Núria Iceta: “L’estiu també és temps de preparar-te pel que vindrà”

(Ramon Bassas - CR) Entre les múltiples ocupacions de la Núria Iceta, aquest estiu suma a la maleta de les vacances —“a la casa familiar de Menorca”, ens informa— la de membre del plenari del CoNCa, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. Editora a L’Avenç i presidenta de l’associació d’editorials independents Llegir en Català, també és membre dels patronats de la Fundació Joan Maragall i de la Fundació Catalunya Religió. “Però a les vacances miraré de descansar”, apunta. Els que sempre la veiem activa, disposada, incansable i empàtica no ens ho acabem de creure del tot.

“L'Anno Che Verrà”, de Lucio Dalla, és la cançó que ha triat per aquest estiu. “És una cançó que em sembla preciosa”, explica la Núria. “Aprofitant el Cap d'Any, un amic escriu una carta a un altre i es posen al dia… parla del pas del temps, i de l'esperança que tot pot ser millor del que és”. El tema de Lucio Dalla, que va morir el 2012, fa ara exactament quaranta anys que va ser publicat i la va incloure en un disc que portava el seu nom. I com la vas descobrir? —li demano. “Va ser gràcies a un amic, en una època molt feliç, i sempre estarà lligada a aquesta sensació” —em respon.

Però vols dir que una cançó de Cap d’Any fa per l’estiu? “Pensa que, en la nostra societat occidental, l'estiu, com el Cap d’Any, també fa de frontissa als que tenim la sort de fer vacances, i és una època amb un punt també d'introspecció, de repàs del que has fet durant el curs i de preparar-te pel que vindrà”, em diu. Vist així té tota la raó.

A la Núria, la música li resulta “imprescindible”, precisa. “Sempre ha estat present a la meva vida i des de fa una bona colla d'anys encara amb més motiu des del cant coral”. El que deia, no para.

Parlem una estona de Catalunya Religió, ara que al setembre farem deu anys. “En soc promotora entusiasta des del minut 1, molt abans de formar part del Patronat; em va engrescar la voluntat de ser una veu viva, dialogant i propositiva en el món de la informació religiosa”. I què, trobes que ho hem aconseguit? “El tòpic diu que haver arribat a aquesta fita ja és molt important, i així és, però per mi la normalitat del projecte és, precisament, que mai no s'ha conformat amb la quotidianitat o supervivència, i que està en constant evolució, atenta als esdeveniments socials i als canvis dels mitjans de comunicació… Jo pel futur ens veig més vius que mai”. Doncs au, a punt pel que vindrà.