(Glòria Barrete –CR) Lideratge. Aptitud d’una persona o un grup per dirigir altres persones o grups i exercir-hi influència. Aquesta és la definició d’un concepte que, si bé en àmbits socials com el polític o l’empresarial estan molt en auge i es treballen, en l’àmbit eclesial sembla que encara es mira amb recel. No cal el lideratge a l’Església? Ser líder és contrari a escoltar, delegar o promoure altres persones? Una investigació de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura ha analitzat les iniciatives de lideratge a l’Església catòlica a Espanya i Portugal.
Promogut per la organització Porticus, i realitzat conjuntament entre l’Observatori Blanquerna i el Centre d’Investigació en Comunicació i Cultura de la Universitat Catòlica Portuguesa, el projecte es materialitza en un mapa d’iniciatives de lideratge construït a partir d’enquestes, focus groups, entrevistes i documentació. L’objectiu del projecte, “detectar si s’estan duent a terme iniciatives de lideratge que fomentin la sinodalitat”.
Desproporció entre formació i gestió
A l’Estat Espanyol les diòcesis enquestades reconeixen, afirma Míriam Díez, directora de l’Observatori i qui ha liderat el projecte, que tenen iniciatives de lideratge però que aquestes són “majoritàriament en format offline, presencials”. Sobretot destaquen iniciatives de cursos i formacions, quedant només un 13% les que parlen d’iniciatives d’acompanyament, on es parla poc de gestió i management o couching, i en què el 17% de les diòcesis compten amb iniciatives de comunicació en lideratge. “Hi ha una desproporció perquè en lideratge encara es continua oferint només formació”, explica Díez.
Només el 6% reconeix que implementa models de lideratge, dada que contrasta quan es pregunta sobre quin model de lideratge voldrien a la seva diòcesi. La majoria aposta per un perfil de líder democràtic i couch, i ningú aposta per un líder autoritari. També han detectat des de l’Observatori una manca de coneixement sobre el concepte de lideratge de servei. I com a desafiaments per a la implementació del lideratge a l’Església es destaquen “la manca de temps i la manca de coordinació”. Continua sobtant, explica Díez, que encara “un 6% de les diòcesis enquestades no compten amb el laicat pel lideratge”.
En el cas de Portugal els resultats són diferents. A Portugal sí que existeixen iniciatives de lideratge i la coincidència entre allò que ja existeix i el que es desitja “és molt més elevada”. A Portugal ja compten amb iniciatives i estructures pròpies del coaching. En quant als desafiaments per a la implementació de lideratge a Portugal destaquen “la manca d’inversió i la manca de recursos humans, així com la descoordinació i una exclusió encara més gran del laicat”.
L’estudi realitzat també exemplifica bones pràctiques que triomfen ja en lideratge eclesial en tots dos països. Díez ha enumerat, per exemple, el projecte AUTEM, a la diòcesi de Solsona, el programa Pastores Gregis Christi, el programa LIDE de la Universidad de Comillas, els Scouts Catòlics d’Andalusia, el programa ACEGE a Portugal, el programa de dirigents eclesials, els Scouts Portuguesos, o el projecte Missao Pais. A tots dos països també destaquen els projectes dels Grups Alpha.
“Tornar a les arrels”
El teòleg Rafael Luciani ha posat en context de sinodalitat el projecte de l’Observatori. Luciani ha explicat que un dels grans reptes que té l’Església avui és saber “com crear el model institucional que faci viable la sinodalitat”. Sense un model institucional efectiu, afirma, “quedarà tot molt bonic, però no hi haurà el canal adequat per ser efectius”.
Luciani defensa un lideratge eclesial que “representi el consens de la comunitat”. El gran repte, per a ell, “fer una proposta de formació de lideratge ministerial i pastoral centrada en la comunitat”, ja que, reconeix, “si no hi ha un nou model institucional la sinodalitat no serà efectiva”.
Bruno Spriet, responsable del projecte Església i Fe de Porticus, ha volgut remarcar que una Església sinodal vol dir “tornar a les arrels”. Per fer-ho, afirma, es necessiten “líders en clau sinodal”. El mapa de l’Observatori Blanquerna presentat aquest dimecres, explica Spriet, “ajuda a buscar iniciatives i aptituds interessants sobre el tema”.
Un concepte, el del lideratge, que Míriam Díez reconeix que “encara genera desconfiança a l’Església”. Díez creu que cal més autoavaluació, autodiagnòstic i professionalització dins l’Església. Díez demana alhora confiar més en el concepte de lideratge i sobretot en el concepte de lideratge de servei. “Cal proposar, cocrear, noves idees i perdre la por a apropar-se a noves realitats i iniciatives”.
El projecte es pot consultar a la web www.lideresiglesia.com.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.