Una novel·la plena d’entusiasme, passió i visió femenina

Per saber-ne més

Enllaços relacionats

El llibre recomanat de Victòria Molins

(Ramon Bassas - CR) De seguida que li demanem que ens recomani un llibre per aquest estiu em diu que ho té claríssim. “No tinc cap dubte en recomanar-ne un que a mi no només m’ha agradat molt, sinó que m’ha fet bé, malgrat sigui una novel·la…”, ens avisa la religiosa de la Companyia de Santa Teresa Viqui Molins, que també és escriptora i, sobretot, coneguda per la seva dedicació a l’àmbit de l’exclusió social.

Molins parla de No sé cómo amarte, del jesuïta Pedro Miguel Lamet, (Mensajero). “Ho recomano”, diu, “per la personalitat de la protagonista, Maria la de Magdala, per la imaginació necessària per escriure una novel·la històrica de fets tan coneguts, i per la riquesa i la bellesa del vocabulari tant el descriptiu com el narratiu, en llengua castellana”.

L’argument és senzill. “Després de la mort de Jesús, Maria Magdalena envia a Maria de Nazaret, la mare de Jesús, unes cartes que havia dirigit al Mestre, però que mai havia gosat enviar-l’hi. Les cartes, amb un vocabulari íntim i apassionat, propi de la personalitat de l’autora, van descrivint la seva vida d’adolescent i jove, una vida rica en experiències i pobre en conseqüències personals i morals que la van endur a l’angoixa i la solitud… Fins que un dia es troba amb Jesús”.

I aquesta trobada esdevé el punt més important de la seva vida, potser?, li preguntem. “Sí, Tot canvia en ella. ‘Com estimar-lo?’, es diu. Però aquella dona, apassionada i lliure, queda encisada per la personalitat de Jesús, i no sap exactament quin tipus d’amor és el que sent per Ell: espiritualment, immens; humanament, impossible… Tan sols després de la mort de Jesús, comença a entendre”. I ens llegeix aquest passatge:

De repente supe que me amaba, pero no como yo me empeñaba en ser querida, con un amor que agarra, que retiene que espera recompensa y marca territorio. Comprendí cabalmente la frase: Nadie tiene mayor amor que el que da la vida por los amigos. (pàg. 361).

De la manera com en parla, sembla que el llibre és dels que enganxen de seguida. Efectivament, “el mèrit de la novel·la rau en mantenir l‘atenció del lector que sap perfectament la història que es va narrant en les cartes de Maria, però que, a diferència de les narracions simples i sòbries dels evangelistes, aquí estan plenes d’entusiasme, passió i visió femenina”.

Fitxa del llibre