Els oficis de Setmana Santa se celebraran sense fidels

(CR) La data i la celebració dels oficis de Setmana Santa no es canvia, però se celebrarà sense fidels. Davant la situació d’emergència que afecta a comunitats catòliques de tot el món, la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments ha fet un Decret per unificar criteris.

Des de la Santa Seu es destaca que “la Pasqua, cor de l’any litúrgic, no és una festa com les altres (...) no pot ser traslladada”. La Missa de la Cena del Senyor de Dijous Sant, els oficis de Divendres Sant i la Vetlla Pasqual se celebraran a les catedrals i les parròquies però sense presència física del fidels. Això suposa, per exemple, que s’ometrà l’encesa del foc i del Ciri Pasqual a la porta de les esglésies la nit de Pasqua. Evidentment, tampoc es farà la benedicció de Rams.

De tota manera, es demana que s’avisi als parroquians de les hores dels oficis perquè “puguin unir-s’hi en oració des de les seves pròpies cases”. També s’aconsella l’ús dels mitjans digitals com ja estan fent diverses parròquies i comunitats a Catalunya.

Sobre les expressions de pietat popular a les esglésies o carrers, Via Crucis o processons queden evidentment suspeses. Es deixa en mans de cada bisbe programar-les per més endavant i es proposa el 14 i 15 de setembre, festivitat de la Mare de Dei dels Dolors i de l’Exaltació de la Santa Creu.

Finalment, el decret també es contempla que la Missa Crismal de Dimarts Sant es pot posposar. Aquesta celebració reuneix cada any a tots els capellans de diòcesi a cada catedral i renoven les seves promeses sacerdotal. També es beneeixen els sants olis que es fan servir per les uncions durant la resta de l’any. En aquest cas, la Conferència Episcopal Espanyola ha proposat que se celebri igualment la missa a la catedral presidida pel bisbe però que s’ajorni la celebració amb els capellans.

.

DECRET en temps de Covid 19

Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments

En el difícil temps que estem vivint a causa de la pandèmia del Covid- 19, considerant l’impediment per a celebrar la litúrgia comunitàriament a l’església, tal com han indicat els bisbes per als territoris sota la seva jurisdicció, han arribat a aquesta Congregació peticions que es refereixen a les properes festes Pasquals. En aquest sentit, s’ofereixen indicacions generals i alguns suggeriments als bisbes.

1- Sobre la data de la Pasqua. La Pasqua, cor de l’any litúrgic, no és una festa com les altres: celebrada durant tres dies, el Tridu Pasqual, precedit per la Quaresma i coronat per Pentecosta, no pot ser traslladada.

2- La Missa crismal. El Bisbe, valorant el cas concret en els diversos països, té la facultat per a posposar-la a una data posterior.

3 – Indicacions per al Tridu Pasqual. Allà on l’autoritat civil i eclesial han establert restriccions, que se segueixi el següent:

Els Bisbes donaran indicacions, d’acord amb la Conferència Episcopal, perquè a l’església catedral i a les esglésies parroquials, fins i tot sense la participació física dels fidels, el Bisbe i els rectors celebrin els misteris litúrgics del Tridu Pasqual, avisant els fidels l’hora de l’inici, de manera que aquests puguin unir-s’hi en oració des de les seves pròpies cases. En aquest cas són de gran ajuda els mitjans de comunicació telemàtica en directe, no gravats.

Que la Conferència Episcopal i cadascuna de les Diòcesis no deixin d’oferir subsidis per a ajudar de cara a la pregària familiar i personal.

El Dijous Sant, a les esglésies catedrals i parroquials, en la mesura de la possibilitat real establerta per aquells a qui competeix, els sacerdots de la parròquia poden celebrar la Missa de la Cena del Senyor. Es concedeix excepcionalment a tots els sacerdots la facultat de celebrar en aquest dia la Missa sense poble, en un lloc adequat. El lavatori dels peus, que és facultatiu, s’omet. Al final de la Missa de la Cena del Senyor s’omet la processó i el Santíssim Sagrament es reserva en el sagrari. Els sacerdots que no tenen la possibilitat de celebrar la Missa que resin les Vespres (cf. Liturgia Horarum ).

El Divendres Sant, a les esglésies catedrals i parroquials, en la mesura de la possibilitat real establerta per aquells a qui competeix, el Bisbe o el rector celebrarà la Passió del Senyor. A la Pregària universal, el Bisbe diocesà s’encarregarà d’establir una especial intenció pels malalts, els morts i els qui ha sofert alguna pèrdua (cf. Missale Romanum , p. 314, n. 13).

Diumenge de Pasqua. Vigília Pasqual: aquesta se celebra només a les esglésies catedrals i parroquials, en la mesura de la possibilitat real establerta per aquells a qui competeix. Per a l’«Inici de la vigília o lucernari» s’omet el foc, s’encén el ciri i, omesa la processó, es fa el pregó pasqual (Exsultet). Segueix la «Litúrgia de la Paraula». A la «Litúrgia baptismal» només es renoven les promeses baptismals (cf. Missale Romanum, p. 371, n. 55). Seguidament se celebra la «Litúrgia eucarística».

Els qui no poden unir-se a la Vigília Pasqual celebrada a l’església, que resin l’Ofici de Lectura indicat per al Diumenge de Pasqua (cf. Liturgia Horarum ).

Per als monestirs, seminaris i comunitats religioses, que ho decideixi el Bisbe diocesà.

Les expressions de pietat popular i les processons, que enriqueixen els dies de la Setmana Santa i del Tridu Pasqual, segons el parer del Bisbe diocesà, podran ser traslladades a altres dies convenients, per exemple, el 14 i 15 de setembre.

De mandato Summi Pontificis pro hoc tantum anno 2020.

Donat a la seu de la Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, 19 de març de 2020, solemnitat de Sant Josep, Patró de l’Església universal.