. “Diu que fonamentalment ha de ser un pastor que va al davant animant la comunitat creient, obrint portes i finestres, que es troba al mig caminant entre la gent, compartint les seves penes i alegries, i que va al darrere, acollint els qui es cansen, els qui cauen, els qui no entren dintre de la nostra Església però que també són cridats pel Déu que ens estima a tots”, ha explicat. Sobre ell mateix i la seva semblança amb l'estil del Sant Pare, ha dit que sempre volia “ser capellà de poble i morir com a capellà de poble”, i que no s’havia imaginat mai “com a bisbe i, encara menys, com a arquebisbe de Barcelona”.

Joan-Josep Omella, d'altra banda, s'ha referit a la situació del bisbe auxiliar Sebastià Taltavull, nomenat al setembre administrador apostòlic de Mallorca. “Veurem com acaba aquesta història de l’administració apostòlica de Mallorca. Desitjo que s’arregli el més aviat possible per al bé del nostre bisbe auxiliar, que vull que estigui sà i que no tingui cap infart a causa de l’estrès. Ja li demanarem un dia a Déu a veure si ha pensat en més bisbes auxiliars per a Barcelona”, ha comentat.

Li saben greu les crítiques internes al Papa

Pel que fa a les recents crítiques que han fet 4 cardenals sobre alguns aspectes de l’exhortació del Papa Amoris Laetitia, l'arquebisbe de Barcelona ha reconegut que li “sap molt greu” que passi una cosa semblant a la que va patir Pau VI, per exemple, quan va rebre moltes crítiques arran de la publicació de l’encíclica Humanae vitae”. En la mateixa línia, ha afegit que li sap greu “que el Papa, que és el representant de Crist a la terra, sigui criticat”, alhora que ha lamentat que “allò que fa més mal és que les crítiques les hagin fet 4 cardenals, que són col·laboradors directes”. Omella ha destacat, a més, que “la família i el matrimoni s’entenen de manera molt diferent a Europa o els Estats Units en relació amb l’Àfrica o l’Àsia”. En un elogi al Sant Pare, ha assegurat que “pensa en totes aquestes realitats perquè és el resultat del sínode que hem fet sobre la família i, per tant, ha de tenir en compte totes les situacions”. A més, ha destacat que “ho ha fet amb tanta cura, amb tanta delicadesa, que no se salta per res les normes que hi havia sobre la família i el tractament a les família en crisi, sinó que ens anima a ser més propers, més misericordiosos a les famílies amb dificultats”.

Un altre dels missatges clars de l'arquebisbe de Barcelona ha estat a favor del diàleg i la concòrdia. “Tant el bisbe com el prevere, que tenen dins de la comunitat persones de mil maneres de pensar, de mil procedències, de mil opcions socials i polítiques, ha de ser el pare i l’acompanyant de tots”, ha assegurat. Ha afirmat també que se sent “cridat a fer aquest servei de construir ponts per apropar la gent, ja que totes les opcions són vàlides sempre que siguin respectuoses amb els altres”. Joan-Josep Omella ha recordat que “acceptar una societat plural i treballar en aquesta pluralitat per al bé de tots”, i ha demanat a les administracions i als polítics que també tinguin aquesta mirada”. El prelat també ha explicat que, durant aquest últim any, s'ha reunit amb representants i dirigents de tot l'espectre polític: “Els estimo i penso que ells també han tingut una bona acollida per part meva, tot sabent que uns i altres estan exposats públicament a moltes crítiques, però els hem de mirar amb caritat i estima perquè gasten moltes hores per construir una societat més desenvolupada, moderna, en comunió i fraternitat”.

Omella ha destacat, com a factor positiu de diàleg, el fet que “el govern espanyol estigui per obrir portes al diàleg que Catalunya demanava i demana”. Sobre el futur immediat de la Basílica de la Sagrada Família, l'arquebisbe ha anunciat que, des de “la voluntat que no es quedi només en un lloc museístic”, s'està estudiant, “en el marc del Consell Presbiteral i Pastoral, quan i com es pot començar a celebrar de forma regular les eucaristies cada diumenge”. Ha qualificat l'obra d'Antoni Gaudí de “gran tresor per a Barcelona i per al món”. I ja en clau nadalenca, l'arquebisbe ha assegurat que, per a ell, “allò que és important és que Déu ens estima i que hem de viure més solidàriament i units en família”.