Núria Calduch: “La presència de dones obre horitzons a l’Església”

(Debora Donnini -Vatican News) En una entrevista, la biblista catalana nomenada pel Papa Francesc com a secretària de la Pontifícia Comissió Bíblica -la primera dona que ocupa aquest càrrec- expressa la seva sorpresa i gratitud per aquesta elecció. Núria Calduch és una dona que ha dedicat amb passió la seva vida als estudis bíblics. Docent d'Antic Testament a la Pontifícia Universitat Gregoriana, experta des de fa temps en Sagrada Escriptura, Nuria Calduch, de les Missioneres de la Sagrada Família de Natzaret, ha participat també en els treballs de la Comissió d'Estudi sobre el Diaconat Femení (2016-2019).

La setmana passada va ser nomenada pel Papa com a secretària de la Comissió Bíblica Pontifícia. Originària de Barcelona, ​​es va incorporar a l'organisme vaticà per primera vegada el 2014 i va ser reelegida el gener passat per a un nou mandat de cinc anys, fins 2025. Entre altres càrrecs, és professora convidada al Pontifici Institut Bíblic de Roma, col·laboradora assídua de la Federació Bíblica Catòlica, membre destacat de revistes especialitzades, així com membre de Comitè Científic de la revista Història de les Dones (Universitat de Florència) i de la sèrie "Tesis i Monografies" publicada per Verbo Divino (Estella). El 2008 va participar en el Sínode de la Paraula com a experta.

Com va rebre el nomenament de secretari de la Comissió Bíblica Pontifícia i quina rellevància té el fet de ser dona en aquest càrrec?

Dues paraules poden resumir la meva reacció. D'una banda, sorpresa, perquè mai hagués imaginat rebre aquest nomenament i, de l'altra, agraïment a totes les persones que han confiat en mi. Crec que la presència de dones en aquesta comissió, com en altres, és un element positiu i significatiu que obre horitzons a l'Església.

Què ha suposat l'experiència d'haver participat en la comissió d'estudi sobre el diaconat de les dones?

Durant uns bons tres anys, de 2016 a 2019, em vaig dedicar, juntament amb els altres membres, a estudiar el diaconat de les dones. I encara que els resultats obtinguts es van considerar en certa manera parcials, l'experiència viscuda va ser molt enriquidora tant des del punt de vista intel·lectual i eclesial com humà. Hem creat relacions d'amistat i col·laboració entre nosaltres que continuen fins avui. I això ho considero un privilegi.

La Sagrada Escriptura és al centre dels seus estudis. Quina creu que és la contribució específica que les dones poden aportar a l'estudi de la Paraula de Déu?

La seva competència, els seus interessos i la seva perspectiva. Cal pensar, per exemple, en l'estudi de les figures bíbliques femenines, les seves històries, l'ús de metàfores femenines, l'hermenèutica feminista i molts altres aspectes. Fa quaranta anys, quan les dones biblistes eren gairebé invisibles, aquests temes i enfocaments de les Escriptures no es contemplaven en els cercles bíblics. Avui, però, són molt apreciats per tots, homes i dones, i les publicacions són cada vegada més nombroses.

Vostè ensenya l'Antic Testament. Débora, Ester, Judit ... Les figures femenines són centrals en aquests llibres de la Bíblia mostrant també una atenció a les dones i una rellevància que se'ls atribueix en la història de la salvació no indiferent en comparació amb altres pobles contemporanis a Israel. Quina visió de la dona es desprèn d'aquests textos?

En alguns relats bíblics, com els que ha esmentat, les dones apareixen com a veritables protagonistes de la història d'Israel, amb una important missió que complir per al poble. En altres, però, són mers instruments de el poder masculí. En d'altres, els autors les silencien totalment. Així, les seves històries no s'expliquen i, per tant, no podem escoltar la seva veu. Aquesta és la nostra principal dificultat. A més, els textos bíblics -no ho oblidem- són textos molt antics en els quals es descriu a les dones seguint els arquetips de cada època i segons el punt de vista androcèntric dels autors.