×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Govern.cat) El Govern ha acordat declarar Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, l’obra de Subirachs a la Sagrada Família, a Barcelona. Aquesta obra està dotada d’entitat pròpia i transcendeix l’obra arquitectònica que li fa de suport, alhora que li aporta un valor cultural afegit d’alt nivell i qualitat artística. En aquest sentit, constitueix un episodi excepcional en el context de l’art i de l’escultura contemporània i ha convertit el seu autor en un referent essencial de l’art català. En concret, l’obra de Subirachs que es protegeix està conformada pels elements següents:

Escultures de la façana de la Passió

Els grups escultòrics (El Sant Sopar, L’orella de Malcus, La traïció de Judes, La flagel·lació, L’Alfa i l’Omega, La negació de Pere, El judici de Jesús, El Cireneu, Jesús camí del Calvari, El soldat Longí, Els soldats jugant a daus, La Crucifixió, L’enterrament, L’Esperit Sant i L’Ascensió); les portes de l’Evangeli (Porta de l’Evangeli de Mateu i Porta de l’Evangeli de Joan), la Porta de Getsemaní, la Porta de la Coronació; i els Apòstols (Apòstol Jaume el menor, Apòstol Bartomeu, Apòstol Tomàs i Apòstol Felip).

Portes de la façana de la Glòria

El Portal Major (que, en primer terme, conté el text complet del Parenostre i, com a fons, el corresponent a la quarta petició), la Porta de la primera petició, la Porta de la segona petició, la Porta de la tercera petició, la Porta de la cinquena petició, la Porta de la sisena petició i la Porta de la setena petició.

També l’escultura de Sant Jordi, ubicada en el primer trifori de la nau central i el semibust de bronze de Gaudí, ubicat en el Museu de la Sagrada Família.

Josep Maria Subirachs

L'any 1986 Josep Maria Subirachs (1927-2014) va rebre l'encàrrec de realitzar els grups escultòrics de la façana de la Passió del Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona. L’escultor va dedicar més de 20 anys de la seva vida a esculpir aquests grups escultòrics i altres elements del temple, obra que s’ha considerat la síntesi i la culminació de la seva carrera escultòrica. Després de transitar en la seva escultura del noucentisme a l’abstracció geomètrica, Subirachs crea un llenguatge escultòric contemporani i expressionista, que aplica a la Sagrada Família, i que no només no pertorba l’obra arquitectònica de Gaudí sinó que contribueix a expressar-la. Per representar els tràgics dos darrers dies de la vida de Jesús de Natzaret, l’escultor recupera l’expressionisme figuratiu, buscant l’efecte dramàtic que el tema requereix i proposa una lectura que segueix una línia ascendent, en forma de S, que es distribueix en tres nivells. La narració, amb un relat argumental, estilístic i simbòlic d’episodis concrets de la història religiosa del cristianisme, es presenta de manera gairebé cinematogràfica. Comença a l’esquerra de la part baixa amb l’escena del darrer sopar de Jesús amb els seus deixebles i acaba amb l’escena de l’enterrament.