Omella i Colau, en defensa dels refugiats

(Glòria Barrete –CR) No es trobaran a la missa de la Mercè però es trobaran en la defensa de l'acollida dels immigrants. Així s'ha visualitzat la sintonia entre el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en l'acte de presentació del nou Número de Qüestions de Vida Cristiana, editat per la Fundació Joan Maragall i l'Abadia de Montserrat, presentat aquest dimarts al Saló de Cent de Barcelona.

El nou número, el número 259, que porta per títol 'Era foraster i em vau acollir' se centra íntegrament en el dret d'acollir, a la pràctica de l'hospitalitat. A Europa, ha indicat Colau, "no ho estem fent prou bé i hem de reflexionar molt sobre com estem tractant la qüestió de l'acollida i del refugi". Un tema que interpel·la a molts nivells, "des del nivell institucional, com social, passant pel nivell individual i de consciència", ha recordat l'alcaldessa.

Colau ha recordat que milers de persones fugen de la guerra, de la fam, de la crueltat, i es troben "amb una Europa que no està a l'alçada del moment, com a mínim a nivell institucional, amb unes fronteres que condemnen al patiment i a la mort a milers de persones". Per a l'alcaldessa de Barcelona, Europa actua "desmemoriadament, ha oblidat els seus orígens fundacionals, la defensa de la vida humana, de la pau, dels valors, o dels drets humans".

No normalitzar les dades

La sintonia entre el cardenal i l'alcaldessa també s'ha evidenciat en els seus discursos. Omella ha iniciat el seu parlament enumerant algunes dades migratòries. "Els números són grossos", ha afirmat Omella, "però darrere hem de veure el rostre de cada persona i família". Per la seva banda, Colau ha recordat que "a les dades no ens hi podem resignar, no les podem normalitzar". Però davant d'aquesta realitat, "d'aquest crit del món", segons Omella, "què podem fer nosaltres?", ha preguntat.

Colau creu que les dades, la realitat del fet migratori "ens obliga a plantejar-nos què estem fent malament i sobretot què podem fer millor perquè Europa reflexioni institucionalment i rectifiqui". Omella ha parlat de l'acollida, "no hi ha altra resposta", ha afirmat, "no es fàcil, ens costa, ens fa mandra, però si els cristians volen viure l'humanisme que es veu a la Bíblia no hi ha altra sortida que acollir".

En el Quadern presentat aquest dimarts s'inclouen veus diferents en l'òrbita de l'acollida, una d'elles és la intervenció de l'alcaldessa Ada Colau durant la cimera internacional sobre Europa i els Refugiats que el papa Francesc va convocar al Vaticà el desembre de 2016. "És un honor que publiqueu la meva intervenció", ha expressat Colau, "va ser una oportunitat molt bonica i important".

Davant d'aquesta difícil i complexa realitat Colau ha demanat la implicació de tothom. "És feina de tots nosaltres, administracions, ciutadania, entitats, institucions religioses, mitjans de comunicació, evitar normalitzar aquest fet de dolor i mort evitables". Colau ha recordat que les persones que fugen "ho seguiran fent", ja que el fet migratori "és consubstancial a la humanitat i més quan es produeixen fets de violència o fam".

El fet migratori, consubstancial a l'ésser humà

Un fet migratori que la societat espanyola i catalana coneix en pròpies carns i que tant Colau com Omella han volgut recordar referint-se a les migracions que els espanyols van patir durant guerres o èpoques de fam. "És un fet històric de sempre i sabem que seguiran venint. És el nostre deure acollir i la única alternativa que ens hem de plantejar és si volem fer-ho bé o malament", ha explicat Colau.

Omella ha recordat també la figura de Jesús, Josep i Maria, "que van ser emigrants també a Egipte". En l'acollida, per al cardenal, "trobem la llibertat i la fraternitat". Ens posem nosaltres en el lloc d'aquests immigrants que han de fugir de la seva terra forçats per la guerra que sovint causem des dels nostres estats?, ha qüestionat Omella. "Hem sigut nosaltres també terra d'emigrants, com recordava l'alcaldessa, i ens han acollit, acollim nosaltres amb la mateixa generositat?". Una crida, que per a alcaldessa i cardenal "és personal per a tots nosaltres i també institucional, política i d'Església".

I amb les dades sobre la taula Colau ha insistit que "Barcelona ha marcat camí i com a ciutat hem augmentat els recursos i hem atès des de fa uns tres anys, després de declarar-nos ciutat refugi, unes 11.600 persones que han passat pels serveis municipals". Aquesta ajuda no es pot fer sola, ha explicat Colau, "hem vist molta ciutadania altruista, solidària, mobilitzant-se, també per part del papa Francesc que va agafar un avió i va fer pujar una família demostrant que era una qüestió de voluntat i hem vist que la humanitat i l'ètica és possible".

L'acció de l'Església davant de la crisi migratòria

I l'Església Catòlica què fa en aquesta situació? Omella ha detallat que a través de Càritas s'ha posat en marxa des de setembre de 2015 un programa complementari al Pla Estatal de Refugi que està atenent actualment 104 persones, de 17 famílies, que són acollides en pisos de l'Església. Càritas ha atès en aquests sis primers mesos del 2018 2.335 famílies provinents de països en conflicte, un 45% més que en el mateix període de l'any passat. Càritas, ha recordat Omella, "cobreix aquest buit legal que hi ha en el sistema d'acollida de refugiats a mitjà i llarg termini".

El cardenal, però, ha demanat que Europa treballi d'una altra manera. "No s'ha fet el que s'havia de fer, com ha dit l'alcaldessa, és un mea culpa que hem de fer tots, Europa no ha estat a l'alçada de les circumstàncies". Les persones ateses a Càritas continuen ateses un cop el pla estatal acaba per a elles, inclús mentre estan dins el pla. "Constatem que aquest sistema d'acollida és deficitari en recursos, no ofereix una resposta adequada, el termini del pla és insuficient, es necessita més temps per poder tirar endavant".

I tot i que Omella ha felicitat les institucions estatals i municipals perquè fan feina, ha reconegut que encara queda molt per fer. "Sort d'aquestes institucions com Càritas, Jesuïtes o Sant Egidi, que treballen pels refugiats, i també d'iniciatives privades i personals".

Pacte europeu i mundial sobre els refugiats

"Cal que tinguem clar que els immigrants no són un perill sinó una oportunitat per viure en una societat més justa i fraterna", ha afirmat Omella. Cal, com diu el papa Francesc, "acollir, protegir, promoure i integrar, els quatre verbs que han de guiar la nostra feina en favor dels immigrants i refugiats". Cal fer, segons el cardenal, "un pacte europeu i mundial sobre els refugiats i per una immigració segura i regular. Garantir la protecció de vida, garantir el dret de l'asil, destinar més recursos al sistema d'acollida i comptar amb un pla estatal de refugi que treballi en processos vitals i no en termes rígids temporals". Cal també "garantir que Europa no penalitzi les ONGs que treballen amb els immigrants", ha afirmat, i "cal un esforç d'ajuda als països d'origen perquè aquesta gent no hagi de marxar".

L'acte també ha comptat amb les paraules del director de Qüestions de Vida Cristiana, Francesc Torralba, que ha explicat que "quan un s'endinsa en l'hospitalitat veu que és una constant des del gènesi fins a les cartes paulines. No és un imperatiu que emana del cristianisme sinó que està també en el judaisme i per extensió també a l'Islam. El deure d'acollir l'altre, especialment el més vulnerable, és un deure que es pot estendre a totes les confessions espirituals".

L'acte de presentació ha comptat amb la presència de nombrosa gent d'àmbits diversos com el tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Asens, el comissionat de Cultura Joan Subirats, la comissionada d'Immigració Lola López, el director General d'Afers Religiosos, Marcel·lí Joan, el rector de l'Ateneu Universitari Sant Pacià, Armand Puig, el director de Catalunya Cristiana i Ràdio Estel, Jaume Aymar, el president de la Fundació Joan Maragall, Josep Maria Carbonell, així com membres i patrons de la Fundació i representants d'institucions religioses com Jesuïtes, Sant Egidi i Càritas Diocesana de Barcelona, entre d'altres.